diumenge, 1 juny de 2014

Joan Oliver (Pere Quart)

Joan Oliver és dramaturg i poeta. La seva obra poètica la signà amb el pseudònim de Pere Quart

Biografia
http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/pagina.php?id_sec=1552

Obra poètica
 La poesia de Pere Quart passa per dues etapes:
- Abans de la guerra. Poesia de to sarcàstic i humorístic. Bestiari
- Poesia personal basada en la seva experiència de la guerra i l'exili. Saló de tardor, que derivarà de nou a la ironia  la crítica de la burgesia :Vacances pagades

- 1a etapa:



VACA SUÏSSA
Quan jo m'embranco en una causa justa 
com En Tell sóc adusta i arrogant: 
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant 
vós i galleda i tamboret de fusta! 
La meva sang no peix la noia  flaca 
ni s'amistança amb el cafè pudent. 
Vós no sou qui per grapejar una vaca, 
ni un àngel que baixés expressament. 
Encara us resta la indefensa cabra, 
que sempre ha tingut ànima d'esclau. 
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre! 
Tinc banyes i escometo com un brau. 
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, 
l'he bramulat per comes i fondals, 
i no espereu que me'n desencamini 
la llepolia d'un manat d'alfals. 
Que jo mateixa, si no fos tan llega, 
en lletra clara contaria el fet. 
Temps era temps hi hagué una vaca cega: 
jo sóc la vaca de la mala llet! 



MOSQUES I MOSQUITS 
 La natura 
diligent ens procura 
 una bèstia 
per a cada molèstia. 
 Si a les fosques 
ja no piquen les mosques, 
 hi ha els mosquits, 
que treballen de nits. 

Del llibre Bestiari
 
2a etapa
  
CORRANDES D'EXILI 
Una nit de lluna plena 
tramuntàrem la carena, 
lentament, sense dir re... 
Si la lluna feia el ple 
també el féu la nostra pena. 
L'estimada m'acompanya 
de pell bruna i aire greu 
(com una Mare de Déu 
que han trobat a la muntanya) 
Perquè ens perdoni la guerra, 
que l'ensagna, que l'esguerra, 
abans de passar la ratlla, 
m'ajec i beso la terra 
i l'acarono amb l'espatlla. 
A Catalunya deixí 
el dia de ma partida 
mitja vida condormida; 
l'altra meitat vingué amb mi 
per no deixar-me  sens vida. 
Avui en terres de França 
i demà més lluny potser, 
no em moriré d'enyorança 
ans d'enyorança viuré. 
En ma terra del Vallès 
tres turons fan una serra, 
quatre pins un bosc espès, 
cinc quarteres massa terra. 
"Com el Vallès no hi ha res". 
Que els pins cenyeixin la cala, 
l'ermita dalt del pujol; 
i a la platja un tenderol 
que bategui com una ala. 
Una esperança desfeta, 
una recança infinita. 
I una pàtria tan petita 
que la somio completa. 
  
  
  Del llibre Saló de tardor.
 
 
 
Joan Oliver dramaturg
 
A diferència de la seva poesia el teatre no té marcades diferències entre l'època d'abans i la de després de la guerra civil
 
La seva obra més important és La fam. Cal destacar també Allò que tal vegada s'esdevingué i Ball robat

dimarts, 27 maig de 2014

Salvador Espriu

A Salvador Espriu l'estudiarem com a poeta i com a dramaturg. Destacarem
- La seva vinculació a Arenys i la recreació del món mític de Sinera. Cementiri de Sinera. Ronda de mort a Sinera
- Sepharad i Konilòsia. (Espanya). La pell de brau.
- Lavínia ( Barcelona)
- La seva obsessió per la mort i els simbols d'aquesta. El caminant i el mur
- La seva fascinació per la història antiga. Antígona. Primera història d'Esther

Per a la biografia
http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

Per a l'obra
http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_text=715
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm


http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRPiscRTcTH_2Mj9o3LWjrEWBwk7XDADd-6BdyWlM01ZK2CqZLz

dimarts, 13 maig de 2014

Literatura de preguerra i postguerra. Narrativa: Mercè Rodoreda

S'acaba el curs i queden molt poques sessions de classe. Les dedicarem a la literatura del període comprès entre els anys abans de la guerra i els posteriors.
Dedicarem una sessió a la narrativa: Mercè Rodoreda
Dues a la poesia i el teatre:  Salvador Espriu i Joan Oliver ( Pere Quart)

Comencem per la narrativa i Rodoreda:

Biografia
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1798

Obres importants i protagonistes:

La Plaça del Diamant: Nàtalia (Colometa)
Mirall trencat: Teresa Goday de
Valldaura
Aloma: Aloma
El carrer de les Camèlies: Cecília C

Resum de les obres
http://www.xtec.cat/~jducros/Merce%20Rodoreda.html

Textos:
La plaça del Diamant
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_text=2429

dimarts, 6 maig de 2014

J.V.Foix

L'altre gran poeta de les Avantguardes, J.V Foix comença la seva vida d'escriptor influenciat pel Noucentisme però aviat es decantarà cap a l'Avantguarda. Els seus poemes tenen més contingut avantguardista que no pas forma tot i que també li podem trobar algun que altre cal:ligrama.


Per a la biografia
http://www.escriptors.cat/autors/foixjv/pagina.php?id_sec=1757


La seva obra cabdal: Sol i de dol

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/j-v-foix/


Antologia


http://lletra.uoc.edu/especials/folch/foix.htm



dimarts, 22 abril de 2014

Característiques de les avantguardes

Moviments que van donar lloc a les avantguardes

http://xapxarxadeplomes.blogspot.com.es/2011/03/els-moviments-davantguarda.html

Característiques de les avantguardes:

- El món dels somnis. Sigmund Freud
- Els nous invents  (ferrocarril, avió, bolígraf...)

Tècniques avantguardistes

- El cal·ligrama
- El salt de falla
- El collage
- El poema objecte
- Les paraules en llibertat

http://weib.caib.es/Recursos/rebelio_avantguardista_webquest/imatge1.jpg

Trobaràs una bona síntesi del tema aquí:
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/pantalla1.htm

dijous, 27 març de 2014

Pompeu Fabra

Pompau Fabra neix a Gràcia (Barcelona), fill petit d'una família de tretze germans dels quals només sobreviuran ell i dues germanes.
Tot i que s'interessa per la llengua des de ben petit, estudiarà enginyeria industrial i serà autodidacta en matèria filològica. La revista l'Avenç li publicarà el Ensayo de Gramàtica del Catalàn moderno. Serà en aquesta revista on començarà, juntament amb Joaquim Casas, la normativització de la llengua.
Guanya la càtedra de Química de la Universitat de Bilbao i es traslladarà a viure allà. Tot i estar lluny (va estar-se dotze anys)  continuarà la seva tasca lingüística.
Participa en el I Congrès Internacional de Llengua Catalana amb la seva ponència Qüestions d'Ortografia Catalana d'on surt reforçat. Torna a Catalunya i és nomenat director de la secció filòlogica de l'IEC i ocupa la catedra d'Estudis Universitaris Catalans.  Edita la Gramática de la Lengua catalana encara en castellà i més tard i ja en català les Normes Ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic.
La seva gramàtica es considerada oficial. Contiua publicant en català. Destaquem les Converses filològiques. Accedeix a la càtedra de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. El seu diccionari serà l'esbós del diccionari oficial de l'IEC. Els criteris per a l'elaboració d'aquest diccionari van ser:
- Exclusió d'arcaismes i dialectismes difícils par als parlants.
-Previsió de deixar els mots que anessin perdent força en la llengua oral.
-No admissió de mots manllevats a altres llengües, priorització de la formació de mots nous.
- Incorporació de mots tècnics.
Després de la guerra civil, s'exilia a França on morirà a Prada de Conflent, el dia de Nadal de 1948.