Pompeu Fabra

Pompau Fabra neix a Gràcia (Barcelona), fill petit d'una família de tretze germans dels quals només sobreviuran ell i dues germanes.
Tot i que s'interessa per la llengua des de ben petit, estudiarà enginyeria industrial i serà autodidacta en matèria filològica. La revista l'Avenç li publicarà el Ensayo de Gramàtica del Catalàn moderno. Serà en aquesta revista on començarà, juntament amb Joaquim Casas, la normativització de la llengua.
Guanya la càtedra de Química de la Universitat de Bilbao i es traslladarà a viure allà. Tot i estar lluny (va estar-se dotze anys)  continuarà la seva tasca lingüística.
Participa en el I Congrès Internacional de Llengua Catalana amb la seva ponència Qüestions d'Ortografia Catalana d'on surt reforçat. Torna a Catalunya i és nomenat director de la secció filòlogica de l'IEC i ocupa la catedra d'Estudis Universitaris Catalans.  Edita la Gramática de la Lengua catalana encara en castellà i més tard i ja en català les Normes Ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic.
La seva gramàtica es considerada oficial. Contiua publicant en català. Destaquem les Converses filològiques. Accedeix a la càtedra de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. El seu diccionari serà l'esbós del diccionari oficial de l'IEC. Els criteris per a l'elaboració d'aquest diccionari van ser:
- Exclusió d'arcaismes i dialectismes difícils par als parlants.
-Previsió de deixar els mots que anessin perdent força en la llengua oral.
-No admissió de mots manllevats a altres llengües, priorització de la formació de mots nous.
- Incorporació de mots tècnics.
Després de la guerra civil, s'exilia a França on morirà a Prada de Conflent, el dia de Nadal de 1948.

Josep Carner

Josep Carner
Important

Josep Carner és el gran poeta del noucentisme. És anomenat el príncep dels poetes.
Va néixer a Barcelona. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres. Va ingressar al cos diplomàtic. Exerceix de cònsul a París, Brussel·les, Beirut, San Jose de Costa Rica, Gènova...
Durant la guerra civil espanyola es manté fidel a la República i per això no torna a residir mai més a Catalunya. Mor a l'exili , a Brussel·les.
Destaca també com a traductor d'autors com Shakespeare, Twain, Dickens o Carroll. És proclamat Mestre en Gai Saber.
Les seves obres més importants són Auques i ventalls, Nabí o El cor quiet però per sobre de totes destaca Els fruits saborosos,  considerada l'obra clau del Noucentisme.
La seva poesia cerca la perfecció en la forma prenent com a model els clàssics. Els seus temes favorits són el pas del temps, la dona com a objecte d'adoració, la natura i l'amor
Els fruits saborosos
És un poemari format per divuit poemes breus. Cada poema té com a títol el nom d'una fruita.  Els poemes es divideixen en tres grans blocs: els que parlen de la infantesa, de la maduresa i de la vellesa. L'obra és, doncs, una reflexió sobre les etapes de la vida i el pas del temps.
A la infantesa, Carner li fa correspondre la innocència i l'alegria
A la maduresa li correspon la serenitat l'acceptació de la realitat
A la vellesa, la resignació i el record del temps viscut.

Els pomes estan escrits en alexandrins amb cesura a la sisena síl·laba (6+6)
Són moltes les referències a la cultura clàssica. L'ambientació és clarament mediterrània.


Textos
Els fruits saborosos

http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fruits_saborosos

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/carner/fruits.html

Antologia de poemes

http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=518

Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors
Important

Eugeni d'Ors és l'Ideòleg del Noucentisme.
Neix a Barcelona de pare barceloní i mare cubana. De ben jove comença a col·laborar amb revistes com Pèl i Ploma i en diaris,
Escriu amb diversos pseudònims, el més conegut és el de  Xènius (d'Eugeni i de geni)
Escriu Gloses al diari La Veu de Catalunya on exposa les teories estètiques, polítiques i culturals que configuren el moviment.
Una glosa és una columna diària on tracta temes d'actualitat artística, política i cultural. L'estil modern, àgil i innovador, poc usual en el periodisme català de començaments de segle, va provocar impacte en la societat catalana, que va convertir el Glosari en el referent ineludible de tota una generació d'intel·lectuals. Des de la seva tribuna diària a La Veu de Catalunya, diari oficial la Lliga Regionalista, Xènius va exposar un ideari cívic i estètic: el Noucentisme, oposat al que fins aleshores era dominant: el Modernisme. 
Aplega les seves Gloses en volums. El més important és La ben plantada on parla d'una dona, la Teresa, símbol idealitzat de la dona noucentista.
Acaba a seva vida a Madrid ajudant al règim franquista del qual esdevé un dels més grans intel·lectuals.

Enllaços

http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/noucentisme/Eugeni.htm


Textos

http://parles.upf.edu/ca/content/del-simbol-de-la-ben-plantada

Característiques del Noucentisme

Què has de saber?
- Què és
- Quan s'inicia i per què
- D'on prové el nom
- Quines són les seves característiques
- Quins 4 personatges són importants en el moviment
- Quan acaba

Important

El Noucentisme és el moviment que succeeix al Modernisme i s'inicia durant la primera dècada del segle XX.  Neix, concretament,  el 1906 per la coincidència de tres fets importants:
La publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya
La publicació de l'obra Els Fruits Saborosos de Josep Carner
La publicació de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba

El nom ve del joc de paraules: anys nou-cents i nou (novetat) i el va idear Eugeni d'Ors.

El Noucentisme té 4 personatges destacats.
-L'ideòleg: Eugeni d'Ors
- El poeta: Josep Carner
- El polític Enric Prat de la Riba (Lliga regionalista)
- El lingüista. Pompeu Fabra

 Acaba l'any 1923 amb la proclamació de la dictadura de Primo de Ribera

Les seves característiques són:
Rebuig del romanticisme i per tant del modernisme i acostament al classicisme més normatiu.
Rebuig de la espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.
Predomini de la poesia sobre la narrativa.
Valoració de la llengua literària precisa i rica.
Voluntat de construir una Catalunya ideal on predomini la raó, el seny i l'equilibri.
Creació d'institucions com l'IEC, la Biblioteca de Catalunya o l'Escola Industrial.
Normativització de la llengua catalana gràcies a la Gramàtica Catalana i al Diccionari de Pompeu Fabra

Els Noucentistes volien fer de la literatura una professió. Es mostraven en contra de l'esperit bohemi dels modernistes i volien imposar el rigor i la professionalitat a l'hora d'escriure. 


Enllaços
https://www.slideshare.net/SlviaMontals/el-noucentisme1
http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm

El noucentisme i les avantguardes

- Característiques del Noucentisme
- L'ideòleg : Eugeni d'Ors
- El poeta: Josep Carner
- El lingüista: Pompeu Fabra

- Característiques de les Avantguardes
- Els poetes: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix

Teatre modernista

Què has de saber?
La figura clau del teatre modernista és Santiago Rusiñol. La seva obra més important és L'auca del senyor Esteve, que abans l'escriví com a novel·la i després l'adaptà ell mateix a peça teatral. Però Rusiñol va escriure altres obres com ara L'hèroe, L'alegria que passa o Llibertat.

IMPORTANT!

Hi ha dues tendències teatrals:

EL TEATRE NATURALISTA-REGENERACIONISTA El teatre regeneracionista seguia el model del noruec Enrik Ibsen, que introdueixen una realitat problemàtica en les seves obres, i fan una crítica al poder i les injustícies basada en la filosofia vitalista. Defensen que l'únic recurs per a regenerar la societat és l'autonomia moral de l'individu.És un teatre d'idees que pretén crear en el públic un estat d'opinió sobre algun tema. Les seves característiques són: la versemblança dels fets, la lluita contra els convencionalismes de l'escena, el documentalisme i la passió. Ignasi iglesias,

EL TEATRE SIMBOLISTA  Seguint el model d'art total impulsat per Richard Wagner per a l'òpera, l'escena teatral s'omple de poesia, arts plàstiques, dansa, drama, inspirant-se en les llegendes i mites de la seva terra...per aconseguir una ambientació fascinant i un clímax emotiu. Tot això permet fer grans avenços tècnics en el món del teatre a nivell europeu, des de la interpretació, a l'escenografia, a la llum, etc. El teatre esteticista o simbolista partia de les obres del belga Maurice Maeterlinck i de l'italià Gabriele D'Annunzio.És un teatre poètic, que cerca provocar emocions i sensacions en el públic. Per tant, hi tenen molta importància l'escenografia, la música, els efectes... Aquest tipus d'obres presenten les següents característiques: absència de trama o caràcter secundari de la trama; llenguatge poètic, que pretén suggerir en comptes d'assenyalar; una escenografia freda, despullada de decoració, els personatges són vagues, tristos,les dones vaporoses, malaltisses, amb riquesa interior. Intenta ser gairebé una representació religiosa i el seu tema universal és la mort. Es va fer la representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra, a la Segona Festa modernista de Sitges (1893) i va causar un gran impacte entre els intel.lectuals. Parla de la mort, vista per un home cec i malalt, que veu allò que els altres no poden veure amb els seus ulls físics. noves tècniques teatrals, L'autor català més important del teatre simbolista és Santiago Rusiñol.

L'Auca del Sr Esteve,
L’obra que trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat és L’auca del senyor Esteve, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l’auca popular i reconvertida després en obra de teatre, estrenada l’any 1917. L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant, simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.
La diferència principal entre la novel·la i l'obra de teatre és que la primera comença quan neix l'Estevet i la segona quan és jove i ja treballa a la botiga
Enllaços
L'auca del senyor Esteve
http://www.tv3.cat/videos/2693550/Lauca-del-senyor-Esteve-del-segle-XXI-al-TNC

La poesia modernista

Què has de saber

Dins de la poesia modernista podem destacar dos corrents diferenciats:
- Proposta espontaneista. Joan Maragall
- Proposta formalista: Escola mallorquina

IMPORTANT
La poesia modernista presenta dues tendències ben diferenciades

- La proposta espontaneista que defensa l’expressió lliure, oberta i espontània, sense sotmetre’s a regles. Els seus temes principals són: el vitalisme (exaltació del valor de la vida) i el regeneracionisme (insatisfacció per la situació social i desig per modernitzar la societat). Aquest tipus de poesia creu, doncs que és més important allò que es diu que la forma com es diu i està representada pel poeta Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina neix a Barcelona el 1860. Tercer fill i únic baró d'una família d'empresaris del tèxtil, Maragall no vol continuar la tradició familiar i vol estudiar, això causa gran disgust en el seu pare que volia que comencés a regentar l'empresa després dels seus estudis bàsics. Aconsegueix estudiar batxillerat i entrar a la Universitat de Barcelona on cursarà la carrera de Dret, tot  que ell hauria preferit Filosofia i Lletres. En acabar la carrera pateix una greu crisi personal en no saber si incorporar-se a la vida burgesa o bé deixar-se dur pel seu esperit romàntic i bohemi. Comença a treballar al Diario de Barcelona i es casa amb Clara Noble amb la qual tindrà 13 fills. 
La feina de periodista i escriptor s'imposarà, doncs, a la d'advocat. Es dedicarà també a la traducció, sobretot dels alemanys Goethe i Nietzsche.
Esdevindrà Mestre en Gai Saber, membre cofundador de la secció filològica de l'IEC i  President de l'Ateneu Barcelonès.
Mor amb només 51 anys sense arribar a conèixer el seu darrer fill.

Els temes principals de la poesia de Maragall són:

- La natura: Membre del centre excursionista de Catalunya, Maragall s'inspirarà sovint en els paisatges per tel d'escriure els seus poemes. La fageda d'en Jordà, La ginesta, L'ametller o Vistes al mar són els més coneguts.

- La Pàtria: gran catalanista, Joan Maragall escriurà mols poemes patriòtics entre els que destaca la lletra del Cant de la Senyera, himne de l'Orfeó catala, La sardana, El Comte Arnau...

- El decadentisme: La actitud decadent es manifesta en l'ús de recursos poètics com la tristesa, els colors foscos, les boires, el silenci. Per exemple el poema La vaca cega

- El vitalisme: pretén que la poesia sigui una arma social de defensa la vida, no la mort. Aquí trobem poemes com Excelsior, Oda infinita o El cant espiritual.


La proposta formalista: insisteix en la forma dels poemes (llenguatge utilitzat, estrofes, rima...) i considera el sonet el tipus de poema més perfecte. Admira els clàssics grecs i llatins. Temes: el paisatge harmònic i equilibrat (especialment el de l’illa de Mallorca i els seus arbres), el dramatisme de la vida, i la història i l’art clàssics i bíblic. ·Els interessa més la forma del poema que el contingut.
Els seus representants són els poetes de l'Escola mallorquina entre els quals destacarem Joaquim Costa I Llobera i Joan Alcover
Joaquim Costa i Llobera va néixer a Pollença el 1854. Fill d’una família benestant de propietaris rurals, estudià el batxillerat a la ciutat de Palma i Dret a Barcelona. Més tard se li desperta la vocació religiosa i anà a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot. Fins ben entrat el segle XX, alternà l’escriptura de poesia en castellà i en català, i es decantà definitivament per aquesta última. Va obtenir el títol de “Mestre en Gai Saber” i el 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona. Va morir, mentre predicava en una església de Palma.
El seu poema més conegut és Lo pi de Formentor, on aquest arbre, que existí realment a l'illa, representa la lluita de l'ésser humà davant els problemes de la vida. 

Joan Alcover era fill de pare mallorquí i mare catalana. Va estudiar a l'Institut Balear i posteriorment se n'anà a Barcelona a estudiar Dret. Va exercir d'advocat a l'Audiència Provincial. Es casà amb la catalana Rosa Pujol, amb qui tingué tres fills (Pere, Teresa i Gaietà): la dona es morí de paràlisi cerebral  i es tornà casar amb Maria de Haro i tingué dos fills, Maria i Pau. La seva filla Teresa es morí de tuberculosi, quatre anys després el fill Pere de tifus i uns anys més tard moriren Gaietà a Barcelona i Maria a Mallorca, ambdós de grip la mateixa nit. Aquest cúmul de tragèdies familiars incideix en el sentit cada vegada més personal i íntim que adopta la seva creació poètica. 
El seu poema més conegut és Desolació, on plasma tota la seva pena tot comparant-se ell mateix amb un arbre que ha perdut les seves branques i ja no li queda res.

Enllaços
Joan Maragall
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070. Biografia


Textos
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2073 Obres

Escola mallorquina:
- Miquel Costa i Llobera. Recordar el Pi de Formentor
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla8.htm
- Joan Alcover. Recordar Desolació i la Balanguera ( himne de Les Balears)
http://www.cancioneros.com/nc/3617/0/desolacio-joan-alcover-maria-del-mar-bonet