dimarts, 13 de maig de 2014

Literatura de preguerra i postguerra. Narrativa: Mercè Rodoreda

S'acaba el curs i queden molt poques sessions de classe. Les dedicarem a la literatura del període comprès entre els anys abans de la guerra i els posteriors.
Autors que treballarem
Narrativa: Mercè Rodoreda i Pere Calders
Poesia:   Salvador Espriu i Pere Quart
Teatre: Salvador Espriu,  Joan Oliver (Pere Quart) I Josep M. de Sagarra

Comencem per la narrativa i Rodoreda:

Biografia
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1798

Obres importants i protagonistes:

La Plaça del Diamant: Nàtalia (Colometa)
Mirall trencat: Teresa Goday de Valldaura
Aloma: Aloma
El carrer de les Camèlies: Cecília C

Resum de les obres
http://www.xtec.cat/~jducros/Merce%20Rodoreda.html

Textos:
La plaça del Diamant
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_text=2429

dimarts, 6 de maig de 2014

J.V.Foix

L'altre gran poeta de les Avantguardes, J.V Foix comença la seva vida d'escriptor influenciat pel Noucentisme però aviat es decantarà cap a l'Avantguarda. Els seus poemes tenen més contingut avantguardista que no pas forma tot i que també li podem trobar algun que altre cal:ligrama.


Per a la biografia
http://www.escriptors.cat/autors/foixjv/pagina.php?id_sec=1757


La seva obra cabdal: Sol i de dol

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/j-v-foix/


Antologia


http://lletra.uoc.edu/especials/folch/foix.htm



dimarts, 22 d’abril de 2014

Característiques de les avantguardes

Moviments que van donar lloc a les avantguardes

http://xapxarxadeplomes.blogspot.com.es/2011/03/els-moviments-davantguarda.html

Característiques de les avantguardes:

- El món dels somnis. Sigmund Freud
- Els nous invents  (ferrocarril, avió, bolígraf...)

Tècniques avantguardistes

- El cal·ligrama
- El salt de falla
- El collage
- El poema objecte
- Les paraules en llibertat

http://weib.caib.es/Recursos/rebelio_avantguardista_webquest/imatge1.jpg

Trobaràs una bona síntesi del tema aquí:
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/pantalla1.htm

dijous, 27 de març de 2014

Pompeu Fabra

Pompau Fabra neix a Gràcia (Barcelona), fill petit d'una família de tretze germans dels quals només sobreviuran ell i dues germanes.
Tot i que s'interessa per la llengua des de ben petit, estudiarà enginyeria industrial i serà autodidacta en matèria filològica. La revista l'Avenç li publicarà el Ensayo de Gramàtica del Catalàn moderno. Serà en aquesta revista on començarà, juntament amb Joaquim Casas, la normativització de la llengua.
Guanya la càtedra de Química de la Universitat de Bilbao i es traslladarà a viure allà. Tot i estar lluny (va estar-se dotze anys)  continuarà la seva tasca lingüística.
Participa en el I Congrès Internacional de Llengua Catalana amb la seva ponència Qüestions d'Ortografia Catalana d'on surt reforçat. Torna a Catalunya i és nomenat director de la secció filòlogica de l'IEC i ocupa la catedra d'Estudis Universitaris Catalans.  Edita la Gramática de la Lengua catalana encara en castellà i més tard i ja en català les Normes Ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic.
La seva gramàtica es considerada oficial. Contiua publicant en català. Destaquem les Converses filològiques. Accedeix a la càtedra de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. El seu diccionari serà l'esbós del diccionari oficial de l'IEC. Els criteris per a l'elaboració d'aquest diccionari van ser:
- Exclusió d'arcaismes i dialectismes difícils par als parlants.
-Previsió de deixar els mots que anessin perdent força en la llengua oral.
-No admissió de mots manllevats a altres llengües, priorització de la formació de mots nous.
- Incorporació de mots tècnics.
Després de la guerra civil, s'exilia a França on morirà a Prada de Conflent, el dia de Nadal de 1948.

dimarts, 18 de març de 2014

Eugeni d'Ors

Ideòleg del Noucentisme



Escriu amb el pseudònim Xènius

Escriu Gloses al diari La Veu de Catalunya on exposa les teories estètiques, polítiques i culturals que configuren el moviment.

Aplega les seves Gloses en volums. El més important és La ben plantada on parla d'una dona, la Teresa, símbol idealitzat de la dona noucentista.

Acaba a seva vida a Madrid ajudant al règim franquista.



http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/noucentisme/Eugeni.htm

http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=ors_abp