tag:blogger.com,1999:blog-6667140110626581222024-02-20T23:47:51.345-08:00Literatura catalana 4t ESOmpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.comBlogger30125tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-42594806599610621672015-05-12T14:13:00.001-07:002019-05-07T11:46:16.030-07:00PERE CALDERSPere Calders és un altre dels escriptors a qui la guerra civil obligà a fugir del país. Podem considerar-lo el millor contista de la nostra literatura.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<u><b>Biografia</b></u></div>
<div>
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/pagina.php?id_sec=491">http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/pagina.php?id_sec=491</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b><u>Contes</u></b></div>
<div>
<i>Raspall</i></div>
<div>
<a href="http://cadanitunconte.blogspot.com.es/2008/08/raspall-de-pere-calders.html">http://cadanitunconte.blogspot.com.es/2008/08/raspall-de-pere-calders.html</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>El problema de l'Índia</i></div>
<div>
<a href="https://enpaper.files.wordpress.com/2014/02/el-problema-de-lc3adndia.pdf">https://enpaper.files.wordpress.com/2014/02/el-problema-de-lc3adndia.pdf</a></div>
<div>
<i><br /></i></div>
<div>
<i>Contes breus</i></div>
<div>
<a href="http://rodamots.cat/escreix/pere-calders-44-contes-molt-breus/">http://rodamots.cat/escreix/pere-calders-44-contes-molt-breus/</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-00T1rwYW05g/Uh8QBihiitI/AAAAAAAAHtY/qNHmCodShYI/s400/Pere_Calders.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-00T1rwYW05g/Uh8QBihiitI/AAAAAAAAHtY/qNHmCodShYI/s400/Pere_Calders.jpg" /></a></div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-19444042228391865022014-05-13T10:19:00.002-07:002019-05-07T11:44:28.642-07:00Literatura de preguerra i postguerra. Narrativa: Mercè Rodoreda<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La literatura de preguerra i postguerra es caracteritza, òbviament, perquè els seus autors comencen a escriure abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) però les seves carreres literàries queden ressentides per la guerra i molts d'ells s'han d'exiliar. Alguns deixen d'escriure, altres tornen després a casa i d'altres no tornen mai més. Sigui quina sigui la seva circumstància, la guerra tindrà un protagonisme important en les seves obres.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Estudiarem dos autors: Mercè Rodoreda i Pere Calders</span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Mercè Rodoreda I Gurguí</span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. Va tenir una infantesa feliç. Tot i que no0més va anar dos anys a escola, a casa hi havia un bon ambient cultural. El seu avi fou el seu mestre, ell la va introduir al món dels llibres i de la música. Filla d'una família benestant vinguda a menys, Mercè Rodoreda es va casar molt jove amb el seu oncle matern Joan Gurguí, que havia vingut de fer les Amèriques amb una notable fortuna però 14 anys més gran que ella. Tingueren un fill. El matrimoni, però, no durà massa. De ben jove va començar a manifestar interès per la literatura. Guanyà el premi Creixells amb la novel·la Aloma, l'única obra de joventut que no va destruir (Rodoreda, ja madura va destruir totes les seves obres de joventut perquè se n'avergonyia d'elles i només salvà Aloma a la que li feu alguns retocs.)</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Durant la guerra civil s'exilià a Royssi-en-Brie ,deixant el seu fill ben petit a càrrec de l'àvia. Allà conegué molts altres escriptors, entre ells el grup de Sabadell i establí una relació amorosa amb un dels membres del grup: Armand Obiols, tot i que a la mort d'aquest se n'adonà que havia viscut una doble vida i tenia una altra parella. Va viure també a Paris,,Burdeos, Limoges i Ginebra. Acabà la seva vida a la casa que posseïa a Romanyà de la Selva i sense tenir gaire relació amb el seu fill, que patia problemes psicològics i amb el qual no s'avingué mai massa.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rodoreda és l'escriptora catalana més traduïda arreu del món. Les seves novel·les tenen, gairebé totes, protagonistes femenines i aquestes protagonistes són dones que pateixen i són infelices en l'amor igual que ho fou ella.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b>Aloma</b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La seva obra de joventut té molts trets de la seva pròpia vida. La seva protagonista, Aloma (el nom de la qual li posà el seu avi, amant de Ramon Llull) és la tercera filla d'un matrimoni ja gran amb dos fills, que no esperaven tenir ja cap altre. Morts els pares, pateix també la pèrdua del seu germà mitjà, en Daniel, que se suïcidarà, i ella viurà a la casa familiar amb el seu germà gran en Joan, la dona d'aquest, l'Anna i el fill de tot dos, en Dani, un nen malaltís que morirà també. L'arribada a la casa del germà de l'Anna, en Robert, un noi bastant més gran que ella, vingut de les Amèriques, la sacsejarà i acabarà tenint una relació amorosa secreta amb aquest.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b>La plaça del Diamant</b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La seva protagonista és la Natàlia, anomenada Colometa, que una nit d'estiu coneix un nou, en Quimet i per ell deixarà el seu promès i s'hi casarà amb ell. El seu matrimoni no serà feliç. Quimet no resultarà ser el noi afectuós que ella esperava i li omplirà la casa de coloms, la seva gran afició, tot i que a ella li fan més aviat fàstic. Tindran dos fills, en Toni i la Rita. Començada la guerra civil, en Quimet marxarà a la guerra i no tornarà mai més. Ella patirà pobresa i estarà a punt de matar els nens i suïcidar-se quan l'Antonio, l'adroguer (mutilat de guerra) li oferirà feina a casa i més tard li demanarà matrimoni.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://lletra.uoc.edu/uploads/20120627/20070720_rodo_diamant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://lletra.uoc.edu/uploads/20120627/20070720_rodo_diamant.jpg" width="273" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Mirall trencat<br />És la novel·a que culmina les grans habilitats narradores de l'autora. Ens presenta la història de tres generacions de la burgesia catalana. La seva protagonista és la Teresa Goday, una noia que ven peix al mercat i que es casa amb en Nicolau Rovira, un home gran, acomodat. Per poder casar-se haurà de renunciar al seu fill que esdevindrà un secret a ulls de tothom. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després d'enviudar es casarà amb el Salvador Valldaura i mort aquest mantindrà una relació amb el notari Riera, un home casat. La mala sort i la desgràcia pesen sobre la família. Hi haurà diverses morts, entre elles la d'un dels nens que mor ofegat per culpa dels seus germans.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b>El carrer de les Camèlies</b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquí la protagonista és la Cecília C, una nena que és abandonada, als tres mesos de néixer, davant el reixat de la casa d'un matrimoni gran que viu al carrer de les Camèlies, al barri de Gràcia. Aquest matrimoni l'adopta. Però la Cecília, que en realitat és la filla d'una prostituta, abandonarà la llar per acabar exercint la mateixa professió que la mare. En sentir-se vella i a punt de morir, tornarà a la casa del carrer de les Camèlies</span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><u>El simbolisme en l'obra de Mercè Rodoreda</u></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les obres de Mercè Rodoreda estan farcides de símbols.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El jardí, per exemple, és símbol de la infantesa, les flors, la infantesa perduda</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A La plaça del Diamant els coloms simbolitzen la dominació que en Quimet exerceix a la Natàlia. Quan ell mor, els coloms desapareixen com a símbol de llibertat. L'embut representa l'angoixa de la Natàlia. Les balances, la falta d'equilibri en la seva vida. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A Mirall trencat els objectes prenen molta importància. Començant pel mirall que ens mostra el pas del temps i que trenca una minyona com a símbol de la mala sort, la torre on viuen simbolitza l'estatus social, la tórtora, la mort, </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'aigua es relaciona amb la infantesa i la mort. La Constanza, dona del notari Riera se suïcida llaçant-se a l'aigua i un dels nens, en Jaume, morirà ofegat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<i style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 14px;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">«Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares»</span></i><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Resum de les obres</span><br />
<a href="http://www.xtec.cat/~jducros/Merce%20Rodoreda.html"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.xtec.cat/~jducros/Merce%20Rodoreda.html</span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Textos:</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La plaça del Diamant</span><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_text=2429"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_text=2429</span></a><br />
<br />mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-88495241832584953532014-05-06T08:19:00.002-07:002019-03-26T12:54:50.416-07:00J.V.Foix<br />
<span style="font-size: large;">Què has de saber?</span><br />
<span style="font-size: large;">J. V Foix</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'altre gran poeta de les Avantguardes, J.V Foix comença la seva vida d'escriptor influenciat pel Noucentisme però aviat es decantarà cap a l'Avantguarda. Els seus poemes tenen més contingut avantguardista que no pas forma tot i que també li podem trobar algun que altre cal·ligrama.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">Josep Vicenç Foix i Mas</b><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;"> neix a Sarrià (població incorporada a Barcelona el 1922) . Fill del pastisser amb més renom del lloc, estudia a l'escola pública Inicia, després del batxillerat, la carrera de Dret amb certa desgana, però abandona els estudis al segon any. </span><br style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;" /><br style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;" /><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">En lloc d'assistir a les classes, va a la Biblioteca Universitària i llegeix els clàssics catalans, grecs, llatins i francesos: Ausiàs March, Petrarca, Dant, Llull, Lord Byron o Charles Baudelaire. La lectura i la literatura són a partir de cert moment la seva dedicació, a banda d'ajudar el seu pare a la confiteria de Sarrià. </span><br style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;" /><br style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;" /><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">A partir de 1916 s'integra a les penyes i als grups d'intel·lectuals i artistes barcelonins, especialment a la penya de l'Hotel Continental, on coneix –entre d'altres– els poetes López Picó, Salvat-Papasseit, Carles Riba i Joaquim Folguera, que l'incorpora a </span><i style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">La Revista</i><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">. En aquests anys inicia una intensa activitat literària, intel·lectual i periodística. S'interessa per les avantguardes, tant literàries com pictòriques. Presenta les primeres exposicions de Salvador Dalí i Joan Miró, i tradueix i difon la nova poètica d'avantguarda francesa. </span><br style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;" /><br style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;" /><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">A la postguerra, Foix –que es veu obligat a renunciar a tota la seva activitat de periodista i agitador cultural– reprèn, mort el seu pare, el negoci familiar de pastisser i, a la vegada, se centra en la reelaboració i publicació de la seva obra poètica. Paral·lelament, anirà ajudant i col·laborant amb els joves artistes catalans que rescaten l'art d'avantguarda català, estroncat i marginat pel franquisme. Així, Foix realitza obres conjuntes amb els joves del grup de Dau al Set, principalment amb Joan Ponç. Foix, que encara té semblances amb els noucentistes, vol instaurar la tradició i a la vegada tenir relació amb els corrents literaris més nous. Un vers seu ho resumeix: «M'exalta el nou i m'enamora el vell». </span><br style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;" /><br style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;" /><b style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">J. V. Foix</b><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;"> mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l'endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari. </span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La seva obra més important és Sol i de dol</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sol i de Dol és el primer poemari de l'autor. És una síntesi de classicisme i avantguardisme. Reflexiona sobre diversos temes clau de la modernitat com ara la crisi d'indetitat personal en un món cada vegada més tecnificat. Explica els conflictes i dubtes del propi poeta. Presenta un protagonista - el seu jo- desorientat, perdut i sol, enmig d'un paisatge fosc i solitari.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Està format per setanta sonets.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4hllMENmdIpgC_pudQB1sNkuJKnIKkNKDx_XuaB5y-WU2WvrlSS0xUrOwTJMIlWxfuCmsjGQLGKsA3R54bJBLTZ-x9z92hfnlZo8RWMuOHoyA_J9-SmZKVslFPQ0vfL1Jn-uuROHPp9k/s1600/Sm9zZXAtVl9Gb2l4_205165_6270_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4hllMENmdIpgC_pudQB1sNkuJKnIKkNKDx_XuaB5y-WU2WvrlSS0xUrOwTJMIlWxfuCmsjGQLGKsA3R54bJBLTZ-x9z92hfnlZo8RWMuOHoyA_J9-SmZKVslFPQ0vfL1Jn-uuROHPp9k/s1600/Sm9zZXAtVl9Gb2l4_205165_6270_1.jpg" width="200" /></span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Per a la biografia</span><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/foixjv/pagina.php?id_sec=1757"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.escriptors.cat/autors/foixjv/pagina.php?id_sec=1757</span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La seva obra cabdal: Sol i de dol</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sol_i_de_dol">https://ca.wikipedia.org/wiki/Sol_i_de_dol</a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Antologia</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<a href="http://lletra.uoc.edu/especials/folch/foix.htm"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://lletra.uoc.edu/especials/folch/foix.htm</span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://lletra.uoc.edu/especials/folch/foix.htm"></a><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://lletra.uoc.edu/especials/folch/foix.htm">
</a>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-4191536771866797732014-04-29T11:52:00.002-07:002019-03-17T15:11:19.931-07:00Joan Salvat-Papasseit<br />
IMPORTANT<br />
<br />
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="fullm" style="width: 544px;"><tbody>
<tr valign="top"><td class="fulltd" width="520"><span class="titol" style="color: #22391b; font-family: Helvetica, Arial; font-size: 12pt; font-weight: bolder;">Biografia</span><br /><br /><span class="text" style="color: #333333; font-family: Verdana, Arial; font-size: 11px; line-height: 16px;"></span><div align="justify">
<span class="text" style="color: #333333; font-family: Verdana, Arial; line-height: 16px;"><b>Joan Salvat i Papasseit</b> neix a Barcelona. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos i altres proses de caire polític i social. La seva vida és intensa i marcada per una tuberculosi que l'acaba conduint precoçment a la mort.<br /><br />Té una infància desafortunada. El seu pare, fogoner de vaixell, mor d'accident en alta mar. Amb set anys, Salvat-Papasseit passa a viure a l'Asilo Naval Español. No podrà estudiar i la seva formació serà autodidacta. Des dels 12 anys ha de treballar i exercirà tot tipus de tasques, fins i tot serà estibador al port.<br /><br />L'any 1918 edita l'únic número de la revista <a href="http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/79194930545686830754491/index.htm" style="color: #b5b472;" target="_blank"><i>Arc-Voltaic</i></a>. En aquesta publicació, d'influències futuristes, ja apareix el títol del primer llibre de poemes: <i>Poemes en ondes hertzianes</i>. L'estiu d'aquell any, arran d'una grip, comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi, que el durà sis anys després a la mort.<br /> Publica el seu primer llibre <i>Poemes en ondes hertzianes</i> (1919), on és ben clara la seva fascinació per autors com Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire.<br /><br />L'any 1920 fa una breu estada a París, fet que influeix en el llibre <i>L'irradiador del port i les gavines</i>.<br />El desembre d'aquell mateix any és internat al sanatori de La Fuenfría, a Cercedilla, Madrid, des d'on escriu els poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya, de <i>Les conspiracions</i> (1922). Aquell mateix any neix Núria, la seva segona filla. Però la malaltia avança i Salvat-Papasseit comença un peregrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord.<br /><br />El febrer de 1924 mor la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase crítica i el visiten els amics escriptors i pintors, a alguns dels quals mostra poemes inèdits que guardava sota el coixí. Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona. Apareix <i>Óssa menor</i> (1925) en una edició pòstuma.<br /><br />La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.<br /><br />El seu llibre més conegut és El poema de la rosa als llavis un poemari de caire eròtic que ha esdevingut un dels millors llibres de poemes de la nostra literatura<br /></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
Per a l'obra<br />
<br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642">http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642</a><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2010/12/salvatPapasseit.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2010/12/salvatPapasseit.jpg" height="227" width="400"></a></div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-84285147901045106132014-04-22T13:29:00.002-07:002019-02-24T13:52:20.519-08:00Característiques de les avantguardes<br />
<span style="font-size: x-large;">Què has de saber?</span><br />
Moviments que van donar lloc a les avantguardes<br />
<br />
<a href="http://xapxarxadeplomes.blogspot.com.es/2011/03/els-moviments-davantguarda.html">http://xapxarxadeplomes.blogspot.com.es/2011/03/els-moviments-davantguarda.html</a><br />
<br />
Temes de les avantguardes:<br />
<br />
- El món dels somnis. Sigmund Freud<br />
- Els nous invents (ferrocarril, avió, bolígraf...)<br />
<br />
Tècniques avantguardistes<br />
<br />
- El cal·ligrama<br />
- El salt de falla<br />
- El collage<br />
- El poema objecte<br />
- Les paraules en llibertat<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://weib.caib.es/Recursos/rebelio_avantguardista_webquest/imatge1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://weib.caib.es/Recursos/rebelio_avantguardista_webquest/imatge1.jpg" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;">Important</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: medium;">El mot avantguardisme designa un conjunt de
corrents estètics que palesen la crisi de les arts que
va tenir lloc en el món occidental al començament
del segle XX. L’avantguardisme va ser un moviment
cultural que volia trencar amb el passat: defensava el
progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va
provocar una crisi de la creació artística.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b><u>Moviments que van donar lloc a les Avantguardes</u></b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>El Futurisme</b></span><br />
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’any <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">1909 Marinetti<a href="http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/marinetti.htm" style="background: transparent; border: 0px; color: #743399; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </a></strong>va publicar el <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">manifest fundacional </strong>del futurisme, en què proclamava l’èxit de l’atzar per damunt de l’intel·lecte, un atzar que s’havia de plasmar literàriament amb la destrucció de la sintaxi, amb la imaginació sense fils conductors racionals i amb les paraules en llibertat, sense signes de puntuació que les limitessin.</span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Propugnava com a font d’inspiració artística el perill, l’audàcia, l’esport, l’heroisme, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat, la màquina… i rebutjava el sentimentalisme, l’art tradicional, l’academicisme i els museus i les biblioteques, que considerava cementiris de l’art.</span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per als futuristes, tot havia de reflectir el món modern i canviant: en definitiva, el futur</strong>.</span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #555555; font-size: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En literatura: Absència de puntuació i majúscules, trencament dels versos, desordre sintàctic, defensa de les paraules en llibertat, cal·ligrames i collages lingüístics.</span></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Entre els autors d’aquest corrent en destaquen:</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><strong style="background: transparent; border: 0px; font-family: Verdana, sans-serif; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Joan Salvat-Papasseit</strong></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></strong></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<b>El Dadaisme</b></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Més tard, el dadaisme (del francès <em style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">dada, </em>veu infantil que no significa rés) va anar més enllà que el futurisme. Caòtics i violents, els dadaistes varen sorgir en plena Primera Guerra Mundial, concretament l’any 1916, com a resposta contra la societat que l’havia provocada.</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Els dadaistes exigien la destrucció absoluta dels mitjans d’expressió tradicionals que havien encaminat l’home cap a la mort d’ell mateix i defensaven una expressió totalment espontània. Tots els artistes que s’adherien a aquest moviment participaven d’un esperit rebel que propugnava l’autonomia del jo creador i un desig d’alliberament mental. El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l’art i la política tradicionals.</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El dadaisme ha tingut una gran influència en la nostra societat fins i tot alguns nous corrents artístics com el Pop art o el Neodadaisme han estat molt influenciats pel Dadaisme.</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
En literatura: collage i cal·ligrama</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">cubisme</strong></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El cubisme va ser un moviment <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">nascut a les arts pictòriques</strong>, on es feien <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">quadres basats en figures geomètriques</strong>. La seva adaptació a la literatura va suposar una <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">nova atenció a l’aspecte gràfic dels textos</strong>, el paper dels <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">espais en blancs, de la tipografia</strong>…</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Les principals característiques del cubisme són: la introducció d’un punt d’inflexió en la pintura, el començament de l’art abstracte, la modificació de les formes (les formes estrenquen, s’nalitzen i es reconstrueixen amb una forma abstracta) això fa que l’obra es pugui representar desde diferents perspectives amb un context més ampli.</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<b>Apollinaire</b><a href="http://amediavoz.com/apollinaire.htm" style="background: transparent; border: 0px; color: #743399; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </a>va ser un dels principals conreadors d’aquest moviment, amb invencions com la del cal·ligrama, que donaria pas a la poesia visual. A Catalunya, el màxim exponent n’és <b>Joan Brossa.</b></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<b><br /></b></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<b>El surrealisme</b></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El surrealisme (del francès <em style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">surréalisme, </em>superrealisme) va ser un producte del dadaisme. <b>André Breton</b>, que va publicar el manifest fundacional del surrealisme el <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">1924</strong>, havia militat en el moviment <em style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">dadà</em>, però se’n va separar i va crear una nova teoria estètica: la literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del racionalisme, que només havia contribuït a l’empobriment de la civilització.</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, "Bitstream Charter", serif; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Segons André Breton, si l’ésser humà està atent al seu inconscient i als seus somnis, descobrirà en ell la dimensió de la realitat, de la qual la imaginació és part integrant i forma la superrealitat. Per arribar a la superrealitat són necessàries unes experiències privilegiades: l’amor, el somni i la descoberta de la vida urbana.</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-size: 16px; margin-bottom: 24px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="font-family: georgia, "bitstream charter", serif;">
Els <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">surrealistes defensaven la llibertat total,</strong> que en literatura comportava <strong style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">fer ús de l’escriptura automàtica i del <em style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">collage</em></strong><em style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">.</em></div>
<div style="font-family: georgia, "bitstream charter", serif;">
<em style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></em>
<b>Temes de les Avantguardes</b></div>
<div style="font-family: georgia, "bitstream charter", serif;">
<span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> La tecnologia i les innovacions: les primeres avantguardes es van
interessar per les noves màquines de la societat industrial (automòbils, trens,
avions, telègraf...) i per elements innovadors en l’època, com els esports.
-</span></div>
<div style="font-family: georgia, "bitstream charter", serif;">
<span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span>
<span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> El món del somni i de l’absurd: els somnis, el subconscient, especialment
per als surrealistes. </span></div>
<div style="font-family: georgia, "bitstream charter", serif;">
<span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span>
<span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><b>Tècniques avantguardistes</b></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cal·ligrama. és un tipus de poema on l</span><span style="color: #222222; font-size: 14px;">es paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable relacionat amb el propi poema. El terme prové del francès </span><i style="color: #222222; font-size: 14px;">calligramme</i><span style="background-color: transparent;"> </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: transparent;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: transparent;">Salt de falla: </span></span><strong style="color: #453320; font-family: Georgia, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 14.88px; margin: 0px; padding: 0px;"> </strong><span style="background-color: #f4d0a8; color: #453320; font-family: Georgia, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 14.88px;">talls de versos que formen un esglaó en el poema.</span><br />
<span style="background-color: #f4d0a8; color: #453320; font-family: Georgia, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 14.88px;"><br /></span>
<div style="background-color: #f4d0a8; color: #453320; font-family: Georgia, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 14.88px; margin-bottom: 1.2em; padding: 0px;">
<strong style="margin: 0px; padding: 0px;">EL COLLAGE </strong><strong style="margin: 0px; padding: 0px;">à</strong><strong style="margin: 0px; padding: 0px;"> </strong>incorporar al text elements que semblen enganxats (icones, dibuixos…).</div>
<div style="background-color: #f4d0a8; color: #453320; font-family: Georgia, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 14.88px; margin-bottom: 1.2em; padding: 0px;">
<strong style="margin: 0px; padding: 0px;">LES PARAULES EN LLIBERTAT </strong><strong style="margin: 0px; padding: 0px;">à</strong><strong style="margin: 0px; padding: 0px;"> </strong>paraules col·locades al text de manera inusual sense formar part de cap oració.</div>
<span style="font-family: georgia, "bitstream charter", serif;">Poema objecte: utilitza objectes de la vida quotidiana per formar un poema</span><br /><br /><br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.fundaciojoanbrossa.cat/Obra_Paraula/Poema%20objecte,1967.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://www.fundaciojoanbrossa.cat/Obra_Paraula/Poema%20objecte,1967.jpg" data-original-height="725" data-original-width="800" height="289" width="320"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Poema objecte<br /><br /><br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://i.pinimg.com/originals/1f/7a/5c/1f7a5cd8a6cbab1ddd75acdbe45c674e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="800" height="269" src="https://i.pinimg.com/originals/1f/7a/5c/1f7a5cd8a6cbab1ddd75acdbe45c674e.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cal·ligrama<br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/--sWUEEZnx18/U-CBacc1nhI/AAAAAAAA1rs/b-ft02GuZ9k/s1600/dadaista_41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/--sWUEEZnx18/U-CBacc1nhI/AAAAAAAA1rs/b-ft02GuZ9k/s1600/dadaista_41.jpg" data-original-height="1600" data-original-width="1419" height="320" width="283"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Collage<br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://image.slidesharecdn.com/lesavantguardes-100331181655-phpapp02/95/les-avantguardes-11-728.jpg?cb=1270133068" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="728" height="240" src="https://image.slidesharecdn.com/lesavantguardes-100331181655-phpapp02/95/les-avantguardes-11-728.jpg?cb=1270133068" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Poema amb salt de falla i paraules amb llibertat<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: georgia, "bitstream charter", serif;">
<span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span>
<span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></span>
<span style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><b><br /></b></span></div>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<br />
<a href="http://weib.caib.es/Recursos/rebelio_avantguardista_webquest/imatge1.jpg">http://weib.caib.es/Recursos/rebelio_avantguardista_webquest/imatge1.jpg</a><br />
<br />
Trobaràs una bona síntesi del tema aquí:<br />
<a href="http://www.edu365.com/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/pantalla1.htm">http://www.edu365.com/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/pantalla1.htm</a>mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-6956037150245883832014-03-27T04:22:00.000-07:002018-08-20T08:20:16.688-07:00Pompeu Fabra<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtMn5cnP8SLzZvBmYqcMaemmHAG8-_WIhKHjhL9_dCqO61CSe32R99wwJqLkS8oIqjUKMtFEipyYCNDdPV31vCWJRFtEw9lPv6ND-EpNMCOcaUAbe9xVyOJubIohEAaa8heotm8sNkCwyV/s400/Abel+Desestress.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtMn5cnP8SLzZvBmYqcMaemmHAG8-_WIhKHjhL9_dCqO61CSe32R99wwJqLkS8oIqjUKMtFEipyYCNDdPV31vCWJRFtEw9lPv6ND-EpNMCOcaUAbe9xVyOJubIohEAaa8heotm8sNkCwyV/s400/Abel+Desestress.gif" width="320" /></a></div>
Pompau Fabra neix a Gràcia (Barcelona), fill petit d'una família de tretze germans dels quals només sobreviuran ell i dues germanes.<br />
Tot i que s'interessa per la llengua des de ben petit, estudiarà enginyeria industrial i serà autodidacta en matèria filològica. La revista l'Avenç li publicarà el Ensayo de Gramàtica del Catalàn moderno. Serà en aquesta revista on començarà, juntament amb Joaquim Casas, la normativització de la llengua.<br />
Guanya la càtedra de Química de la Universitat de Bilbao i es traslladarà a viure allà. Tot i estar lluny (va estar-se dotze anys) continuarà la seva tasca lingüística.<br />
Participa en el I Congrès Internacional de Llengua Catalana amb la seva ponència Qüestions d'Ortografia Catalana d'on surt reforçat. Torna a Catalunya i és nomenat director de la secció filòlogica de l'IEC i ocupa la catedra d'Estudis Universitaris Catalans. Edita la Gramática de la Lengua catalana encara en castellà i més tard i ja en català les Normes Ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic.<br />
La seva gramàtica es considerada oficial. Contiua publicant en català. Destaquem les Converses filològiques. Accedeix a la càtedra de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. El seu diccionari serà l'esbós del diccionari oficial de l'IEC. Els criteris per a l'elaboració d'aquest diccionari van ser:<br />
- Exclusió d'arcaismes i dialectismes difícils par als parlants.<br />
-Previsió de deixar els mots que anessin perdent força en la llengua oral.<br />
-No admissió de mots manllevats a altres llengües, priorització de la formació de mots nous.<br />
- Incorporació de mots tècnics.<br />
Després de la guerra civil, s'exilia a França on morirà a Prada de Conflent, el dia de Nadal de 1948.mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-30675847236490807492014-03-23T11:34:00.003-07:002019-02-02T08:52:57.133-08:00Josep Carner<br />
<a href="http://amediavoz.com/CARNER2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://amediavoz.com/CARNER2.jpg" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Josep Carner</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Important</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Josep Carner és el gran poeta del noucentisme. És anomenat el príncep dels poetes.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Va néixer a Barcelona. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres. Va ingressar al cos diplomàtic. Exerceix de cònsul a París, Brussel·les, Beirut, San Jose de Costa Rica, Gènova...</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Durant la guerra civil espanyola es manté fidel a la República i per això no torna a residir mai més a Catalunya. Mor a l'exili , a Brussel·les.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Destaca també com a traductor d'autors com Shakespeare, Twain, Dickens o Carroll. És proclamat Mestre en Gai Saber.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les seves obres més importants són <i>Auques i ventalls, Nabí</i> o <i>El cor quiet</i> però per sobre de totes destaca <i><b>Els fruits saborosos</b></i>, considerada l'obra clau del Noucentisme.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La seva poesia cerca la perfecció en la forma prenent com a model els clàssics. Els seus temes favorits són el pas del temps, la dona com a objecte d'adoració, la natura i l'amor</span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><u>Els fruits saborosos</u></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És un poemari format per divuit poemes breus. Cada poema té com a títol el nom d'una fruita. Els poemes es divideixen en tres grans blocs: els que parlen de la infantesa, de la maduresa i de la vellesa. L'obra és, doncs, una reflexió sobre les etapes de la vida i el pas del temps.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la infantesa, Carner li fa correspondre la innocència i l'alegria</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la maduresa li correspon la serenitat l'acceptació de la realitat</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la vellesa, la resignació i el record del temps viscut.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">Els pomes estan escrits en alexandrins amb cesura a la sisena síl·laba (6+6)</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Són moltes les referències a la cultura clàssica. L'ambientació és clarament mediterrània.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Textos</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els fruits saborosos</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fruits_saborosos"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fruits_saborosos</span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/carner/fruits.html"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/carner/fruits.html</span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Antologia de poemes</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=518"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=518</span></a><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-22391598255166833042014-03-18T11:34:00.000-07:002019-02-02T08:27:41.798-08:00Eugeni d'Ors<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/df/Ramon_Casas_-_MNAC-_Eugeni_d'Ors-_027305-D_006463.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/df/Ramon_Casas_-_MNAC-_Eugeni_d'Ors-_027305-D_006463.jpg" width="234" /></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Eugeni d'Ors</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Important</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Eugeni d'Ors és l'Ideòleg del Noucentisme.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Neix a Barcelona de pare barceloní i mare cubana. De ben jove comença a col·laborar amb revistes com Pèl i Ploma i en diaris,</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Escriu amb diversos pseudònims, el més conegut és el de Xènius (d'Eugeni i de geni)</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Escriu<b> Gloses</b> al diari <b>La Veu de Catalunya</b> on exposa les teories estètiques, polítiques i culturals que configuren el moviment.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">Una glosa és una columna diària on tracta temes d'actualitat artística, política i cultural. L'estil modern, àgil i innovador, poc usual en el periodisme català de començaments de segle, va provocar impacte en la societat catalana, que va convertir el </span><i style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">Glosari</i><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;"> en el referent ineludible de tota una generació d'intel·lectuals. Des de la seva tribuna diària a </span><i style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">La Veu de Catalunya</i><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;">, diari oficial la Lliga Regionalista, Xènius va exposar un ideari cívic i estètic: el Noucentisme, oposat al que fins aleshores era dominant: el Modernisme. </span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aplega les seves Gloses en volums. El més important és <b>La ben plantada</b> on parla d'una dona, la Teresa, símbol idealitzat de la dona noucentista.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Acaba a seva vida a Madrid ajudant al règim franquista del qual esdevé un dels més grans intel·lectuals.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/noucentisme/Eugeni.htm"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/noucentisme/Eugeni.htm</span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Textos</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="http://parles.upf.edu/ca/content/del-simbol-de-la-ben-plantada"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://parles.upf.edu/ca/content/del-simbol-de-la-ben-plantada</span></a><br />
<a href="http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/noucentisme/Eugeni.htm"></a><br />mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-47694184962893010192014-03-18T11:23:00.004-07:002019-02-02T08:33:01.545-08:00Característiques del Noucentisme<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Què has de saber?</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">- Què és</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">- Quan s'inicia i per què</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">- D'on prové el nom</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">- Quines són les seves característiques</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">- Quins 4 personatges són importants en el moviment</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">- Quan acaba</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Important</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Noucentisme és el moviment que succeeix al Modernisme i s'inicia durant la primera dècada del segle XX. Neix, concretament, el 1906 per la coincidència de tres fets importants:</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La publicació de l'obra Els Fruits Saborosos de Josep Carner</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La publicació de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El nom ve del joc de paraules: anys nou-cents i nou (novetat) i el va idear Eugeni d'Ors.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Noucentisme té 4 personatges destacats. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">-L'ideòleg: Eugeni d'Ors</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- El poeta: Josep Carner</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- El polític Enric Prat de la Riba (Lliga regionalista)</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- El lingüista. Pompeu Fabra</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Acaba l'any 1923 amb la proclamació de la dictadura de Primo de Ribera</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les seves característiques són:</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rebuig del romanticisme i per tant del modernisme i acostament al classicisme més normatiu.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rebuig de la espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Predomini de la poesia sobre la narrativa.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Valoració de la llengua literària precisa i rica.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Voluntat de construir una Catalunya ideal on predomini la raó, el seny i l'equilibri.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Creació d'institucions com l'IEC, la Biblioteca de Catalunya o l'Escola Industrial.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Normativització de la llengua catalana gràcies a la Gramàtica Catalana i al Diccionari de Pompeu Fabra</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els Noucentistes volien fer de la literatura una professió. Es mostraven en contra de l'esperit bohemi dels modernistes i volien imposar el rigor i la professionalitat a l'hora d'escriure. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">https://www.slideshare.net/SlviaMontals/el-noucentisme1</span><br />
<a href="http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm</span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm"></a><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm"></a><a href="http://lletra.uoc.edu/uploads/lletra/moviments/noucentisme/img/almanachnoucentistes.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://lletra.uoc.edu/uploads/lletra/moviments/noucentisme/img/almanachnoucentistes.gif" /></a></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<b></b><br />mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-3513320637697604942014-03-18T11:13:00.001-07:002016-05-08T08:49:17.768-07:00El noucentisme i les avantguardes- Característiques del Noucentisme<br />
- L'ideòleg : Eugeni d'Ors<br />
- El poeta: Josep Carner<br />
- El lingüista: Pompeu Fabra<br />
<br />
- Característiques de les Avantguardes<br />
- Els poetes: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://image.slidesharecdn.com/elnoucentisme1906-1923-110627124929-phpapp02/95/slide-1-728.jpg?cb=1309207029" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://image.slidesharecdn.com/elnoucentisme1906-1923-110627124929-phpapp02/95/slide-1-728.jpg?cb=1309207029" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-89518321645195202592014-03-11T09:24:00.000-07:002019-01-22T10:14:06.246-08:00Teatre modernista<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Què has de saber?</span><br />
La figura clau del teatre modernista és Santiago Rusiñol. La seva obra més important és L'auca del senyor Esteve, que abans l'escriví com a novel·la i després l'adaptà ell mateix a peça teatral. Però Rusiñol va escriure altres obres com ara L'hèroe, L'alegria que passa o Llibertat.<br />
<br />
IMPORTANT!<br />
<br />
Hi ha dues tendències teatrals:<br />
<table align="CENTER" border="0" style="width: 656px;"><tbody>
<tr><td bgcolor="#FFFFFF"><blockquote>
<span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: x-small;"><span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: small;"><span style="color: #9900ff;"><b><span style="color: red;">EL TEATRE NATURALISTA-REGENERACIONISTA</span></b></span></span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: x-small;"><span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: small;">El teatre regeneracionista seguia el model del noruec Enrik Ibsen, que introdueixen una realitat problemàtica en les seves obres, i fan una crítica al poder i les injustícies basada en la filosofia vitalista. Defensen que l'únic recurs per a regenerar la societat és l'autonomia moral de l'individu.És un teatre d'idees que pretén crear en el públic un estat d'opinió sobre algun tema.</span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: small;">Les seves característiques són: la versemblança dels fets, la lluita contra els convencionalismes de l'escena, el documentalisme i la passió.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: small;">Ignasi iglesias,</span><br />
<br /></blockquote>
</td></tr>
<tr><td bgcolor="#FFCC99"><table align="CENTER" border="0" style="width: 636px;"><tbody>
<tr><td width="199"></td><td width="243"></td><td width="180"></td></tr>
</tbody></table>
<div align="CENTER">
</div>
</td></tr>
<tr><td bgcolor="#FFFFFF"><blockquote>
<span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: small;"><span style="color: #9900ff;"><b><span style="color: red;">EL TEATRE SIMBOLISTA </span></b></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "trebuchet ms";">Seguint el model d'<b>art total</b> impulsat per Richard Wagner per a l'òpera, l'escena teatral s'omple de poesia, arts plàstiques, dansa, drama, inspirant-se en les llegendes i mites de la seva terra...per aconseguir una ambientació fascinant i un clímax emotiu. Tot això permet fer grans avenços tècnics en el món del teatre a nivell europeu, des de la interpretació, a l'escenografia, a la llum, etc.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "trebuchet ms";">El teatre esteticista o simbolista partia de les obres del belga Maurice Maeterlinck i de l'italià Gabriele D'Annunzio.És un teatre poètic, que cerca provocar emocions i sensacions en el públic. Per tant, hi tenen molta importància l'escenografia, la música, els efectes...</span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: small;">Aquest tipus d'obres presenten les següents característiques: absència de trama o caràcter secundari de la trama; llenguatge poètic, que pretén suggerir en comptes d'assenyalar; una escenografia freda, despullada de decoració, els personatges són vagues, tristos,les dones vaporoses, malaltisses, amb riquesa interior. Intenta ser gairebé una representació religiosa i el seu tema universal és la mort.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms"; font-size: small;">Es va fer la representació de <b>La intrusa</b> de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra, a la Segona Festa modernista de Sitges (1893) i va causar un gran impacte entre els intel.lectuals. Parla de la mort, vista per un home cec i malalt, que veu allò que els altres no poden veure amb els seus ulls físics.</span><span style="background-color: transparent; font-family: "trebuchet ms"; font-size: small;"> noves tècniques teatrals, L</span><span style="background-color: transparent; font-size: small;"><span style="font-family: "trebuchet ms";">'autor català més important del teatre simbolista és Santiago Rusiñol.</span></span><br />
<br /></blockquote>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'Auca del Sr Esteve,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’obra que trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat és L’auca
del senyor Esteve, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l’auca popular i
reconvertida després en obra de teatre, estrenada l’any 1917.
L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més
estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però
a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant,
simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa
d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les
dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida
i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la
burgesia.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La diferència principal entre la novel·la i l'obra de teatre és que la primera comença quan neix l'Estevet i la segona quan és jove i ja treballa a la botiga</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
L'auca del senyor Esteve<br />
<a href="http://www.tv3.cat/videos/2693550/Lauca-del-senyor-Esteve-del-segle-XXI-al-TNC">http://www.tv3.cat/videos/2693550/Lauca-del-senyor-Esteve-del-segle-XXI-al-TNC</a><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTT6XfRcfDBjhkQ-AJJArOzMu8bpnzTRwoOLokHgRuZZRBXysIRJg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTT6XfRcfDBjhkQ-AJJArOzMu8bpnzTRwoOLokHgRuZZRBXysIRJg" /></a></div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-30877585602777831082014-03-11T09:06:00.002-07:002019-01-17T08:23:53.329-08:00La poesia modernista<a href="http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSsMYP1ec0InSeosU3EdIV7FITvR9fucufgu23LMmmWLqfcL8xNrg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSsMYP1ec0InSeosU3EdIV7FITvR9fucufgu23LMmmWLqfcL8xNrg" /></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Què has de saber</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dins de la poesia modernista podem destacar dos corrents diferenciats:</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Proposta espontaneista. Joan Maragall</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Proposta formalista: Escola mallorquina</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">IMPORTANT</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La poesia modernista presenta dues tendències ben diferenciades</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>La proposta espontaneista</b> que defensa l’expressió lliure, oberta i espontània, sense
sotmetre’s a regles. Els seus temes principals són: el vitalisme (exaltació del valor de la vida) i el regeneracionisme
(insatisfacció per la situació social i desig per modernitzar la societat). Aquest tipus de poesia creu, doncs que és més important allò que es diu que la forma com es diu i està representada pel poeta Joan Maragall</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Joan Maragall i Gorina</b> neix a Barcelona el 1860. Tercer fill i únic baró d'una família d'empresaris del tèxtil, Maragall no vol continuar la tradició familiar i vol estudiar, això causa gran disgust en el seu pare que volia que comencés a regentar l'empresa després dels seus estudis bàsics. Aconsegueix estudiar batxillerat i entrar a la Universitat de Barcelona on cursarà la carrera de Dret, tot que ell hauria preferit Filosofia i Lletres. En acabar la carrera pateix una greu crisi personal en no saber si incorporar-se a la vida burgesa o bé deixar-se dur pel seu esperit romàntic i bohemi. Comença a treballar al Diario de Barcelona i es casa amb Clara Noble amb la qual tindrà 13 fills. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La feina de periodista i escriptor s'imposarà, doncs, a la d'advocat. Es dedicarà també a la traducció, sobretot dels alemanys Goethe i Nietzsche.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Esdevindrà Mestre en Gai Saber, membre cofundador de la secció filològica de l'IEC i President de l'Ateneu Barcelonès.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Mor amb només 51 anys sense arribar a conèixer el seu darrer fill.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els temes principals de la poesia de Maragall són:</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>La natura</b>: Membre del centre excursionista de Catalunya, Maragall s'inspirarà sovint en els paisatges per tel d'escriure els seus poemes. <i>La fageda d'en Jordà, La ginesta, L'ametller o Vistes al mar </i>són els més coneguts.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">-<b> La Pàtria</b>: gran catalanista, Joan Maragall escriurà mols poemes patriòtics entre els que destaca la lletra del C<i>ant de la Senyera</i>, himne de l'Orfeó catala, <i>La sardana, El Comte Arnau.</i>..</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>- El decadentisme</b>: </span><span style="background-color: #f6f6f6;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La actitud decadent es manifesta en l'ús de recursos poètics com la tristesa, els colors foscos, les boires, el silenci. Per exemple el poema <i>La vaca cega</i></span></span><br />
<span style="background-color: #f6f6f6;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: #f6f6f6;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">-<b> El vitalisme</b>: pretén que la poesia sigui una arma social de defensa la vida, no la mort. Aquí trobem poemes com <i>Excelsior, Oda infinita </i>o<i> El cant espiritual.</i></span></span><br />
<span style="background-color: #f6f6f6;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: #f6f6f6;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /><b>La proposta formalista</b>: insisteix en la forma dels poemes (llenguatge utilitzat,
estrofes, rima...) i considera el sonet el tipus de poema més perfecte. Admira els
clàssics grecs i llatins.
Temes: el paisatge harmònic i equilibrat (especialment el de l’illa de
Mallorca i els seus arbres), el dramatisme de la vida, i la història i l’art clàssics i
bíblic. ·Els interessa més la forma del poema que el contingut.</span></span><br />
<span style="background-color: #f6f6f6;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els seus representants són els poetes de l'Escola mallorquina entre els quals destacarem Joaquim Costa I Llobera i Joan Alcover</span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /><b>Joaquim Costa i Llobera</b> va néixer a Pollença el 1854. Fill d’una família benestant de
propietaris rurals, estudià el batxillerat a la ciutat de Palma i Dret a Barcelona. Més tard se
li desperta la vocació religiosa i anà a estudiar a la
Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot. Fins ben entrat el segle XX, alternà l’escriptura de
poesia en castellà i en català, i es decantà definitivament
per aquesta última. Va obtenir el títol de “Mestre en
Gai Saber” i el 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona. Va morir, mentre predicava en una església de Palma.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El seu poema més conegut és <i>Lo pi de Formentor</i>, on aquest arbre, que existí realment a l'illa, representa la lluita de l'ésser humà davant els problemes de la vida. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Joan Alcover</b> era fill de pare mallorquí i mare catalana. Va estudiar a l'Institut Balear i
posteriorment se n'anà a Barcelona a estudiar Dret. Va exercir d'advocat a
l'Audiència Provincial. Es casà amb la catalana Rosa Pujol, amb qui tingué tres fills (Pere, Teresa i Gaietà):
la dona es morí de paràlisi cerebral i es tornà casar amb Maria de Haro i
tingué dos fills, Maria i Pau. La seva filla Teresa es morí de tuberculosi, quatre anys després el fill Pere de
tifus i uns anys més tard moriren Gaietà a Barcelona i Maria a Mallorca, ambdós de grip la mateixa nit. Aquest cúmul de tragèdies familiars incideix en el sentit cada vegada més personal i
íntim que adopta la seva creació poètica. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El seu poema més conegut és <i>Desolació</i>, on plasma tota la seva pena tot comparant-se ell mateix amb un arbre que ha perdut les seves branques i ja no li queda res.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Joan Maragall</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070">http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070</a>. Biografia</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-large;">Textos</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2073">http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2073</a> Obres</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Escola mallorquina:</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Miquel Costa i Llobera. Recordar el Pi de Formentor</span><br />
<a href="http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla8.htm"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla8.htm</span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Joan Alcover. Recordar Desolació i la Balanguera ( himne de Les Balears)</span><br />
<a href="http://www.cancioneros.com/nc/3617/0/desolacio-joan-alcover-maria-del-mar-bonet"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">http://www.cancioneros.com/nc/3617/0/desolacio-joan-alcover-maria-del-mar-bonet</span></a><br />
<br />mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-69721941519863115112014-02-11T07:10:00.000-08:002019-01-08T10:53:51.249-08:00La narrativa modernista<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;">Què has de saber.</span><a href="http://4.bp.blogspot.com/-tEMvd7FTKc0/T5ryYs5C56I/AAAAAAAAAyc/tWj1oVfRgjg/s1600/0053_cronicas_Thot_Barcelona_carrer_Petritxol_06.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/-tEMvd7FTKc0/T5ryYs5C56I/AAAAAAAAAyc/tWj1oVfRgjg/s320/0053_cronicas_Thot_Barcelona_carrer_Petritxol_06.jpg" /></a></div>
Hi ha tres tipus de narrativa modernista:<br />
<br />
<b>LA NARRATIVA RURAL</b><br />
Té lloc als pobles o indrets petits. La seva màxima representant és Caterina Albert (Víctor Català) i l'obra que recordarem: <i>Solitud.</i><br />
<b><br /></b> <b>Caterina Albert </b>(L'Escala, 1869-1966) era la filla primogènita d'una família rica. Va assumir la funció de cap de família i va administrar ella els diners de la família. Sempre va donar una gran importància a les seves obligacions familiars i socials. El pseudònim Víctor Català <span style="text-indent: 3pt;">l'utilitzava per amagar la seva condició de dona ja que es va formar un escàndol als Jocs Florals d'Olot amb L</span><i style="text-indent: 3pt;">a Infanticida</i><span style="text-indent: 3pt;">. Va ser una escriptora de formació autodidàctica. La major part de la seva carrera és una bona mostra de les característiques essencials de la narrativa modernista.</span><br />
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 41.8pt; margin-right: 9.6pt; margin-top: 0cm; text-indent: 3.0pt;">
</div>
<a href="https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1694">https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1694</a><br />
<i><br /></i>
<i><b><br /></b></i> <i><b>Solitud. </b></i>El tema de Solitud és el característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu. La Mila acompanya el seu marit, en Matias, a fer d’ermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: l’Ànima. Paral·lelament, la Mila fa amistat amb un personatge contrapunt<span style="font-size: 10.6667px;"> </span>de l’Ànima: el Pastor. Però el medi hostil s’imposa: el Pastor mor i la Mila queda sola davant la natura. Finalment, l’Ànima entra a l’ermita i viola la Mila. Aquest fet comporta la decisió de la Mila de fugir d’aquell lloc, conseqüència de la presa de consciència personal, com veiem en aquest text.<br />
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 41.8pt; margin-right: 8.3pt; margin-top: 4.5pt;">
</div>
<a href="https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1054">https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1054</a><br />
<br />
<b><br /></b> <b>LA NARRATIVA COSTUMISTA</b><br />
Té lloc a la ciutat i critica els costums refinats de la burgesia del moment. Destaquem Santiago Rusiñol i la seva obra <i>L'Auca del ser Esteve</i><br />
<b><br /></b> <b>Santiago Rusiñol</b>. (<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). </span>Va ser un artista polifacètic, veritable model de l’artista modernista pur, que destacà sobretot com a dramaturg i pintor. Fill d’una Família de fabricants tèxtils, aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Amic i col·laborador de Ramon Casas, va viure llargues temporades a París amb ell i amb altres artistes com Miquel Utrillo, Ramon Canudas i Enric Clarasó. Ell mateix es considerava un pintor que de tant en tant escrivia. Organitzador de les<u> Festes Modernistes celebrades a Sitges</u> i participant assidu de les tertúlies artístiques de la cerveseria Quatre Gats, va dedicar la seva vida a conrear la seva vocació artística.<br />
<i><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></i> <i><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><b>L’auca del senyor Esteve</b>. </span></i>L’obra que trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat és <i>L’auca del senyor Esteve</i>, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l’auca popular i reconvertida després en obra de teatre.<br />
L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant, simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.<br />
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 5.75pt; margin-right: 6.75pt; margin-top: 0cm;">
</div>
<br />
<b>LA NARRATIVA DECADENTISTA</b><br />
Dona relleu als aspectes més lletjos i foscos de la vida. La representa Prudenci Bertrana i la seva obra <i>Josafat</i>.<br />
<b>Prudenci Bertrana</b>. (<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.15pt;">Tordera, </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">1867 - Barcelona,<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span>1941) </span>Fill de propietaris rurals, va viure durant la seva joventut a Girona, on va formar part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor, la seva vocació inicial, i després com a escriptor. Ja en la maduresa, va establir-se a Barcelona, on va continuar la seva producció literària, que compaginava amb la pintura i el periodisme<br />
<div class="WordSection1">
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 41.8pt; margin-right: 129.95pt; margin-top: 0cm;">
</div>
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><b><i></i></b></span><br />
<div>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><b><i><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><b><i><br /></i></b></span></i></b></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><b><i> Josafat. </i></b></span>Josafat recrea el mite de la bella i la bèstia en la història de les relacions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, la Fineta, dins l’espai sagrat de l’església, relacions que acaben amb la mort de l’una i l’embogiment de l’altre. Encara que sigui indirectament, la novel·la té una clara reminiscència rural. El seu protagonista, Josafat, campaner de la catedral, és un individu que prové de la ruralia més sinistra i aquesta circumstància en condiciona decisivament el caràcter. El seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i, alhora, de la crueltat més extrema. Aquesta hibridesa fisiològica i la seva terrible indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant la Fineta. Consumat el drama, s’asseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol de pastor que el transporta mentalment als orígens de la seva infantesa i s’allibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixosa.<br />
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 41.8pt; margin-right: 5.2pt; margin-top: 0cm;">
</div>
<br />
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_sec=631">http://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_sec=631</a><br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Solitud">http://ca.wikipedia.org/wiki/Solitud</a><br />
<br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/pagina.php?id_sec=1596%C2%A0">http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/pagina.php?id_sec=1596 </a><br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/L'auca_del_senyor_Esteve#Exposici.C3.B3">http://ca.wikipedia.org/wiki/L'auca_del_senyor_Esteve#Exposici.C3.B3</a><br />
<br />
<a href="http://lletra.uoc.edu/ca/obra/josafat-1906">http://lletra.uoc.edu/ca/obra/josafat-1906</a><br />
<div>
<br /></div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-17726117812494237832014-01-27T11:14:00.002-08:002019-01-08T10:47:08.535-08:00El modernisme<span style="font-size: x-large;">Què has de saber </span><br />
- Característiques generals<br />
<a href="http://webs.ono.com/joanromeutorres/menupicasso.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://webs.ono.com/joanromeutorres/menupicasso.jpg" width="253" /></a>- Els quatre elements importants:<br />
<br />
<ol>
<li>El bar dels Quatre Gats</li>
<li>Les festes modernistes de Sitges</li>
<li>La revista L'Avenç</li>
<li>La revista Pèl i Ploma</li>
</ol>
<br />
Coincidint amb la fi del segle XIX, es donen a tot Europa una sèrie de canvis socials i econòmics que, amb noms diferents segons els països –Art Nouveau, Moderns Style,<br />
Style Liberty, Jugendstil- provoquen un auge inesperat de les arts i de les ciències.<br />
<br />
El <b>Modernisme </b>és el moviment cultural que va sorgir a Catalunya, entre els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa i creien que calia deixar de banda els aspectes més tradicionals de la cultura i introduir-hi idees renovadores.<br />
<br />
Les seves <b>característiques principals</b> són la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot en l'àmbit formal, per fugir d'una realitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.<br />
<div>
<br /></div>
En el Modernisme hi ha dos corrents:<br />
<b>Regeneracionisme</b>. Hi ha un desig de transformació i canvi de la societat. Els intel·lectuals modernistes contribuïen amb les seves creacions literàries a la denúncia i crítica dels esdeveniments del moment. L’actitud crítica i el compromís polític envers les realitats socials de la seva època, caracteritzen la postura, entre d’altres de Joan Maragall.<br />
<b>Esteticisme. </b>A diferència del regeneracionisme, propugnava el concepte de l’art per l’art, és a dir, que l’artista amb la seva activitat no tenia per què transformar la societat. El representant més destacat d’aquest corrent és Santiago Rusiñol, imatge d’artista bohemi i fundador de les anomenades Festes modernistes de Sitges.<br />
<br />
<br />
<b>1. El bar dels Quatre Gats</b><br />
Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de juny de 1897. Està situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en què va romandre actiu, fins al 1903, va ser un dels nuclis principals del Modernisme. Va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits. Al local s'hi van realitzar vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, vetllades musicals, lectures poètiques, exposicions d'art...<br />
<div>
<div class="field field-name-field-brief field-type-text-long field-label-hidden" style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 10px;">
<div class="field-items" style="box-sizing: border-box;">
<div class="field-item even" style="box-sizing: border-box;">
<div style="box-sizing: border-box;">
<div class="brief" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.6;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><a href="https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/qui-eren-els-quatre-gats_17490_102.html" style="background-color: transparent;">https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/qui-eren-els-quatre-gats_17490_102.html</a></span></div>
<div class="brief" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.6;">
<span style="background-color: transparent;"><br /></span></div>
<div class="brief" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.6;">
<span style="background-color: transparent;"><b><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">2. </span>Les festes modernistes de Sitges</b></span></div>
<div class="brief" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.6;">
<span style="background-color: transparent;">Van ser organitzades per Santiago Rusiñol i celebrades al Cau Ferrat, a Sitges. </span><span style="background-color: transparent;">Aquestes festes van ser concebudes amb </span><span style="background-color: transparent;">la finalitat de donar a conèixer totes les iniciatives que s'estaven produint per modernitzar la societat catalana i rebutjar l'art del passat. Eren festes restringidies als artistes.</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 20.2pt; margin-right: 165.05pt; margin-top: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><a href="https://parles.upf.edu/llocs/liteca/biblioteca-discurs-llegit-sitges-en-la-tercera-festa-modernista">https://parles.upf.edu/llocs/liteca/biblioteca-discurs-llegit-sitges-en-la-tercera-festa-modernista</a></span><br />
<br />
<b><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">3. </span>La revista L'Avenç</b><br />
Va ser una revista cultural fundada el 1881. Es va convertir en la plataforma dels joves intel·lectuals modernistes
(Maragall, Fabra, Jaume Brossa, Alexandre Cortada...). L'objectiu principal de
la revista i dels intel·lectuals que hi col·laboraven era recollir les novetats
del moment, ser moderna i progressista. Per això serà la introductora de l'obra
de Nietzsche i d'Ibsen, entre d'altres.<br />
<div class="MsoBodyText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 5.75pt; margin-right: -.85pt; margin-top: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<br />
<b>4. La revista Pèl i ploma</b><br />
Va ser una revista artística i literària que es va fundar a Barcelona el 1899.<br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Quant a escriptors:</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">NARRATIVA</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">- Narrativa rural: Víctor Català</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">- Narrativa costumista: Santiago Rusiñol</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">- Narrativa decadentista: Prudenci Bertrana</span><br />
<br />
POESIA<br />
- Proposta espontaneista: Joan Maragall<br />
- Proposta formalista. L'escola mallorquina: Miquel Costa i Llovera i Joan Alcover<br />
<br />
TEATRE<br />
- Santiago Rusiñol<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_modernista">http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_modernista</a><br />
<a href="http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-modernismehttp://webquestcat.net/wp-content/themes/directorypress/thumbs/2279-1-2013-06-07632247.gif">http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-modernisme</a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-50474753781648990732014-01-27T11:05:00.002-08:002018-08-20T08:23:54.043-07:00El segle XXComencem el segle XX. Els moviments que estudiareu són els següents:<br />
<br />
- Modernisme<br />
- Noucentisme<br />
- Avantguardes<br />
- Literatura de preguerra<br />
- Literatura de postguerra<br />
- Literatura contemporàniampilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-25017903935544459962014-01-14T10:21:00.002-08:002018-11-27T10:10:56.733-08:00Àngel Guimerà<span style="font-size: x-large;">Què has de saber</span><br />
-Aspectes biogràfics de Guimerà que influeixen en la seva obra:<br />
- Les seves grans obres: Terra baixa, Mar i Cel i Maria Rosa<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="fullm" style="width: 544px;"><tbody>
<tr valign="top"><td class="fulltd" width="520"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /><br /><span class="text" style="color: #333333; line-height: 16px;"></span></span><div align="justify">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="text" style="color: #333333; line-height: 16px;"><b>Àngel Guimerà</b> (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) </span><span style="background-color: white; color: #333333;"> Fill d'una antiga família de comerciants del Vendrell (Baix Penedès), el seu pare havia anat a les Illes Canàries per ajudar un oncle seu que hi tenia establert un negoci de vins, i al cap d'uns anys d'estada a Santa Cruz, es va enamorar de Margarita Jorge, filla d'una família canària. Quan Guimerà encara no ha complert els set anys, el seu pare va decidir liquidar el negoci i traslladar-se amb la família a Catalunya.</span><span style="background-color: white; color: #333333;"> Serà llavors quan els seus pares contrauran matrimoni.</span></span></div>
<div align="justify">
<span style="background-color: white; color: #333333;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Guimerà va viure sempre traumatitzat pel fet que els seus pares no estaven casats quan ell va néixer i pel fet també de ser fill "mestís" d'un català i una canària. Això farà que ell no vulgui casar-se mai i ho reflectirà en les seves obres on trobarem personatges mestissos o provinents de cercles diferents.</span></span></div>
<div align="justify">
<span class="text" style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 16px;"><br />És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. La seva primera tragèdia en vers, <i>Gal·la Placídia</i>, se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb <i>Mar i cel</i> obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: <i>Maria Rosa</i>, <i>Terra baixa</i> i <i>La filla del mar</i> repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. És elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum <i>Cants a la pàtria.</i> Va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. </span></div>
<div align="justify">
<span style="background-color: white; color: #333333;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mor a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol</span></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; font-size: 11px;">, </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial;">on podem trobar una placa commemorativa a la façana de l'edifici on va viure els darrers anys de la seva vida.</span></div>
<div align="justify">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial;"><br /></span></div>
<div align="justify">
<b>Mar i cel</b></div>
<div align="justify">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; text-align: start;">Es tracta d'una</span><span style="background-color: white; font-family: sans-serif; text-align: start;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Trag%C3%A8dia" style="background: none rgb(255, 255, 255); font-family: sans-serif; text-align: start; text-decoration-line: none;" title="Tragèdia"><span style="color: black;">tragèdia</span></a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; text-align: start;"> romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor. Està escrita en vers i és de tipus històrico-romàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.</span></div>
<div style="font-family: sans-serif; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<span style="background-color: white; color: #222222;">L'acció passa el 1629. </span><i style="background-color: white; color: #222222;">Saïd</i><span style="background-color: white; color: #222222;"> és el capità d'un vaixell de pirates </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alg%C3%A8ria" style="background: none; text-decoration-line: none;" title="Algèria"><span style="color: #20124d;">algerians</span></a><span style="background-color: white;">,</span><span style="color: #222222;"><span style="background-color: white;"> que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís. El seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la península ibèrica.</span><span style="background-color: white;"> Mataren son pare i sa mare amb l'expulsió dels moriscos</span><span style="background-color: white;">; per això vol venjança com bé diu sa mare abans de morir </span><i style="background-color: white;">Venja'ns!</i><span style="background-color: white;">.</span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<i>Saïd</i> està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és <i>Blanca</i>, l'única dona entre els presoners, una noia que des de petita ha estat reclosa en un convent i que s'adreçava, abans de l'abordatge, cap a Barcelona per professar l'hàbit de monja. Els altres personatges cristians que són presoners són: <i>Carles</i>, el pare de Blanca, que té un important càrrec militar; <i>Ferran</i>, el capità del vaixell cristià i cosí de Blanca, secretament enamorat d'ella des de la infantesa, i altres mariners. El seu destí serà vendre'ls com a esclaus, demanar un rescat en el cas de <i>Carles</i>, i l'harem del senyor d'Alger per a <i>Blanca</i>, la qual està disposada a morir abans de caure en aquest destí.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
Agraït per la cura, <i>Saïd</i> li atorga a <i>Blanca</i> més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. Quan <i>Saïd</i> explica, en un monòleg carregat de dramatisme, la història dels seus pares, <i>Blanca</i> s'emociona fins a plorar. Per purgar la culpa d'haver sentit compassió per un infidel planeja matar-lo amb un punyal quan dormi, però li falten les forces en l'intent, i Saïd, un cop despert, li ofereix el pit perquè li clavi i aleshores ella es desmaia.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
Al segon acte, <i>Blanca</i> està confosa pels nous sentiments que descobreix envers Saïd, alhora que es va descobrint en <i>Saïd</i>, sense confessar-ho, l'interès i la passió que sent per aquesta dona, delatats per la gelosia que sent en creure que Ferran i Blanca estan junts. Un cop <i>Saïd</i> certifica que no hi ha res entre ells, es desferma un amor impossible entre <i>Saïd</i> i <i>Blanca</i>, ja que pertanyen a mons diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<i>Joanot</i>, un cristià renegat de la tripulació de <i>Saïd</i>, és el factor que capgira la situació. Fugitiu de la justícia i enrolat amb els musulmans, pateix unes grans contradiccions per haver abandonat la seva religió i desitja reconciliar-s'hi. Per guanyar-se el favor dels cristians decideix alliberar els presoners, que maten tots els pirates, excepte Saïd, i aconsegueixen el control del vaixell.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
Al tercer acte, <i>Blanca</i> fa guàrdia davant la cabina on <i>Saïd</i> és tancat, per impedir que li facin mal, amb l'amenaça que, si el toquen, ella es clavarà el punyal. <i>Carles</i>, el pare de <i>Blanca</i>, renega de la seva filla en veure que estima un musulmà. Hi ha dos intents de salvar <i>Saïd</i>: primer <i>Joanot</i> està disposat a sacrificar-se perquè donin per mort <i>Saïd</i> en el seu lloc i aquest pugui fugir, a canvi de reconciliar-se amb els seus i que preguin per la salvació de la seva ànima; més tard, Ferran, que en el fons admira el seu adversari i ha entès que la seva cosina no estava feta per ser monja, li fa preparar una barca de rems per fugir de nit. Quan estaven executant aquest pla, apareix <i>Carles</i> i a l'últim moment dispara a <i>Saïd</i>, però <i>Blanca</i> s'interposa per protegir-lo, i mor pel tret del seu pare. Aleshores, <i>Saïd</i> es tira al mar amb <i>Blanca</i> i moren tots dos junts. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b>Terra Baixa</b><br />
<em>Terra Baixa</em> és una de les seves obres més conegudes i representades. Es pot considerar que pertany a la tradició literària del Realisme, perquè els seus personatges són de classe social pobra i no pas gent burgesa, ciutadana, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres dels seu amo, que és “amo de tot”.<br /><em>Terra Baixa</em> és un drama, que pertany a la segona etapa de l’obra literària d’Àngel Guimerà, el seu veritable moment de plenitud. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes: <em>La filla del mar, Terra Baixa </em>i <em>Maria Rosa.</em><br />
<strong>Resum de l’argument</strong>En el primer acte se'ns presenten els personatges (caràcters, importància dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.<br />En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer en Sebastià, a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastia s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa.<br />¡En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia estat tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta. La Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià (és en aquest moment quan Sebastià és comparat amb un llop), seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.<br />
Trobem. doncs en l'obra aquest simbolisme de la Terra Alta com lloc pur, d'innocència, puresa, llibertat, veritat, simplicitat i vida digna i honrada.i la Terra Baixa com símbol de corrupció, el poder dels diners i falsedat.<br />
La frase de Manelic: "He mort el llop" referint-se al Sebastià, ha esdevingut famosa.<br />
<br />
<div>
L’estructura d’aquest drama realista és la pròpia: tres actes, que representen introducció o plantejament, nus i desenllaç. Cal dir que el desenllaç de l’obra ja s’observa al final del segon acte i que el tercer desenvolupa tota la lluita entre els dos personatges antagònics: Manelic, el protagonista, i Sebastià, l’antagonista. A més a més, en el tercer acte trobem el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d’una obra grega, configuren un cor.<br />Tota la trama ve marcada per una sèrie de fets premonitoris que ens avisen del que succeirà més endavant. Així, per exemple, el primer acte ens ofereix de cop tota la informació necessària per entendre la trama de l’obra i ens apunta ja un possible desenllaç.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/pagina.php?id_sec=2044">http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/pagina.php?id_sec=2044</a><br />
<br />
<br />
Terra baixa<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_baixa">http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_baixa</a><br />
<a href="http://www.tv3.cat/videos/3678630/Terra-baixa">http://www.tv3.cat/videos/3678630/Terra-baixa</a><br />
<br />
Mar i cel<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_i_cel">http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_i_cel</a><br />
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=kO4wBK1kh5I">http://www.youtube.com/watch?v=kO4wBK1kh5I</a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.geocities.ws/alfonsgc/documents_web/1bat_llibre_maricel.pdfhttp://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/Guimeraportadagran.jpg">http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/Guimeraportadagran.jpg</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQGPRN-pZqLPcLLqNO_IWYJ2paHs0dr6HrO9FXxW53YfgsPnePf" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQGPRN-pZqLPcLLqNO_IWYJ2paHs0dr6HrO9FXxW53YfgsPnePf" height="320" width="251"></a></div>
<br />
<a href="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQGPRN-pZqLPcLLqNO_IWYJ2paHs0dr6HrO9FXxW53YfgsPnePf">http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQGPRN-pZqLPcLLqNO_IWYJ2paHs0dr6HrO9FXxW53YfgsPnePf</a><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Textos</span><br />
<br />
<a href="http://f-eines.alaxarxa.cat/litecas/images/file/textos%20per%20mar%20i%20cel.pdf">http://f-eines.alaxarxa.cat/litecas/images/file/textos%20per%20mar%20i%20cel.pdf</a> (mar i cel)<br />
<br />
http://www.xtec.cat/crp-badalona/recursos/teatre/terrabaixa.pdf<a href="http://www.xtec.cat/crp-badalona/recursos/teatre/terrabaixa.pdf">http://www.xtec.cat/crp-badalona/recursos/teatre/terrabaixa.pdf</a>mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-46765251378728234852013-12-13T01:05:00.000-08:002018-12-11T11:31:40.810-08:00Narcís Oller<span style="font-size: x-large;">Què has de saber</span><br />
- Qui és Narcís Oller<br />
- Les seves obres més importants: La papallona, L'Escanyapobres, La bogeria, La febre d'or, Vilaniu, Pilar Prim<br />
<div>
<br /></div>
- Diferències entre realisme i naturalisme.<br />
<br />
<b style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Narcís Oller</b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> neix a Valls (Alt Camp) i mor a Barcelona. Orfe de pare, l'educa el seu oncle. Estudia Dret a Barcelona, on s'estableix definitivament , exercint com a oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, és procurador dels tribunals. </span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;" />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">L'aportació de </span><b style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Narcís Oller</b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> a la literatura catalana ha estat l'elaboració d'un llenguatge adaptat a la narració, la tradició del qual en català es remunta a Tirant lo Blanc. En aquest sentit es considera </span><b style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Narcís Oller</b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> el creador de l'actual novel·lística de la literatura catalana. </span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;" />
<b style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Narcís Oller</b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Fa alguns intents amb la narrativa breu, gènere en el qual experimenta amb temes que posteriorment inclou en les novel·les.<span style="font-size: 11px;"> </span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><span style="font-size: 11px;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><span style="font-size: 11px;"><br /></span></span>
<i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;"><b>La papallona</b></i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> li suposa un gran èxit. Significa l'entrad</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">a de </span><b style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Narcís Oller</b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> al naturalisme. L'argument, pròxim a la novel·la fulletonesca, planteja la història d'una noia òrfena, ingènua i malaltissa que és seduïda i abandonada per un xicot que actua com si fos una papallona. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><br /></span>
<i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">L'Escanyapobres</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> és una novel.la que contraposa dues visions econòmiques davant de l'avarícia dels seus protagonistes. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">A </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Vilaniu</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> planteja l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove, cosa que desencadena tot un seguit de desgràcies. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">A </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">La febre d'or</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> narra l'ascensió econòmica i social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa i que acabarà perdent la seva fortuna.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">La bogeria</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> és una obra basada en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del protagonista. Segurament aquesta és la novel·la més naturalista d'Oller. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><br /></span>
<i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Pilar Prim</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">, la seva darrera novel·la, planteja el conflicte de la protagonista, víctima de la clausura testamentària del marit, que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-se. Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que evoluciona constantment. El tema que més atrau </span><b style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Narcís Oller</b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> és el del fenomen d'ascensió social de la burgesia del segle XIX, però al mateix temps ignora la situació d'injustícia social que vivien les capes populars. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"><br /></span>
<b style="background-color: white; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La novel·la realista</span></b><br />
<div style="background-color: white; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #222222;">La </span><b style="color: #222222;">literatura realista</b><span style="color: #222222;"> és un corrent literari propi de la segona meitat del segle XIX . El Realisme és una concepció que intenta plasmar en la literatura com és la vida, la realitat, i com reacciona l'individu davant les vicissituds de la vida.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; border: 0px; color: #444444; line-height: 1.71429; margin: 0cm 0cm 10pt; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Realisme apareix com a reacció al Romanticisme: vol representar la realitat immediata, fent-ne una descripció objectiva, sense embellir-la ni idealitzar-la.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; border: 0px; color: #444444; line-height: 1.71429; margin: 0cm 0cm 10pt; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En el naixement del Realisme hi tingué molta influència la fe en el progrés social i econòmic sorgit arran de la Revolució Industrial, el positivisme i els descobriments de les ciències naturals, la fotografia i les noves ideologies socials que donen importància a les vides senzilles de la gent corrent, fins i tot dels marginats per damunt de la història dels grans esdeveniments.</span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les característiques principals són el detallisme en les descripcions ( no només pel que fa a les persones i els espais sinó també dels objectes que envolten els personatges), l'ús de frases llargues i una adjectivació rica . Les novel·les realistes solen tenir un narrador omniscient.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Són realistes les novel·les de Narcís Oller: Vilaniu, L'escanyapobres, La febre d'or i Pilar Prim</span><br />
<h2 style="background-color: white; color: #333333; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 7px 0px;">
<b><span style="line-height: 23.3333px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">La noveŀla naturalista</span></span></b></h2>
<div style="background-color: white; line-height: 16.6667px; text-align: justify;">
<span style="line-height: 23.3333px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A l'últim terç de segle XIX el realisme es radicalitza i evoluciona cap al naturalisme en mans d'E. Zola que el defineix no només com un corrent literari, sinó com una concepció de l'home i com un mètode per estudiar i transcriure el seu comportament. El naturalisme, tendència literària clarament antiburgesa, sota la influència del materialisme, el determinisme i la ciència experimental, fa que el novel·lista experimenti amb uns personatges sotmesos a determinades situacions i comprovi com la seva actuació pot explicar-se per l'herència biològica i per les circumstàncies socials. Observació i documentació, doncs, constitueixen el mètode dels novel·listes naturalistes, que presenten una llarga llista de personatges alcohòlics, degenerats o psicòpates i uns ambients sòrdids, amb una tècnica que porta a l'extrem els postulats de la novel·la realista i que precisa molt més en l'estil la reproducció del llenguatge parlat.</span></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 16.6667px; text-align: justify;">
<span style="line-height: 23.3333px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #444444;">La </span><strong style="border: 0px; color: #444444; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">novel.la naturalista es basa </strong><span style="color: #444444;">en les premisses del determinisme i del positivisme, pretén demostrar que l’individu està condicionat per</span><span style="color: #444444;"> </span><strong style="border: 0px; color: #444444; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’herència genètica</strong><span style="color: #444444;"> </span><span style="color: #444444;">i</span><span style="color: #444444;"> </span><strong style="border: 0px; color: #444444; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’acció del medi ambient</strong><span style="color: #444444;">. La novel.la es converteix, així, en un producte de laboratori, perquè dissecciona els personatges i els ambients amb el màxim de fredor i de distanciament perfectament estructurat.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; border: 0px; color: #444444; line-height: 1.71429; margin: 0cm 0cm 10pt; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> S'atribueix a la novel.la una finalitat reformadora. </span><span lang="FR" style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cal explicar els mals dels humans, individuals i col.lectius amb el propòsit de canviar les condicions que els fan possibles. Això es tradueix en un interès especial pels aspectes més desagradables de la realitat: personatges primaris, desarrelats, marginats i malaltissos.</span></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 16.6667px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 23.3333px;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; border: 0px; color: #444444; line-height: 1.71429; margin: 0cm 0cm 10pt; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="FR" style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les novel.les típicament naturalistes solen tenir tres parts. </span><span style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">En la primera es presenten ambients i el/s personatge/s<span style="border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </span>i es dóna, per tant, una informació precisa i distanciada. A la segona part de l’obra s’anuncia que l’actuació i la gènesi de l’individu és el fruit de l’herència biològica rebuda i del medi que l’envolta, i a la tercera part es fa la comprovació efectiva de la incidència d’aquests dos factors damunt del personatge.</span></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 16.6667px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Es consideren naturalistes les novel·les de Narcís Oller: La papallona i la bogeria.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 16.6667px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; font-family: georgia, serif; font-size: 13.3333px; line-height: 16.6667px; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416">http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416</a><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416"></a>Textos</span><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2419">http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2419</a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416"><br /></a></div>
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416">
</a>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg/250px-A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg/250px-A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg/250px-A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg">http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg/250px-A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg</a>mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-62752830877007697722013-12-10T13:31:00.001-08:002018-11-20T23:35:23.014-08:00JACINT VERDAGUER<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.verdaguer.cat/images/el-poeta/jacint-verdaguer-santalo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://www.verdaguer.cat/images/el-poeta/jacint-verdaguer-santalo.jpg" data-original-height="800" data-original-width="593" height="320" width="237"></a></div>
<span style="font-size: large;">QUÈ HAS DE SABER</span><br />
- Biografia<br />
- Les seves dues obres més importants: L'Atlàntida i Canigó.<br />
<br />
<b style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Jacint Verdaguer i Santaló</b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;"> neix a Folgueroles (Osona) en una humil família pagesa d'una certa cultura i ja de ben jove la seva mare l'instrueix en la lectura d'alguns llibres. </span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;" />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">Comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. Encara estudiant, e li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona</span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;" />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">És ordenat sacerdot. En comptes de ser enviat a Barcelona a ampliar estudis —com la majoria dels seus companys de Vic— és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia (treballa sobretot en el poema èpic </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">L'Atlàntida</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">,.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">Entra com a capellà de vapor de la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas. Són gairebé dos anys i nou vegades la travessia d'Amèrica (en la línia de Cuba) un període d'equilibri necessari per recuperar la salut i enllestir </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">L'Atlàntida</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">, que és premiada als Jocs Florals aconsegueix un èxit clamorós immediat. L'obra és entesa ja a l'època com la culminació de la Renaixença. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">Resideix al palau dels marquesos de Comillas contractat com a capellà de la família i té, per tant, ocasió de freqüentar els ambients socials més elevats i de crear amb el mecenatge dels marquesos alguns dels seus poemes més importants. El marquès li atorga el càrrec d'almoiner, pel qual ha d'administrar la beneficència del marquès a famílies necessitades, té més maldecaps però també una gran influència. És un període en què fa nombrosos viatges (Occitània, Castella, Tolosa de Llenguadoc, Roma, Comillas, Donostia...). </span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;" />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">El punt culminant de l'etapa de plenitud és </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">Canigó</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">. Aquest segon gran poema èpic serveix al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;">L'Atlàntida</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">. </span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; text-align: justify;" />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; text-align: justify;">En plena etapa d'èxit comença a dedicar-se més a les tasques eclesiàstiques que no pas a les d'escriptor, cosa que inclou una pràctica desordenada de la caritat, que l'omple de deutes i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes. Comença a guanyar-se la desconfiança dels marquesos de Comillas i, finalment, la decisió de prescindir dels seus serveis com a capellà domèstic. Tampoc és entès per les autoritats eclesiàstiques, que, amb un diagnòstic de follia, l'allunyen de Barcelona.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "verdana" , "arial";"><span style="background-color: white;">Acaba la seva vida a Vil·la Joana, Vallvidrera (avui casa-museu), en aquesta vol·la que li cedeix una vídua amiga seva.</span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: "verdana" , "arial";"><span style="background-color: white;"><br /></span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://surtdecasa.cat/sites/default/files/imatges-continguts/00_capcalera_article_678x400_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="678" height="235" src="https://surtdecasa.cat/sites/default/files/imatges-continguts/00_capcalera_article_678x400_2.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: #333333; font-family: "verdana" , "arial";"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "verdana" , "arial";"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "verdana" , "arial";"><span style="background-color: white;">L'Atlàntida</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: "verdana" , "arial";"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div>
<div style="background-color: white; font-family: sans-serif; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<span style="color: #222222;"><i><b>L'Atlàntida</b></i> és un poema format p</span>er 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'<a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Heracles" style="background: none; text-decoration-line: none;" title="Heracles"><span style="color: black;">Heracles</span></a> per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ib%C3%A8ria" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Ibèria">Ibèria</a><span style="color: #222222;">, l'enfonsament del continent dels </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Atl%C3%A0ntida" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Atlàntida">atlants</a><span style="color: #222222;">, la creació del </span>Mar <span style="color: black;"><a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mediterrani" style="background: none; text-decoration-line: none;" title="Mediterrani">Mediterrani</a> i</span><span style="color: #222222;"> el final descobriment de les </span>Amèriques.<span style="color: #222222;"> En la introducció narra com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2for_Colom" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Cristòfor Colom">Colom</a>, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de </span>l'<span style="color: black;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Atl%C3%A0ntida" style="background: none; text-decoration-line: none;" title="Atlàntida">Atlàntida</a>. </span><span style="color: #222222;">Aquesta narració ocupa els deu cants. La conclusió del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d</span>'<span style="color: black;"><span style="color: black;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A8rica" style="background: none; text-decoration-line: none;" title="Amèrica">Amèrica</a>.</span> </span><span style="color: #222222;">Els cants centrals s'estructuren en quartets de versos alexandrins amb rima consonàntica alternant, mentre que la introducció i la conclusió es basen en estrofes de versos decasíl·labs.</span></div>
<div style="background-color: white; font-family: sans-serif; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<span style="color: #222222;">Aquesta obra la va escriure durant la seva estada al vaixell </span><i style="color: #222222;">Guipúzcoa</i><span style="color: #222222;">, de la Companyia Transatlàntica; anant d'Espanya a Cuba. Amb el poema l'</span><i style="color: #222222;">Atlàntida</i><span style="color: #222222;"> el proclamaren guanyador dels </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Florals" style="background: none; text-decoration-line: none;" title="Jocs Florals"><span style="color: black;">Jocs Florals</span></a><span style="color: #222222;">, de </span>tots tres àmbits: fe, pàtria i amor; és a dir, que el nomenen <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mestre_en_Gai_Saber" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Mestre en Gai Saber">Mestre en Gai Saber</a><span style="color: #222222;">. Un any després li publiquen l'obra, que va esdevenir un dels clàssics de la literatura catalana.</span></div>
<br />
El Canigó<br />
<i style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"><b>Canigó</b></i><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> és un </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Poema_%C3%A8pic" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Poema èpic">poema èpic</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> de </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1886" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="1886">1886</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"> escrit per </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacint_Verdaguer_i_Santal%C3%B3" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Jacint Verdaguer i Santaló">Jacint Verdaguer</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">. Constitueix un dels poemes clau de la </span><a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixen%C3%A7a_(catalana)" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Renaixença (catalana)">Renaixença</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">catalana. És un poema llarg, atès que és tot un llibre; conté una descripció geogràfica dels </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pirineus" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Pirineus">Pirineus catalans</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">, que es desenvolupa a través de la figura mítica del </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_Tallaferro" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Comte Tallaferro">Comte Tallaferro</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric de </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Tallaferro" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Bernat Tallaferro">Bernat Tallaferro</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">.</span><br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
L'acció d'aquesta història passa en els Pirineus durant el segle XI. La història comença quan <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gentil_(Canig%C3%B3)" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Gentil (Canigó)">Gentil</a></b>, fill del Comte Tallaferro,, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa guàrdia al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Ri%C3%A0" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Castell de Rià">castell de Rià</a> per evitar un atac dels àrabs, contempla el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Canig%C3%B3" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Canigó">Canigó</a>, mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fada" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Fada">fades</a> que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
Allà és rebut per <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_d%27aigua_(mitologia)" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Dona d'aigua (mitologia)">Flordeneu</a></b> la reina de les fades que el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
Encisat per ella, el noi s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengenda&action=edit&redlink=1" style="background: none; color: #a55858; text-decoration-line: none;" title="Llengenda (encara no existeix)">llegendes</a>. <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Guifr%C3%A9_II_de_Cerdanya" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Guifré II de Cerdanya">Guifré</a></b>, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gentil_(Canig%C3%B3)" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Gentil (Canigó)">Gentil</a>. L'oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot després d'estimbar-lo muntanya avall.El cadàver de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gentil_(Canig%C3%B3)" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Gentil (Canigó)">Gentil</a> és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gentil_(Canig%C3%B3)" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration-line: none;" title="Gentil (Canigó)">Gentil</a> hi sigui plantada una creu.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://i.ytimg.com/vi/yyEDgxa5Gqo/hqdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="300" src="https://i.ytimg.com/vi/yyEDgxa5Gqo/hqdefault.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
Biografia: <a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer">http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer</a><br />
L'Atlàntida<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Atl%C3%A0ntida_(poema)">http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Atl%C3%A0ntida_(poema)</a><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_text=2829">http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_text=2829</a><br />
Canigó<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Canig%C3%B3_(poema)">http://ca.wikipedia.org/wiki/Canig%C3%B3_(poema)</a><br />
<br />
<a href="http://www.elter.net/media/imatge/9900/imatge-del-poeta-jacint-verdaguer.jpg">http://www.elter.net/media/imatge/9900/imatge-del-poeta-jacint-verdaguer.jpg</a><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Textos</span><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_text=2829">http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_text=2829</a><br />
http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_text=2851<br />
<br />
Un dels poemaris de l'autor <em><u>Roser de tot l'any</u></em>, conté un poema per a cada dia de l'any. A imitació d'aquest poemari en el següent enllaç trobaràs un petit text de l'autor per a cada dia de l'any. Busca el que correspon al teu aniversari, llegeix-lo i mira d'entendre'l. <br />
<br />
<a href="http://claca.bnc.cat/?q=node/255#06">http://claca.bnc.cat/?q=node/255#06</a>mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-27030163825728062392013-12-02T10:50:00.000-08:002018-11-11T08:14:54.661-08:00La Renaixença. Segle XIX<a href="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTUox9HQigx9vbgnhfazPUvFPHCi2O3d4gZGsE2BeGKgBFh0sAd_g" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTUox9HQigx9vbgnhfazPUvFPHCi2O3d4gZGsE2BeGKgBFh0sAd_g" height="236" width="320"></a><span style="font-size: x-large;">Què has de saber?</span><br />
- Oda a la Pàtria de B C Aribau<br />
- Característiques<br />
- Els Jocs Florals<br />
- Poesia: Jacint Verdaguer<br />
- Teatre: Àngel Guimerà<br />
- Narrativa: Narcís Oller<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<br />
<br />
<br />
<a href="http://blocs.cpnl.cat/divendresalvespre/files/2012/01/la-renaixenca.pdf">http://blocs.cpnl.cat/divendresalvespre/files/2012/01/la-renaixenca.pdf</a><br />
<a href="http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/comentari%20P%E0tria.htm">http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/comentari%20P%E0tria.htm</a><br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Textos</span><br />
<br />
La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau<br />
<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm">http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm</a><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Què és la Renaixença?</span><br />
<span style="background-color: white; font-size: 18px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; font-size: 18px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És el moviment català de ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX, comprès entre la Decadència i el Modernisme, i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 18px;" /><span style="background-color: white; font-size: 18px;">La publicació (1833) de l'ocasional poema de Bonaventura Carles Aribau</span><span style="background-color: white; font-size: 18px;"> "La pàtria" es considera com l'origen de la Renaixença, però aquesta es defineix, més aviat, com un moviment que esclata com a fruit d'un llarg procés de recuperació de la decadència.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/aribaubc/pagina.php?id_text=4195" style="font-size: 18px;">La pàtria</a><span style="background-color: white; font-size: 18px;"> és un poema de </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 16px; text-align: justify;">sis estrofes de vuit versos alexandrins (12 síl·labes) és un cant d’enyorança de Catalunya, cal tenir present que Aribau va escriure’l a Madrid, i d’exaltació de la llengua catalana. Ara bé, tot i el seu valor simbòlic com a punt de partida del romanticisme català i de la Renaixença com a moviment cultural ja des del mateix moment de la seva publicació, no hem d’oblidar que el poema és en realitat una peça de circumstàncies emprada per a felicitar el seu patró, el banquer català Gaspar de Remisa, en el dia del seu sant.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 18px;" /><span style="font-size: large;">Característiques de la Renaixença</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Recuperar el passat esplendorós de Catalunya, bàsicament l’època de la consolidació nacional del S.XII
al XIV; edat mitjana.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Descobrir i divulgar els clàssics medievals</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Recollir la literatura de caràcter popular de tradició oral totes les llegendes i la poesia de tradició oral
(el folklore) que s’havia mantingut fidel a uns temes genuïnament catalans i a la llengua pròpia, com per
exemple, els cançoners, la rondallística, els costums...) </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l’ortografia, a la gramàtica i depurar el lèxic
ple de castellanismes. Crear un models de llengua depurats (ortografia, lèxic, lleis gramaticals) Però a
l’hora de buscar un model de llengua sorgiren dues tendències lingüístiques irreconciliables: una que
propugnava el català “acadèmic” i una altra que defensava el català “que ara es parla” </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Crear una nova literatura en tots els seus gèneres (líric, èpic i dramàtic) </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Crear òrgans de difusió cultural en català (premsa i editorials). Potenciar les institucions que ja
existien (Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (Jocs Florals)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 18px;">La projecció popular de la Renaixença s'aconseguí, en part, amb la restauració (1859) dels </span><a href="https://lletra.uoc.edu/ca/premi/jocs-florals" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #0a768d; font-size: 18px;">Jocs Florals</a><span style="background-color: white; font-size: 18px;"> de Barcelona</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 18px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 18px;"> </span><span style="background-color: white;"><span style="font-size: large;">Jocs Florals</span></span></span><br />
<div class="csc-textpic csc-textpic-intext-right" style="color: #333333; font-size: 12.8px;">
<div class="csc-textpic-text">
<div align="justify" class="bodytext" style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" class="bodytext" style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Durant la Renaixença es van instituir de nou Els Jocs Florals que havien començat a celebrar-se durant l'Edat Mitjana i havien estat interromputs a la Decadència. </b></span></div>
<div align="justify" class="bodytext" style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Els Jocs Florals són un certamen literari de poesia. <span style="font-size: 12.8px;">Amb el lema</span><span style="font-size: 12.8px;"> </span><i style="font-size: 12.8px;">Patria, Fides, Amor</i><span style="font-size: 12.8px;"> (pàtria, fe i amor) Els premis eren: </span><span style="font-size: 12.8px;">Flor Natural, al millor poema d'amor (el guanyador triava la Reina de les festes), Englantina d'Or, al millor poema de Pàtria i Viola d'Or i Argent, al millor poema de tema religiós (Fe). El guanyador dels tres peremis ( no necessàriament el mateix any) era nomenat Mestre en Gai Saber.</span></b></span></div>
<div align="justify" class="bodytext" style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span style="font-size: 12.8px;">Els Jocs Florals de Barcelona es van celebrar cada any fins al 1936 i van ser un dels motors de la Renaixença i hi van participar grans figures de les lletres catalanes (</span><a class="ext" href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0070084.xml?s.q=jacint+verdaguer#.U8eIqED69dI" rel=" noopener noreferrer" style="color: #0059a2; font-size: 12.8px; text-decoration-line: none;" target="_blank"><span class="internal-link">Àngel Guimerà</span><span aria-label="(link is external)" class="ext" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: url("extlink_s.png"); background-origin: initial; background-position: 2px center; background-repeat: no-repeat; background-size: initial; height: 10px; padding-right: 12px; width: 10px;"></span></a><span style="font-size: 12.8px;">,</span><a class="ext" href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0070084.xml?s.q=jacint+verdaguer#.U8eIqED69dI" rel=" noopener noreferrer" style="color: #0059a2; font-size: 12.8px; text-decoration-line: none;" target="_blank"> <span class="internal-link">Jacint Verdaguer</span><span aria-label="(link is external)" class="ext" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: url("extlink_s.png"); background-origin: initial; background-position: 2px center; background-repeat: no-repeat; background-size: initial; height: 10px; padding-right: 12px; width: 10px;"></span></a><span style="font-size: 12.8px;">,</span><span style="font-size: 12.8px;"> </span><a class="ext" href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0039959.xml?s.q=joan+maragall#.U8eIh0D69dI" rel=" noopener noreferrer" style="color: #0059a2; font-size: 12.8px; text-decoration-line: none;" target="_blank"><span class="internal-link">Joan Maragall</span><span aria-label="(link is external)" class="ext" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: url("extlink_s.png"); background-origin: initial; background-position: 2px center; background-repeat: no-repeat; background-size: initial; height: 10px; padding-right: 12px; width: 10px;"></span></a><span style="font-size: 12.8px;">,</span><span style="font-size: 12.8px;"> </span><a class="ext" href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0015194.xml?s.q=josep+carner#.U8eIOUD69dI" rel=" noopener noreferrer" style="color: #0059a2; font-size: 12.8px; text-decoration-line: none;" target="_blank"><span class="internal-link">Josep Carner</span><span aria-label="(link is external)" class="ext" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: url("extlink_s.png"); background-origin: initial; background-position: 2px center; background-repeat: no-repeat; background-size: initial; height: 10px; padding-right: 12px; width: 10px;"></span></a><span style="font-size: 12.8px;">,</span><span style="font-size: 12.8px;"> </span><a class="ext" href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0057732.xml?s.q=Josep+Maria+de+Sagarra#.U8eH_kD69dI" rel=" noopener noreferrer" style="color: #0059a2; font-size: 12.8px; text-decoration-line: none;" target="_blank"><span class="internal-link">Josep Maria de Sagarra</span></a></b></span></div>
<div align="justify" class="bodytext" style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La celebració dels Jocs Florals de Barcelona va quedar interrompuda per la Guerra Civil i a partir de 1939 totalment prohibida per la Dictadura.</b></span></div>
<div align="justify" class="bodytext" style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
</div>
</div>
<div style="color: #333333; font-size: 12.8px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><img alt="" border="0" class="spacer-gif" height="10" src="https://www.bib.ub.edu/clear.gif" style="border: 0px;" title="" width="1"></b></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 18px;"><br /></span></span>mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-84212507017369128552013-11-08T02:30:00.001-08:002019-10-29T12:46:21.235-07:00La decadència. Segles XVI, XVII, XVIII<br />
<br />
<h2>
Què has de saber</h2>
1. Què és la Decadència. Causes i conseqüències.<br />
2. S. XVI. El Renaixement. Característiques. Pere Serafí i Joan Timoneda. La literatura popular (Goigs, Nadales, Corrandes, Cançons de Bandolers).<br />
3. S. XVII. El barroc. Característiques. Francesc Vicent García (el rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella.<br />
4. S. XVIII. Neoclassicisme i il·lustració. Característiques. Rafael Amat de Cortada conegut com el baró de Maldà (Calaix de sastre)<br />
<br />
<h2>
<b><span style="font-size: large;"> 1. Què és la Decadència. Causes i conseqüències.</span></b></h2>
La Decadència és el període literari que abraça des del Renaixement fins a la Il·lustració (segles XVI, XVII, XVIII)<br />
<br />
Durant el segle XVI la literatura culta catalana decreix en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana es basteix com a model de modernitat i augmenta la producció de les seves obres.<br />
<br />
<div>
Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular, sovint de tradició oral. Les classes populars es mantingueren sempre fidels a la llengua pròpia i als gèneres tradicionals.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;"> Causes polítiques de la Decadència</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><u>Segle XV</u></b>1410: mort de Martí l’Humà sense descendència. <br />
1412: Se celebra el compromís de Casp. Es tria Ferran d’Antequera com a nou rei. La dinastia castellana dels Trastàmara i la llengua castellana entren a la cort d’Aragó. <br />
1474: unió de les cases reials de Castella i Aragó amb el matrimoni d’Isabel la Catòlica i Ferran II. La Corona d’Aragó perd independència política i la seva personalitat.</div>
<div>
<b><u>Segle XVI</u></b>1556-1598: regnat de Felip II, regressió ideològica i tancament d’Espanya.<br />
1592: Les Corts de Tarassona<br />
<b><u>Segle XVIII</u></b>1700-1714: guerra de Successió, arribada de la dinastia borbònica a la corona espanyola.<br />
1716: decret de Nova Planta del Principat de Catalunya. El rei Felip V imposa l’absolutisme monàrquic: s’anul·len les institucions catalanes i se suprimeix el català com a llengua oficial.<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Conseqüències de la Decadència</span></b><br />
1. Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó.<br />
2. Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.<br />
3. Utilització del castellà en la literatura culta.<br />
4. Disminució de la producció literària en llengua catalana.<br />
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-size: large;"><b>2. S. XVI. El Renaixement. Característiques. Pere Serafí i Joan Timoneda. La literatura popular (Goigs, Nadales, Corrandes, Cançons de Bandolers).</b></span></h2>
El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que es va iniciar a finals del segle XV i es va allargar fins a la segona meitat del segle XVI. <br />
Va néixer a Itàlia i es va estendre amb rapidesa per Europa.<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Característiques del Renaixement</span></b><br />
<br />
Oposició a l’època medieval (la consideraven bàrbara i decadent) <br />
Retorn als clàssics grecs i llatins. Consideraven que l’antiguitat aportava llum i elegància. <br />
Voluntat de crear una nova civilització, més viva i dinàmica, basada en l’alegria de viure i l’estudi de les obres clàssiques. <br />
Retorn als ideals i als valors de l’antiguitat clàssica. La cultura del Renaixement gira entorn de l’home. <br />
Llibertat. L’home renaixentista es caracteritza per ser un home amb llibertat, amb curiositat científica, que rebutja la fe com a única explicació del món. <br />
<br /></div>
<div>
<b><span style="font-size: large;">El Renaixement català</span></b></div>
<div>
Es pot dir que durant aquest període, els escriptors en llengua catalana van intentar fer una síntesi de certs elements medievals i d'uns altres de nous, procedents d'Itàlia i de Castella. La tradició catalana (Bernat Metge, Ramon Llull, Ausiàs March, etc.) encara tenia un pes específic molt important i, tot i que els escriptors de l’època intentaven seguir els dictats de la nova modernitat, tampoc els era fàcil despendre’s del llegat en el que molts havien estat formats. Per tant, la solució intermèdia era fer un compendi de les noves formes dins la tradició catalana.</div>
<div>
<b><br /></b>
<b>La producció literària en català</b><br />
La recuperació dels models clàssics a la Itàlia renaixentista suposava, pel que fa a la poesia, l’adopció de nous models mètrics basats, sobretot, en l’endecasillabo italià, i una nova formulació del discurs amorós. A Catalunya i València, però, la nova mètrica renaixentista no va causar gaire entusiasme i la majoria de poetes renaixentistes catalans va continuar utilitzant el model de mètrica catalana – versos decasíl·labs, amb cesura a la quarta síl·laba.<br />
<br />
La situació política va influir en l’ús de la llengua. El català ja no era la llengua de la cort i l’aristocràcia i alguns autors es van castellanitzar. A més a més, la literatura castellana oferia un model brillant i modern que va incitar a la imitació i la substitució lingüística.<br />
<br />
<b>Pere Serafí (1505-1567)</b><br />
Anomenat 'lo Grec' pel seu possible origen, és més probable, però, que hagués nascut a Itàlia. Als voltants de 1537 va instal·lar-se a Barcelona, on va desplegar una intensa activitat artística com a pintor i escriptor. Com a poeta, la seva obra cabdal és 'Dos llibres', un recull de 170 poesies dividides en dues parts: profanes i religioses. Molt influït per Petrarca i Ausiàs March, va combinar formes tradicionals catalanes amb noves mètriques renaixentistes d'origen italià i francès. Va tenir més èxit com a pintor que com a poeta.<br />
<br />
<b>Joan Timoneda (1518/20 – 1583)</b><br />
Va néixer a València. Va ser un escriptor, dramaturg i editor. És conegut fonamentalment per la seva tasca d’aplegar poesia popular, per editar teatre, i per un conjunt de relats. Va publicar gairebé tota la seva obra en castellà però també en va fer en català (per exemple, una antologia de poesia trobadoresca). Com a escriptor i editor, fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps i a les consignes culturals del poder establert.<br />
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-size: large;"><b>3. S. XVII. El barroc. Característiques. Francesc Vicent García (el rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella.</b></span></h2>
El Barroc és un moviment artístic que es desenvolupa a Europa des de finals del segle XVI i durant el segle XVII. És fruit d’una forta crisi espiritual, política i social europea. S'oposa a l’època anterior, el Renaixement, perquè els seus valors ja no són vàlids.<br />
La bellesa clàssica deixa de ser suficient com a font de felicitat i l'optimisme dóna pas al desencís i a l'escepticisme. </div>
<div>
<br />
<b>Característiques </b>estètiques del Barroc:</div>
<div>
<ul>
<li>Joc constant entre realitat i aparença, bellesa i lletjor, la veritat i la mentida.</li>
<li>Exageració que porta a la manca d'harmonia i al desequilibri. Art recarregat excessiu, ric, ampul·lós.</li>
<li>Recerca constant de l'efecte sorprenent.</li>
<li>Desengany i pessimisme.</li>
<li>Idea del món com un lloc on triomfen la vanitat, les falses aparences i l’engany.</li>
<li>L'Art esdevé una paròdia de la realitat, un plagi.</li>
<li>Art intel·lectualitzat contrastat amb la sàtira mordaç.</li>
</ul>
Els <b>temes</b> propis de l’art i la literatura del Barroc són: <br />
<ul>
<li>La variabilitat de la fortuna</li>
<li>El món com un teatre </li>
<li>La vida com un somni</li>
<li>La mort</li>
<li>El pas del temps i la fugacitat de la vida (tempus fugit)</li>
<li>Aprofita el temps (Carpe diem)</li>
<li>Visió desenganyada del món que deriva cap a actituds del tipus: frivolitat, pessimisme, desengany, misticisme, desesperació, cinisme, desencís, disconformitat individual...</li>
</ul>
<br />
El Barroc es va desenvolupar en un moment de crisi en totes les arts, des de la literatura fins a la música, passant per la pintura. El resultat va ser un art carregat, aparent, ple de figures retòriques, ple de contrastos que volen amagar una realitat ja sigui idealitzant-la o caricaturitzant-la. <br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">El Barroc dins la literatura catalana</span></b><br />
El corrent del Barroc afavoreix una sèrie d’autors que mostren unes mateixes influències castellanes (Garcilaso de la Vega, Calderón de la Barca, Luís de Góngora, Francisco de Quevedo, etc.) però que van actuar sense gaire relació els uns amb els altres.<br />
A Catalunya, la producció es veurà molt condicionada pel ressò de l'èxit del barroc castellà, el segle d’or d’aquesta literatura. La influència dels principals temes i autors es va notar especialment en el vocabulari i la sintaxi de la poesia i el teatre.<br />
<b>Francesc Vicenç Garcia</b> fou l'únic que aconseguí de formar una escola, el vallfogonisme, que l'imità en aquells aspectes més secundaris i que s'allargassà fins ben entrat el s. XIX. <br />
<b>Francesc Fontanella</b> i el seu grup, tanmateix, van ser els primers que es proposaren, d'una manera conscient i organitzada, de crear una literatura nova segons els models europeus vigents.<br />
<b><br /></b></div>
<div>
<b>La poesia barroca catalana</b><br />
En la temàtica de la poesia barroca destaca l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisi social; la mort, el plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític. S’utilitzen els recursos de l’artificiositat, el contrast entre dos conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de cultismes i castellanismes i l’ús de moltes figures retòriques. Busquen l’evasió a través de l’obra, cosa que implica l’artificiositat, el recargolament i el recarregament. Transforma la realitat a través de l’artifici i l’ornamentació per impressionar.<br />
<br />
<h2 style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
4. S. XVIII. Neoclassicisme i il·lustració.
Característiques. Rafael Amat de Cortada conegut com el baró de Maldà
(Calaix de sastre)</h2>
<div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">El Neoclassicisme
i la Il·lustració són dos moviments que van lligats l'un amb l'altre i van
néixer a França al segle XVIII per l’ascens de la burgesia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">La
<b>Il·lustració </b>és un moviment del pensament, és a dir, més aviat filosòfic. La
Il·lustració es basa en:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: normal; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: -18.0pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">La ciència
empírica (basada en l’experiència, en els fets, la pràctica)</span></li>
<li><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">La raó</span></li>
<li><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">La llibertat
natural. Tots els humans neixen iguals i són lliures per naturalesa.</span></li>
</ul>
<!--[if !supportLists]--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">El
<b>Neoclassicisme </b>és un moviment estètic que fa referència a l’art (pintura,
escultura, arquitectura, literatura...). Els autors neoclàssics imiten els
models grecs i llatins segons unes normes d'equilibri i d'unitat artística. Les
seves característiques principals són:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
</div>
<ul>
<li>Versemblança: fugir de la particularitat, fantasia i dels excessos i exageracions</li>
<li>Unitat
d'estil: evitar contrastos i mescla de gèneres</li>
<li>Finalitat
moralitzadora o pedagògica de l'art: l'art ha de contenir un ensenyament,
alliçonar o exemplificar</li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Com podem
deduir d'aquestes característiques tant la Il·lustració com el Neoclassicisme
es contraposen a l'estètica i a les actituds del Barroc. Els il·lustrats
proposen una total confiança en la metodologia empírica. El Neoclassicisme opta
per l'equilibri i la serenor de l'art clàssic contra l'art recargolat i
excessiu del Barroc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "times new roman" , serif;">La producció
als Països Catalans durant el període Neoclàssic</span></b><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<b><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<b><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Textos
il·lustrats</span></b><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">La majoria
de textos que podem qualificar d'il·lustrats s'escriuran en llatí o en
espanyol, i seran obres de caràcter històric o tècnic. Algun autor a remarcar
dels que s'expressen en llengua espanyola serà Antoni de Capmany qui malgrat el
seu interès per Catalunya escriurà en castellà al considerar el català una
llengua morta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
<b><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: large;">Rafel d'Amat i de Cortana</span></span></b><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">, Baró de Maldà
(Barcelona,1764-1819), serà un dels pocs escriptors que no abandonaran la
llengua del país. El baró va escriure el </span><b><i><span style="font-size: large;">Calaix de sastre</span></i></b><span style="font-size: 12pt;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 7.5pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">Des de 1769 i fins a la mort de l’autor el 1819, durant cinquanta anys i
amb una regularitat admirable, va escriure un diari que va anomenar <i>Calaix
de sastre</i>. Volia copsar tot allò que succeïa al seu voltant i donar-ne
notícia, de tal manera que quan va aparèixer el <i>Diario de Barcelona</i> (1792)
hi va escriure que ara serien dos a fer diaris.</span><br />
<span style="background-color: transparent;">Amb les seves anotacions el Baró de Maldà va omplir milers de pàgines que varen integrar 71 volums manuscrits conservats. Es tracta d'un corpus d'una gran unitat, en el qual coexisteixen gèneres literaris diferents, redactat en un llenguatge col·loquial, fortament castellanitzant, de to popular. A través d'aquests textos es pot resseguir l'estat de la llengua, la cultura, la literatura, els costums i els esdeveniments del país, però sobretot de Barcelona, en aquells anys. És lleugerament racionalista però conservador i profundament marcat per la religió, com s'escau a la petita noblesa. És refinat, alhora que un xic vulgar. És elitista i alhora l'atreu profundament tot el que és popular.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;">
El Baró de Maldà no va publicar mai el Calaix de Sastre ni ho pretenia, sinó que el va donar a conèixer fragmentàriament a través de lectures en les tertúlies barcelonines que freqüentava, o les que improvisava durant les seves estades fora de Barcelona. També en copià volums per fer-ne obsequi a coneguts i familiars. La Reial Acadèmia de Bones Lletres el nomenà Membre Numerari d'aquesta Institució l'any 1816.<br />
<br />
<b><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Textos
neoclàssics en llengua catalana</span></b><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
Al segle XVIII una forta presència de l'estètica del Barroc, que anirà difuminant-se progressivament.<br />
Els textos neoclàssics catalans cal buscar-los als territoris que en aquest segle estan sota domini francès i anglès: la Catalunya Nord i l'illa de Menorca, respectivament. Cal no oblidar que França i Anglaterra són els dos estats més importants en aquell moment, tant políticament com cultural.</div>
<div>
Menorca, que el segle XVIII anirà passant de mà en mà -estarà en diferents intervals de temps sota domini britànic, francès i espanyol-, els anys que formà part de l'imperi Britànic gaudeix de certa independència, ja que pels britànics l'illa només serà una base militar i naval.<br />
És en aquests anys que es forma la Societat Maonesa de Cultura, que és una acadèmia típica de l'època neoclàssica on el català era oficial i obligatori. La gent de la Societat Maonesa farà un gran nombre de traduccions al català -Molière, Goldoni, Moratin...-, i alguns dels seus integrants faran obres pròpies de teatre culte, com és el cas de Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) o d'Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841). Quant a la prosa, i al marge de la Societat Maonesa de Cultura, apareixen diverses cròniques i dietaris, un del mateix Joan Ramis. També es fan traduccions i textos de caire lingüístic. No hi trobem, però, obres narratives de ficció.<br />
<span style="font-size: x-large; text-align: justify;">Enllaços</span><br />
<div>
<span style="font-size: x-large;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b>
<b>Literatura popular </b></div>
<a href="http://departamentcat.blogspot.com.es/2012/02/la-literatura-popular-catalana.html" style="font-family: "times new roman";"><b>http://departamentcat.blogspot.com.es/2012/02/la-literatura-popular-catalana.html</b></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Pere Serafí<br />
<a href="http://lletra.uoc.edu/especials/folch/serafi.htm">http://lletra.uoc.edu/especials/folch/serafi.htm</a><br />
<span style="text-align: start;">Serafí: </span><a href="http://lletra.uoc.edu/especials/folch/serafi.htm" style="text-align: start;">http://lletra.uoc.edu/especials/folch/serafi.htm</a><br />
<br />
Joan Timoneda<br />
<a href="https://www.viasona.cat/grup/raimon/classics-i-no/bella-de-vos-so-enamoros">Bella de vós, poema</a><br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=pxWJH-19m5o">Bella de Vós...cantat per Raimon</a><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Francesc Fontanella<br />
<a href="https://sites.google.com/a/xtec.cat/ges-1/francesc-fontanella">Francesc Fontanella</a><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)<br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/garciafv/pagina.php?id_text=1144">http://www.escriptors.cat/autors/garciafv/pagina.php?id_text=1144</a><br />
<a href="http://vallfogona.usuaris.net/altres.htm">http://vallfogona.usuaris.net/altres.htm</a><br />
<span style="text-align: start;"> </span><a href="http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-decadencia/francesc-vicent-garcia-a-una-bella-dama/" style="text-align: start;">http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-decadencia/francesc-vicent-garcia-a-una-bella-dama/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Baró de Maldà<br />
<a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/rafael-damat-baro-de-malda">http://lletra.uoc.edu/ca/autor/rafael-damat-baro-de-malda</a></div>
<div style="text-align: justify;">
Calaix de sastre<br />
<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Calaix_de_sastre">http://es.wikipedia.org/wiki/Calaix_de_sastre</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span id="goog_362958926"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<a href="http://www.xtec.cat/~evicioso/bcnes/malbad.htm">http://www.xtec.cat/~evicioso/bcnes/malbad.htm</a><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/barodemalda/pagina.php?id_text=4303">http://www.escriptors.cat/autors/barodemalda/pagina.php?id_text=4303</a><br />
<div>
<br /></div>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~evicioso/bcnes/malbad.htm">
</a>
<br />
<br />
<br /></div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-24435095503309083022013-06-01T09:14:00.001-07:002018-09-17T08:11:50.911-07:00Tirant lo Blanc. Joanot Martorell<span style="font-size: x-large;">Què has de saber</span><br />
<br />
<br />
- Qui era Joanot Martorell: a què es va dedicar abans d'escriure, quin parentiu tenia amb Ausiàs March, per quins països va viatjar...<br />
- Tirant lo Blanc: argument i característiques<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtJVFvIut4Tp3s_ELqnWLpdYhnX0cyfuqJmJTzI79nqCym5iBNtFwQBS1hRycTtv6MCgRZ3spYG8k6b7xw2l1hK6UrdSUOMFUJseq89F0mLZ3o6o5vSbJ2WwEwqtbkmYFg3s7czi4R2p9/s1600/tirant.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtJVFvIut4Tp3s_ELqnWLpdYhnX0cyfuqJmJTzI79nqCym5iBNtFwQBS1hRycTtv6MCgRZ3spYG8k6b7xw2l1hK6UrdSUOMFUJseq89F0mLZ3o6o5vSbJ2WwEwqtbkmYFg3s7czi4R2p9/s1600/tirant.jpg" width="250" yya="true" /></a><br />
- Els personatges del Tirant: breu ressenya de cadascun: </div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*Tirant</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*Carmesina</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*Estefania</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*Plaerdemavida</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*La viuda Reposada</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*Hipòlit</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*Diafebus</div>
*L'emperador<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*L'emperadriu<br />
<br />
Important!!<br />
<br />
Joanot Martorell va ser, com Ausiàs March, primer cavaller i després escriptor. La seva novel·la Tirant lo Blanc ha esdevingut una de les millors novel·les cavalleresques de tot el món. Es diu que no va arribar a acabar-la perquè va morir i ho va haver de fer el seu amic Martí Joan de Galba però aquesta teoria no està comprovada.<br />
L'argument de Tirant ens presenta un cavaller, jove, noble, valent, que en les seves conquestes arriba fins a Constantinobla on s'enamora de la filla dels emperadors, la Carmesina, una noia molt jove i bella, l'obsessió de la qual és arribar verge al matrimoni.<br />
Tirant mor al llit a causa d'un refredat, Carmesina mor de tristor i l'emperador, el seu pare, també mor a causa d'aquestes morts.<br />
La novel·la alterna els episodis bèl·lics (de guerra) amb els amorosos.<br />
<br />
Personatges:<br />
Tirant: jove cavaller valent i noble que s'enamora de Carmesina i mor a causa d'un refredat<br />
<br />
Carmesina: jove noia, molt bella, filla de l'emperador de Cosntantinobla. Vol arribar verge al matrimoni amb Tirant. Mor de pena en saber la seva mort.<br />
<br />
Estefania: donzella de Carmesina. L'ajuda amb les seves trobades amoroses amb Tirant. S'enamora de Diafebus amb qui es casa en secret.<br />
<br />
Plaerdemavida: una altra de les donzelles de Carmesina<br />
<br />
La viuda Reposada: viuda jove que viu a la Cort ja que va ser la dida de la Carmesina. S'enamora de Tirant i fa tot el possible perquè la parella trenqui. És una dona cruel que no dubta a fer allò que calgui per aconseguir els seus propòsits.<br />
<br />
Hipòlit: jove cavaller cosí de Tirant que lluita amb ell. S'enamora de l'emperadriu amb qui es casarà després de la mort de l'emperador.<br />
<br />
Diafebus: jove cavaller, també cosí de Tirant. Parella d'Estefania<br />
<br />
Emperador: pare de Carmesina. Mai sabrà de la infidelitat de la seva esposa i morirà de pena després de la mort de la seva filla.<br />
<br />
Emperadriu, mare de Carmesina. Estima l'emperador però l'enganya amb un home més jove, Hipòlit.<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<br /></div>
<a href="http://www.xtec.cat/~acarre/aspectes/caracte.htm">http://www.xtec.cat/~acarre/aspectes/caracte.htm</a><br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Curial_e_G%C3%BCelfa">http://ca.wikipedia.org/wiki/Curial_e_G%C3%BCelfa</a><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/contenidor.htm">http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/contenidor.htm</a><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Textos</span><br />
<br />
<a href="http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/">http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/</a><br />
<br /></div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-75796053040776887112013-06-01T09:04:00.003-07:002018-09-17T08:06:47.608-07:00La novel·la cavalleresca. Curial e GüelfaQuè has de saber: <br />
- Quina diferència hi ha entre els llibres de cavalleries, de moda a Europa durant el segle XV, i la novel·la cavalleresca.<br />
- Curial e Guëlfa, novel·la cavalleresca d'autor desconegut. Argument i característiques<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Important!!</span><br />
La diferència entre les novel·les de cavalleries tan de moda durant el segle XV a Europa, sobretot a França, i les nostres de la mateixa època és que les novel·les de cavalleries contenen elements fantàstics: mags, fades, bruixes, espases màgiques... mentre que les nostres novel·les, anomenades cavalleresques, són del tot realistes. Els herois són éssers de carn i ossos que lluiten, s'enamoren, són ferits i fins i tot moren, com Tirant, d'un refredat.<br />
<br />
Curial e Güelfa és una de les millors novel·les cavalleresques. És d'autor desconegut i narra les aventures de Curial, cavaller mediocre, que s'enamora de Güelfa, dama de la cort que farà tot el possible per millorar el prestigi de Curial com a cavaller i poder casar-se amb ell ja que un matrimoni d'una dama amb un cavaller amb poc prestigi no era possible. Ho aconseguirà. Tindrà, doncs, un final feliç<br />
<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~acarre/aspectes/caracte.htm">http://www.xtec.cat/~acarre/aspectes/caracte.htm</a><br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Curial_e_G%C3%BCelfa">http://ca.wikipedia.org/wiki/Curial_e_G%C3%BCelfa
</a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Curial_e_G%C3%BCelfa">
</a><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Curial_y_G%C3%BCelfa_(1901).djvu/page3-150px-Curial_y_G%C3%BCelfa_(1901).djvu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Curial_y_G%C3%BCelfa_(1901).djvu/page3-150px-Curial_y_G%C3%BCelfa_(1901).djvu.jpg" width="200" yya="true" /></a>mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-50751661686100653862013-05-20T08:57:00.004-07:002018-09-16T09:49:58.252-07:00La poesia d'Ausiàs March<span style="font-size: x-large;">Què has de saber</span><br />
<br />
- On va néixer Ausiàs March. En quin segle<br />
- Quina poesia el va influenciar<br />
- Quins són els dos principals temes de la seva poesia<br />
- Les cinc etapes de la vida del poeta en els seus cants d'amor:<br />
*Plena de seny<br />
*Lliri entre cards<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*Oh foll amor</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2012/05/Ausias-March.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="254" src="https://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2012/05/Ausias-March.jpg" width="320" ya="true" /></a></div>
*Amor, amor</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
*Mon darrer bé<br />
<br />
<br />
IMPORTANT!!<br />
<br />
-Durant el segle XV la capitalitat cultural dels Països Catalans es desplaça des de Barcelona a València. És aquí on sorgiran els darrers escriptors medievals com Ausiàs March o Joanot Martorell.- Ausiàs March neix a València però no està del tot clar si ho fa a la capital o bé a Gandia. Ambdues ciutats es disputen l'honor.<br />
<br />
- Ausiàs March fou cavaller abans que poeta. Va estar emparentat amb Joanot Martorell ja que es va casar amb una germana d'aquest: Isabel Martorell.<br />
La seva poesia està fortament influenciada per la dels trobadors però amb una diferència fonamental. Si la poesia trobadoresca exalta la dama només per la seva bellesa, Ausiàs March no té en compte només el físic i destaca també la intel·ligència femenina.<br />
<br />
- L'obra d'Ausiàs March es divideix en cinc etapes el nom de les quals ve donat pel senyal amb el que es dirigeix a la dama en cadascuna d'elles i que coincideix amb el seu cicle vital.<br />
<br />
<br />
1. Plena de seny:<br />
Aquesta primera època de joventut on el poeta s'enamora d'una dona més madura que ell, està formada per 19 poemes, La dama no el correspon i ell se sent fracassat però continua escrivint per superar els problemes<br />
<br />
2. Lliri entre cards<br />
Consta de 35 poemes dedicats a una dona anomenada Teresa. Aquest amor esdevé per a ell una obsessió que li fa témer la mort, no com una desaparició d'ell d'aques món sinó com la fi del seu amor. En aquesta etapa emmarquem el seu poema més conegut Veles e vents.<br />
<br />
3. Oh foll amor<br />
Correspon a la seva plenitud sexual. Està format per Deu poemes on l'autor se sent boig (foll) d'amor i fins i tot demana perdó a Déu.<br />
<br />
4. Amor, amor<br />
12 poemes on el poeta comença a sentir-se vell i enyorar-se d'èpoques anterior on podia viure un amor més pur.<br />
<br />
5. Mon darrer bé<br />
Comprèn només dos poemes adreçats a una sola dama de la qual s'enamora al final de la seva vida quan ja no pensava tenir cap més amor. No valora ara l'amor físic sinó la companyia de la dama en el darrer temps de la seva vida.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/marcha/pagina.php?id_sec=2534">http://www.escriptors.cat/autors/marcha/pagina.php?id_sec=2534</a></div>
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March#Plena_de_Seny">http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March#Plena_de_Seny</a><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Textos</span><br />
<br />
Enllaç per a la lletra de Veles e vents<br />
<a href="http://www.viasona.cat/grup/marc-parrot/50-anys-de-la-nova-canco/veles-e-vents">http://www.viasona.cat/grup/marc-parrot/50-anys-de-la-nova-canco/veles-e-vents</a><br />
<br />
Enllaç per escoltar la cançó d'en Raimon<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=JEpKnkhTj-0">https://www.youtube.com/watch?v=JEpKnkhTj-0</a><br />
<br />
Activitats:<br />
1. En quina situació es troba el poeta quan escriu aquest poema?<br />
2. Troba el nom dels vents que anomena per tal de demanar-los ajuda<br />
3. Quina comparació fa servir per descriure l'estat de la mar?<br />
4. Per què el poeta té por de morir?<br />
5. Quantes síl·labes tenen els versos? On es troba la cesura?<br />
6. Copia un parell de versos on el poeta parli de la mort i un parell de l'amor, els seus dos principals temes.<br />
<br />
<br />
Enllaç per a Així com cell..<br />
<a href="http://lletra.uoc.edu/ca/ausias-march-multi">http://lletra.uoc.edu/ca/ausias-march-multi</a><br />
<div>
<br /></div>
</div>
mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-35245683553790338082013-05-14T01:39:00.001-07:002018-09-11T04:49:03.470-07:00L'humanisme. Bernat Metge<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://images.ara.cat/suplements/llegim/Detall-coberta-Lo-somni_ARAIMA20130408_0107_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://images.ara.cat/suplements/llegim/Detall-coberta-Lo-somni_ARAIMA20130408_0107_1.jpg" height="320" width="215"></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">http://images.ara.cat/suplements/llegim/Detall-coberta-Lo-somni</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-large;">Què has de saber:</span><br />
<br />
- Què és l'humanisme i en quin segle cal situar-lo.<br />
- Qui és Bernat Metge ( quina professió tenia, perquè el van tancar a la presó, què va fer en sortir de la presó).<br />
- <span style="text-align: center;">L'obra més important de l'humanisme és </span><em style="text-align: center;"><strong>Lo somni</strong></em><span style="text-align: center;"> de Bernat Metge. Està estructurada en quatre llibres: d</span>e què tracta cada llibre<br />
<br />
IMPORTANT!<br />
- L'humanisme és el corrent de pensament que arriba el segle XV a Catalunya, provinent d'Itàlia i que gira entorn a la creença que l'home és el centre de l'univers, en contrast amb el teocentrisme medieval imperant fins al moment que proclamava Déu com a centre del món, present en tots els actes humans.<br />
Es considera a Petrarca com el precussor de l'humanisme i Dante com l'escriptor més important d'aquest moviment.<br />
<br />
<br />
- A casa nostra l'humanisme arriba amb Bernat Metge.<br />
Bernat Metge exerceix de secretari del rei Joan I fins a la mort d'aquest. Se l'acusa d'haver-lo assassinat, subministrant-li un verí, i es empresonat.<br />
Per exculpar-se escriu un llibre, Lo somni , que és considerat el primer llibre humanista fora d'Itàlia<br />
<br />
- Lo somni està dividit en quatre parts o llibres:<br />
El llibre primer explica com Metge és a la presó i se li apareix el rei Joan I, que acaba de morir, en companyia de dos personatges que no sabem encara qui són. El rei explica que va morir per causes naturals i no pas per enverinament.<br />
<br />
En el llibre segon coneixem la identitat dels dos personatges que acompanyen el rei. Són: Tirèsies, vell de llarga barba, cec i endeví i Orfeu, jove músic que toca la lira. Tots quatre debaten sobre la immortalitat o no de l'ànima, fet que emmarca clarament el llibre en el moviment humanístic.<br />
<br />
En el llibre tercer Tirèsies critica durament les dones.<br />
<br />
En el llibre quart Bernat Metge defensa les dones de les crítiques ferotges de Tirèsies.<br />
<br />
El llibre acaba explicant que tot ha estat un somni.<br />
<br />
Bernat Metge fou exculpat i se li restituí el seu càrrec de secretari del nou rei.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~jroca12/literatura/humanisme.htm">http://www.xtec.cat/~jroca12/literatura/humanisme.htm</a><br />
<br />
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lo_somni">https://ca.wikipedia.org/wiki/Lo_somni</a><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Textos</span><br />
<br />
Pràctica:<br />
LLegeix aquest fragment de Lo Somni i esbrina a quin llibre pertany. Justifica la resposta.<br />
<br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;">Estant així, a mi aparec, a mon vijares, un hom de mija estatura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d'aur, ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura, la u dels quals era jove, fort bell e tenia una rota entre les mans; e l'altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un gran bastó en la mà. E entorn de tots los dessús dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven fort llejament.</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;"> </span><br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;" />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;">E quan haguí ben remirat, especialment lo desús dit hom de mija estatura, a mi fo vijares que veés lo rei En Joan d'Aragó, de gloriosa memòria, que poc temps havia que era passat d'aquesta vida, al qual jo llongament havia servit.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;">Fragment del llibre 4t llegit per Josep Cuní</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;"><br /></span>
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=r_UXV2aSN8s" style="font-family: Verdana, Arial; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;">https://www.youtube.com/watch?v=r_UXV2aSN8s</a><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "verdana" , "arial"; font-size: 11px; line-height: 16px; text-align: justify;"><br /></span>mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-666714011062658122.post-74932806894307818502013-05-07T02:28:00.000-07:002018-09-16T09:41:18.167-07:00Narrativa històrica: Les quatre grans cròniques<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Què has de saber</span><br />
<br />
- Què són<br />
- Quines són<br />
- Característiques comunes a les quatre.<br />
- Característiques principals de cadascuna<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Enllaços</span><br />
<a href="http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/gestes/pantalla5.htm">http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/gestes/pantalla5.htm</a><br />
<a href="http://www.slideshare.net/carme40/les-crniques-presentation">http://www.slideshare.net/carme40/les-crniques-presentation</a><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Important</span><br />
<br />
Les Quatre Grans cròniques són uns textos dels segles XIII i XIV que ens permeten conèixer millor els esdeveniments polítics de l'època sempre des de la vessant literària. Les seves característiques comunes són:<br />
<br />
- Tenen un gran valor lingüístic i també històric<br />
- Els seus autors van viure directament els fets.<br />
- Aconsegueixen donar la sensació de veracitat i rigor<br />
- Tenen un objectiu didàctic<br />
- La figura central és el rei.<br />
- Estan escrites pels propis reis o per algú afí a ells.<br />
- La llengua utilitzada respon als estàndards de la Cancelleria Reial. Contenen narració i diàleg.<br />
- Pretenen ser un exemple per als futurs reis alhora que justificar la política reial i satisfer la vanitat dels reis.<br />
<br />
Per ordre cronològic són:<br />
-<b> Crònica de Jaume I o Llibre dels fets: </b><br />
Fou escrita pel propi rei Jaume I o bé dictada.<br />
Narra les conquestes de Mallorca i València<br />
Presenta la figura del Rei com un ésser perfecte tant físicament com de forma de ser, un heroi<br />
Utilitza el plural majestàtic: Nos en lloc de jo per referir-se al Rei, el protagonista.<br />
<br />
-<b> Crònica de Bernat Desclot:</b><br />
Fou escrita per Bernat Desclot, secretari del rei Pere el Gran<br />
Explica els esdeveniments del període que va regnar aquest rei.<br />
<br />
- <b>Crònica de Ramon Muntaner</b><br />
És la més extensa de les quatre.<br />
Fou escrita per Ramon Muntaner, militar i diplomàtic, personatge de confiança de la casa reial.<br />
Se centra en el regnat de Jaume II<br />
Explica les campanyes militars de Roger de Flor.<br />
Igual que la del rei Jaume, utilitza el plural majestàtic<br />
<br />
- <b>Crònica de Pere el Cerimoniós</b><br />
Escrita pel propi rei o per algun dels seus secretaris<br />
Defensa el que es va fer durant el regnat de Pere el Cerimoniós i el del seu pare justificant sempre les seves actuacions.<br />
<br />
<a href="http://www.auques.cat/auca.php?auca=croniques">Auca de les cròniques</a><br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Textos</span><br />
Pràctica:<br />
Tenint en compte el que has estudiat, esbrina a quina crònica pertany cada fragment i justifica-ho.<br />
<br />
<i style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">E <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/muntaner/cesar.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration-line: none;">tantost con</a> açò hac fet, l'emperador, davant <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/muntaner/cesar.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration-line: none;">tuit</a>, féu-se asseure de prop de frare Roger, e donà-li la verga, e el capell, e la senyera e el segell de l'emperi. E cèsar és <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/muntaner/cesar.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration-line: none;">aital ofici </a>que seu en una cadira qui és prop d'aquella de l'emperador, que no és mas mig palm pus baixa. E pot fer de l'emperi tot <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/muntaner/cesar.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration-line: none;">aitant </a>con l'emperador. (...) E així fo creat frare Roger cèsar; e troba's que quatre-cents anys havia que cèsar <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/muntaner/cesar.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration-line: none;">no havia haüt </a>en l'emperi de Constantinoble, per què fo la honor molt major. E con tot açò fo fet ab gran solemnitat e ab gran festa, d'aquí avant hac nom En Berenguer d'Entença "megaduc", e frare Roger "cèsar".</i><br />
<br />
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<i style="background-color: white;"><span class="finestratext" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquest rei En Jacme d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era major que altre home un pam, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia molt gran cara i vermella i <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/jaume/descripciojaume.htm#flamenca" style="color: #990033; text-decoration: none;">flamenca</a>, i el nas llong i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/jaume/descripciojaume.htm#variats" style="color: #990033; text-decoration: none;">variats</a>, i bells i cabells rossos semblants de fil d’or, i grans espatlles, i <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/jaume/descripciojaume.htm#llong" style="color: #990033; text-decoration: none;">llong</a> cos i delgat, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llongs dits, i cuixes grosses, i cames llongues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llongs i ben fets i </span><a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/jaume/descripciojaume.htm#gint" style="color: #990033; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-decoration: none;">gint</a><span class="finestratext" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">calçats. I fou molt <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/jaume/descripciojaume.htm#ardit" style="color: #990033; text-decoration: none;">ardit</a>, i <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/jaume/descripciojaume.htm#prous" style="color: #990033; text-decoration: none;">prous</a> de les seves armes, i fort i valent, i llarg de donar, i agradable a tota gent i molt misericordiós, i tingué tot el seu cor i tota la seva voluntat de guerrejar amb<a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/jaume/descripciojaume.htm#sarrains" style="color: #990033; text-decoration: none;">sarraïns</a>.</span></i></div>
<br />
<br />
<i class="finestratext" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">E dos mesos abans que el dit senyor rei, nostre pare, <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">finàs</a>, la reina, nostra madastra, dubtant-se dels mals que ens havia procurats, e <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">veent </a>que nós devíem succeir en ésser rei d'Aragó e que no <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">fos malmenada</a>, <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">isqué's</a> del Regne d'Aragó e anà-se'n en Castella. Emperò, com nós e nostre Consell ho sentim, <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">car</a>ella ho féu <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">com pus secretament poc</a>, </i><br />
<i class="finestratext" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">proveïm al pas de les barques d'Ebro per <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">embargar son camí</a>. E, com hi foren, trobaren que ella <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">fo ja passada e eixida del regne</a>. (...) La qual cosa fo <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">gran damnatge</a> del Regne d'Aragó, <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">com si </a>la reina e sos fills no fossen eixits <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/perecerimonios/vidacerimaccestron.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">no es seguiren tants de mals com feren a la Casa d'Aragó</a>.</i><br />
<i class="finestratext" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></i>
<i class="finestratext" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></i>
<i class="finestratext" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></i>
<i class="finestratext" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>E en Roger, segons que damunt és dit, romàs llà on era estada la batalla <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/desclot/crueltat.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">tro al</a> matí, e al bon matí féu pendre aquells tres-cents hòmens <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/desclot/crueltat.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">nafrats</a> que havia presos en les galeres e trasqué'ls en terra e féu-los enfilar en una corda, e puis, ab la popa d'una galera, en vista de tot hom qui veure-ho volc, féu-los <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/desclot/crueltat.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">rastrar </a>dins en mar e moriren tots aquí. E puis pres aquells dos-cents seixanta hòmens que romanien, que no eren nafrats, féu-los <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/desclot/crueltat.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">trer</a>a tots abdós ulls e enfilà'ls en una corda; e <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/desclot/crueltat.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">hac</a> un hom d'aquells mateixs a qui no <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/desclot/crueltat.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">trasc</a> sinó la un ull per tal que <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/desclot/crueltat.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">menàs </a>los altres. E tots enfilats, un davant altre, tramès-los <a class="linkvocabulari" href="http://www.xtec.cat/monografics/croniques/finestres/desclot/crueltat.htm#vocabulari" style="color: #990033; text-decoration: none;">per presentalles</a> al rei de França. E los cinquanta que romanien retenc-los per presos per tal com eren bons hòmens e honrats.</i></i><br />
<i class="finestratext" style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></i>mpilarhttp://www.blogger.com/profile/03585876991325441020noreply@blogger.com0