Literatura catalana 4t ESO: Narcís Oller

Què has de saber
- Qui és Narcís Oller
- Les seves obres més importants: La papallona, L'Escanyapobres, La bogeria, La febre d'or, Vilaniu, Pilar Prim

- Diferències entre realisme i naturalisme.

Narcís Oller neix a Valls (Alt Camp) i mor a Barcelona. Orfe de pare, l'educa el seu oncle. Estudia Dret a Barcelona, on s'estableix definitivament , exercint com a oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, és procurador dels tribunals.

L'aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l'elaboració d'un llenguatge adaptat a la narració, la tradició del qual en català es remunta a Tirant lo Blanc. En aquest sentit es considera Narcís Oller el creador de l'actual novel·lística de la literatura catalana.

Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Fa alguns intents amb la narrativa breu, gènere en el qual experimenta amb temes que posteriorment inclou en les novel·les.

La papallona li suposa un gran èxit. Significa l'entrada de Narcís Oller al naturalisme. L'argument, pròxim a la novel·la fulletonesca, planteja la història d'una noia òrfena, ingènua i malaltissa que és seduïda i abandonada per un xicot que actua com si fos una papallona.

L'Escanyapobres és una novel.la que contraposa dues visions econòmiques davant de l'avarícia dels seus protagonistes.

A Vilaniu planteja l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove, cosa que desencadena tot un seguit de desgràcies.

A La febre d'or narra l'ascensió econòmica i social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa i que acabarà perdent la seva fortuna.

La bogeria és una obra basada en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del protagonista. Segurament aquesta és la novel·la més naturalista d'Oller.

Pilar Prim, la seva darrera novel·la, planteja el conflicte de la protagonista, víctima de la clausura testamentària del marit, que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-se. Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que evoluciona constantment. El tema que més atrau Narcís Oller és el del fenomen d'ascensió social de la burgesia del segle XIX, però al mateix temps ignora la situació d'injustícia social que vivien les capes populars.

La novel·la realista

La literatura realista és un corrent literari propi de la segona meitat del segle XIX . El Realisme és una concepció que intenta plasmar en la literatura com és la vida, la realitat, i com reacciona l'individu davant les vicissituds de la vida.

El Realisme apareix com a reacció al Romanticisme: vol representar la realitat immediata, fent-ne una descripció objectiva, sense embellir-la ni idealitzar-la.

En el naixement del Realisme hi tingué molta influència la fe en el progrés social i econòmic sorgit arran de la Revolució Industrial, el positivisme i els descobriments de les ciències naturals, la fotografia i les noves ideologies socials que donen importància a les vides senzilles de la gent corrent, fins i tot dels marginats per damunt de la història dels grans esdeveniments.

Les característiques principals són el detallisme en les descripcions ( no només pel que fa a les persones i els espais sinó també dels objectes que envolten els personatges), l'ús de frases llargues i una adjectivació rica . Les novel·les realistes solen tenir un narrador omniscient.

Són realistes les novel·les de Narcís Oller: Vilaniu, L'escanyapobres, La febre d'or i Pilar Prim

La noveŀla naturalista

A l'últim terç de segle XIX el realisme es radicalitza i evoluciona cap al naturalisme en mans d'E. Zola que el defineix no només com un corrent literari, sinó com una concepció de l'home i com un mètode per estudiar i transcriure el seu comportament. El naturalisme, tendència literària clarament antiburgesa, sota la influència del materialisme, el determinisme i la ciència experimental, fa que el novel·lista experimenti amb uns personatges sotmesos a determinades situacions i comprovi com la seva actuació pot explicar-se per l'herència biològica i per les circumstàncies socials. Observació i documentació, doncs, constitueixen el mètode dels novel·listes naturalistes, que presenten una llarga llista de personatges alcohòlics, degenerats o psicòpates i uns ambients sòrdids, amb una tècnica que porta a l'extrem els postulats de la novel·la realista i que precisa molt més en l'estil la reproducció del llenguatge parlat.

La novel.la naturalista es basa en les premisses del determinisme i del positivisme, pretén demostrar que l’individu està condicionat per l’herència genètica i l’acció del medi ambient. La novel.la es converteix, així, en un producte de laboratori, perquè dissecciona els personatges i els ambients amb el màxim de fredor i de distanciament perfectament estructurat.

S'atribueix a la novel.la una finalitat reformadora. Cal explicar els mals dels humans, individuals i col.lectius amb el propòsit de canviar les condicions que els fan possibles. Això es tradueix en un interès especial pels aspectes més desagradables de la realitat: personatges primaris, desarrelats, marginats i malaltissos.

Les novel.les típicament naturalistes solen tenir tres parts. En la primera es presenten ambients i el/s personatge/s i es dóna, per tant, una informació precisa i distanciada. A la segona part de l’obra s’anuncia que l’actuació i la gènesi de l’individu és el fruit de l’herència biològica rebuda i del medi que l’envolta, i a la tercera part es fa la comprovació efectiva de la incidència d’aquests dos factors damunt del personatge.

Es consideren naturalistes les novel·les de Narcís Oller: La papallona i la bogeria.