dilluns, 27 de gener del 2014

El modernisme

Què has de saber 
- Característiques generals
- Els quatre elements importants:

  1. El bar dels Quatre Gats
  2. Les festes modernistes de Sitges
  3. La revista L'Avenç
  4. La revista Pèl i Ploma

Coincidint amb la fi del segle XIX, es donen a tot Europa una sèrie de canvis socials i econòmics que, amb noms diferents segons els països –Art Nouveau, Moderns Style,
Style Liberty, Jugendstil- provoquen un auge inesperat de les arts i de les ciències.

El Modernisme és el moviment cultural que va sorgir a Catalunya, entre els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa i creien que calia deixar de banda els aspectes més tradicionals de la cultura i introduir-hi idees renovadores.

Les seves característiques principals són la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot en l'àmbit formal, per fugir d'una realitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.

En el Modernisme hi ha dos corrents:
Regeneracionisme. Hi ha un desig de transformació i canvi de la societat. Els intel·lectuals modernistes contribuïen amb les seves creacions literàries a la denúncia i crítica dels esdeveniments del moment. L’actitud crítica i el compromís polític envers les realitats socials de la seva època, caracteritzen la postura, entre d’altres de Joan Maragall.
Esteticisme. A diferència del regeneracionisme, propugnava el concepte de l’art per l’art, és a dir, que l’artista amb la seva activitat no tenia per què transformar la societat. El representant més destacat d’aquest corrent és Santiago Rusiñol, imatge d’artista bohemi i fundador de les anomenades Festes modernistes de Sitges.


1. El bar dels Quatre Gats
Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de juny de 1897. Està situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en què va romandre actiu, fins al 1903, va ser un dels nuclis principals del Modernisme. Va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits. Al local s'hi van realitzar vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, vetllades musicals, lectures poètiques, exposicions d'art...

2. Les festes modernistes de Sitges
Van ser organitzades per Santiago Rusiñol i celebrades al Cau Ferrat, a Sitges. Aquestes festes van ser concebudes amb la finalitat de donar a conèixer totes les iniciatives que s'estaven produint per modernitzar la societat catalana i rebutjar l'art del passat. Eren festes restringidies als artistes.
https://parles.upf.edu/llocs/liteca/biblioteca-discurs-llegit-sitges-en-la-tercera-festa-modernista

3. La revista L'Avenç
Va ser una revista cultural fundada el 1881. Es va convertir en la plataforma dels joves intel·lectuals modernistes (Maragall, Fabra, Jaume Brossa, Alexandre Cortada...). L'objectiu principal de la revista i dels intel·lectuals que hi col·laboraven era recollir les novetats del moment, ser moderna i progressista. Per això serà la introductora de l'obra de Nietzsche i d'Ibsen, entre d'altres.

4. La revista Pèl i ploma
Va ser una revista artística i literària que es va fundar a Barcelona el 1899.



Quant a escriptors:
NARRATIVA
- Narrativa rural: Víctor Català
- Narrativa costumista: Santiago Rusiñol
- Narrativa decadentista: Prudenci Bertrana

POESIA
- Proposta espontaneista: Joan Maragall
- Proposta formalista. L'escola mallorquina: Miquel Costa i Llovera i Joan Alcover

TEATRE
-  Santiago Rusiñol


Enllaços

http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_modernista
http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-modernisme



El segle XX

Comencem el segle XX. Els moviments que estudiareu són els següents:

- Modernisme
- Noucentisme
- Avantguardes
- Literatura de preguerra
- Literatura de postguerra
- Literatura contemporània

dimarts, 14 de gener del 2014

Àngel Guimerà

Què has de saber
-Aspectes biogràfics de Guimerà que influeixen en la seva obra:
- Les seves grans obres: Terra baixa, Mar i Cel i Maria Rosa





Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924)  Fill d'una antiga família de comerciants del Vendrell (Baix Penedès), el seu pare havia anat a les Illes Canàries per ajudar un oncle seu que hi tenia establert un negoci de vins, i al cap d'uns anys d'estada a Santa Cruz, es va enamorar de Margarita Jorge, filla d'una família canària. Quan Guimerà encara no ha complert els set anys, el seu pare va decidir liquidar el negoci i traslladar-se amb la família a Catalunya. Serà llavors quan els seus pares contrauran matrimoni.
Guimerà va viure sempre traumatitzat pel fet que els seus pares no estaven casats quan ell va néixer i pel fet també de ser fill "mestís" d'un català i una canària. Això farà que ell no vulgui casar-se mai i ho reflectirà en les seves obres on trobarem personatges mestissos o provinents de cercles diferents.

És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea.  La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia, se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria RosaTerra baixa  i La filla del mar  repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. És elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria. Va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. 
Mor a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, on podem trobar una placa commemorativa a la façana de l'edifici on va viure els darrers anys de la seva vida.

Mar i cel
Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor. Està escrita en vers i és de tipus històrico-romàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.
L'acció passa el 1629. Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís. El seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la península ibèrica. Mataren son pare i sa mare amb l'expulsió dels moriscos; per això vol venjança com bé diu sa mare abans de morir Venja'ns!.
Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, l'única dona entre els presoners, una noia que des de petita ha estat reclosa en un convent i que s'adreçava, abans de l'abordatge, cap a Barcelona per professar l'hàbit de monja. Els altres personatges cristians que són presoners són: Carles, el pare de Blanca, que té un important càrrec militar; Ferran, el capità del vaixell cristià i cosí de Blanca, secretament enamorat d'ella des de la infantesa, i altres mariners. El seu destí serà vendre'ls com a esclaus, demanar un rescat en el cas de Carles, i l'harem del senyor d'Alger per a Blanca, la qual està disposada a morir abans de caure en aquest destí.
Agraït per la cura, Saïd li atorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. Quan Saïd explica, en un monòleg carregat de dramatisme, la història dels seus pares, Blanca s'emociona fins a plorar. Per purgar la culpa d'haver sentit compassió per un infidel planeja matar-lo amb un punyal quan dormi, però li falten les forces en l'intent, i Saïd, un cop despert, li ofereix el pit perquè li clavi i aleshores ella es desmaia.
Al segon acte, Blanca està confosa pels nous sentiments que descobreix envers Saïd, alhora que es va descobrint en Saïd, sense confessar-ho, l'interès i la passió que sent per aquesta dona, delatats per la gelosia que sent en creure que Ferran i Blanca estan junts. Un cop Saïd certifica que no hi ha res entre ells, es desferma un amor impossible entre Saïd i Blanca, ja que pertanyen a mons diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Joanot, un cristià renegat de la tripulació de Saïd, és el factor que capgira la situació. Fugitiu de la justícia i enrolat amb els musulmans, pateix unes grans contradiccions per haver abandonat la seva religió i desitja reconciliar-s'hi. Per guanyar-se el favor dels cristians decideix alliberar els presoners, que maten tots els pirates, excepte Saïd, i aconsegueixen el control del vaixell.
Al tercer acte, Blanca fa guàrdia davant la cabina on Saïd és tancat, per impedir que li facin mal, amb l'amenaça que, si el toquen, ella es clavarà el punyal. Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en veure que estima un musulmà. Hi ha dos intents de salvar Saïd: primer Joanot està disposat a sacrificar-se perquè donin per mort Saïd en el seu lloc i aquest pugui fugir, a canvi de reconciliar-se amb els seus i que preguin per la salvació de la seva ànima; més tard, Ferran, que en el fons admira el seu adversari i ha entès que la seva cosina no estava feta per ser monja, li fa preparar una barca de rems per fugir de nit. Quan estaven executant aquest pla, apareix Carles i a l'últim moment dispara a Saïd, però Blanca s'interposa per protegir-lo, i mor pel tret del seu pare. Aleshores, Saïd es tira al mar amb Blanca i moren tots dos junts. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.

Terra Baixa
Terra Baixa és una de les seves obres més conegudes i representades. Es pot considerar que pertany a la tradició literària del Realisme, perquè els seus personatges són de classe social pobra i no pas gent burgesa, ciutadana, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres dels seu amo, que és “amo de tot”.
Terra Baixa és un drama, que pertany a la segona etapa  de l’obra literària d’Àngel Guimerà, el seu veritable moment de plenitud. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes: La filla del mar, Terra Baixa Maria Rosa.
Resum de l’argumentEn el primer acte se'ns presenten els personatges (caràcters, importància dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.
En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer en Sebastià, a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastia s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa.
¡En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia estat tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta. La Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià (és en aquest moment quan Sebastià és comparat amb un llop), seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.
Trobem. doncs en l'obra aquest simbolisme de la Terra Alta com lloc pur, d'innocència,  puresa, llibertat, veritat, simplicitat i  vida digna i honrada.i la Terra Baixa com símbol de corrupció, el poder dels diners i falsedat.
La frase de Manelic: "He mort el llop" referint-se al Sebastià, ha esdevingut famosa.

L’estructura d’aquest drama realista és la pròpia: tres actes, que representen introducció o plantejament, nus i desenllaç. Cal dir que el desenllaç de l’obra ja s’observa al final del segon acte i que el tercer desenvolupa tota la lluita entre els dos personatges antagònics: Manelic, el protagonista, i Sebastià, l’antagonista. A més a més, en el tercer acte trobem el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d’una obra grega, configuren un cor.
Tota la trama ve marcada per una sèrie de fets premonitoris que ens avisen del que succeirà més endavant. Així, per exemple, el primer acte ens ofereix de cop tota la informació necessària per entendre la trama de l’obra i ens apunta ja un possible desenllaç.


Enllaços
http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/pagina.php?id_sec=2044


Terra baixa
http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_baixa
http://www.tv3.cat/videos/3678630/Terra-baixa

Mar i cel
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_i_cel
http://www.youtube.com/watch?v=kO4wBK1kh5I



                                      http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQGPRN-pZqLPcLLqNO_IWYJ2paHs0dr6HrO9FXxW53YfgsPnePf


Textos

http://f-eines.alaxarxa.cat/litecas/images/file/textos%20per%20mar%20i%20cel.pdf (mar i cel)

http://www.xtec.cat/crp-badalona/recursos/teatre/terrabaixa.pdfhttp://www.xtec.cat/crp-badalona/recursos/teatre/terrabaixa.pdf