Narrativa històrica: Les quatre grans cròniques

Què has de saber

- Què són
- Quines són
- Característiques comunes a les quatre.
- Característiques principals de cadascuna


Enllaços
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/gestes/pantalla5.htm
http://www.slideshare.net/carme40/les-crniques-presentation

Important

Les Quatre Grans cròniques són uns textos dels segles XIII i XIV que ens permeten conèixer millor els esdeveniments polítics de l'època sempre des de la vessant literària. Les seves característiques comunes són:

- Tenen un gran valor lingüístic i també històric
- Els seus autors van viure directament els fets.
- Aconsegueixen donar la sensació de veracitat i rigor
- Tenen un objectiu didàctic
- La figura central és el rei.
- Estan escrites pels propis reis o per algú afí a ells.
- La llengua utilitzada respon als estàndards de la Cancelleria Reial. Contenen narració i diàleg.
- Pretenen ser un exemple per als futurs reis alhora que justificar la política reial i satisfer la vanitat dels reis.

Per ordre cronològic són:
- Crònica de Jaume I o Llibre dels fets: 
Fou escrita pel propi rei Jaume I o bé dictada.
Narra les conquestes de Mallorca i València
Presenta la figura del Rei com un ésser perfecte tant físicament com de forma de ser, un heroi
Utilitza el plural majestàtic: Nos en lloc de jo per referir-se al Rei, el protagonista.

- Crònica de Bernat Desclot:
Fou escrita per Bernat Desclot, secretari del rei Pere el Gran
Explica els esdeveniments del període que va regnar aquest rei.

- Crònica de Ramon Muntaner
És la més extensa de les quatre.
Fou escrita per Ramon Muntaner, militar i diplomàtic, personatge de confiança de la casa reial.
Se centra en el regnat de Jaume II
Explica les campanyes militars de Roger de Flor.
Igual que la del rei Jaume, utilitza el plural majestàtic

- Crònica de Pere el Cerimoniós
Escrita pel propi rei o per algun dels seus secretaris
Defensa el que es va fer durant el regnat de Pere el Cerimoniós i el del seu pare justificant sempre les seves actuacions.

Auca de les cròniques

Textos
Pràctica:
Tenint en compte el que has estudiat, esbrina a quina crònica pertany cada fragment i justifica-ho.

E tantost con açò hac fet, l'emperador, davant tuit, féu-se asseure de prop de frare Roger, e donà-li la verga, e el capell, e la senyera e el segell de l'emperi. E cèsar és aital ofici que seu en una cadira qui és prop d'aquella de l'emperador, que no és mas mig palm pus baixa. E pot fer de l'emperi tot aitant con l'emperador. (...) E així fo creat frare Roger cèsar; e troba's que quatre-cents anys havia que cèsar no havia haüt en l'emperi de Constantinoble, per què fo la honor molt major. E con tot açò fo fet ab gran solemnitat e ab gran festa, d'aquí avant hac nom En Berenguer d'Entença "megaduc", e frare Roger "cèsar".

Aquest rei En Jacme d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era major que altre home un pam, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia molt gran cara i vermella i flamenca, i el nas llong i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats, i bells i cabells rossos semblants de fil d’or, i grans espatlles, i llong cos i delgat, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llongs dits, i cuixes grosses, i cames llongues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llongs i ben fets i gintcalçats. I fou molt ardit, i prous de les seves armes, i fort i valent, i llarg de donar, i agradable a tota gent i molt misericordiós, i tingué tot el seu cor i tota la seva voluntat de guerrejar ambsarraïns.

E dos mesos abans que el dit senyor rei, nostre pare, finàs, la reina, nostra madastra, dubtant-se dels mals que ens havia procurats, e veent que nós devíem succeir en ésser rei d'Aragó e que no fos malmenada, isqué's del Regne d'Aragó e anà-se'n en Castella. Emperò, com nós e nostre Consell ho sentim, carella ho féu com pus secretament poc, 
proveïm al pas de les barques d'Ebro per embargar son camí. E, com hi foren, trobaren que ella fo ja passada e eixida del regne. (...) La qual cosa fo gran damnatge del Regne d'Aragó, com si la reina e sos fills no fossen eixits no es seguiren tants de mals com feren a la Casa d'Aragó.



E en Roger, segons que damunt és dit, romàs llà on era estada la batalla tro al matí, e al bon matí féu pendre aquells tres-cents hòmens nafrats que havia presos en les galeres e trasqué'ls en terra e féu-los enfilar en una corda, e puis, ab la popa d'una galera, en vista de tot hom qui veure-ho volc, féu-los rastrar dins en mar e moriren tots aquí. E puis pres aquells dos-cents seixanta hòmens que romanien, que no eren nafrats, féu-los trera tots abdós ulls e enfilà'ls en una corda; e hac un hom d'aquells mateixs a qui no trasc sinó la un ull per tal que menàs los altres. E tots enfilats, un davant altre, tramès-los per presentalles al rei de França. E los cinquanta que romanien retenc-los per presos per tal com eren bons hòmens e honrats.