La poesia modernista

Què has de saber

Dins de la poesia modernista podem destacar dos corrents diferenciats:
- Proposta espontaneista. Joan Maragall
- Proposta formalista: Escola mallorquina

IMPORTANT
La poesia modernista presenta dues tendències ben diferenciades

- La proposta espontaneista que defensa l’expressió lliure, oberta i espontània, sense sotmetre’s a regles. Els seus temes principals són: el vitalisme (exaltació del valor de la vida) i el regeneracionisme (insatisfacció per la situació social i desig per modernitzar la societat). Aquest tipus de poesia creu, doncs que és més important allò que es diu que la forma com es diu i està representada pel poeta Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina neix a Barcelona el 1860. Tercer fill i únic baró d'una família d'empresaris del tèxtil, Maragall no vol continuar la tradició familiar i vol estudiar, això causa gran disgust en el seu pare que volia que comencés a regentar l'empresa després dels seus estudis bàsics. Aconsegueix estudiar batxillerat i entrar a la Universitat de Barcelona on cursarà la carrera de Dret, tot  que ell hauria preferit Filosofia i Lletres. En acabar la carrera pateix una greu crisi personal en no saber si incorporar-se a la vida burgesa o bé deixar-se dur pel seu esperit romàntic i bohemi. Comença a treballar al Diario de Barcelona i es casa amb Clara Noble amb la qual tindrà 13 fills. 
La feina de periodista i escriptor s'imposarà, doncs, a la d'advocat. Es dedicarà també a la traducció, sobretot dels alemanys Goethe i Nietzsche.
Esdevindrà Mestre en Gai Saber, membre cofundador de la secció filològica de l'IEC i  President de l'Ateneu Barcelonès.
Mor amb només 51 anys sense arribar a conèixer el seu darrer fill.

Els temes principals de la poesia de Maragall són:

- La natura: Membre del centre excursionista de Catalunya, Maragall s'inspirarà sovint en els paisatges per tel d'escriure els seus poemes. La fageda d'en Jordà, La ginesta, L'ametller o Vistes al mar són els més coneguts.

- La Pàtria: gran catalanista, Joan Maragall escriurà mols poemes patriòtics entre els que destaca la lletra del Cant de la Senyera, himne de l'Orfeó catala, La sardana, El Comte Arnau...

- El decadentisme: La actitud decadent es manifesta en l'ús de recursos poètics com la tristesa, els colors foscos, les boires, el silenci. Per exemple el poema La vaca cega

- El vitalisme: pretén que la poesia sigui una arma social de defensa la vida, no la mort. Aquí trobem poemes com Excelsior, Oda infinita o El cant espiritual.


La proposta formalista: insisteix en la forma dels poemes (llenguatge utilitzat, estrofes, rima...) i considera el sonet el tipus de poema més perfecte. Admira els clàssics grecs i llatins. Temes: el paisatge harmònic i equilibrat (especialment el de l’illa de Mallorca i els seus arbres), el dramatisme de la vida, i la història i l’art clàssics i bíblic. ·Els interessa més la forma del poema que el contingut.
Els seus representants són els poetes de l'Escola mallorquina entre els quals destacarem Joaquim Costa I Llobera i Joan Alcover
Joaquim Costa i Llobera va néixer a Pollença el 1854. Fill d’una família benestant de propietaris rurals, estudià el batxillerat a la ciutat de Palma i Dret a Barcelona. Més tard se li desperta la vocació religiosa i anà a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot. Fins ben entrat el segle XX, alternà l’escriptura de poesia en castellà i en català, i es decantà definitivament per aquesta última. Va obtenir el títol de “Mestre en Gai Saber” i el 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona. Va morir, mentre predicava en una església de Palma.
El seu poema més conegut és Lo pi de Formentor, on aquest arbre, que existí realment a l'illa, representa la lluita de l'ésser humà davant els problemes de la vida. 

Joan Alcover era fill de pare mallorquí i mare catalana. Va estudiar a l'Institut Balear i posteriorment se n'anà a Barcelona a estudiar Dret. Va exercir d'advocat a l'Audiència Provincial. Es casà amb la catalana Rosa Pujol, amb qui tingué tres fills (Pere, Teresa i Gaietà): la dona es morí de paràlisi cerebral  i es tornà casar amb Maria de Haro i tingué dos fills, Maria i Pau. La seva filla Teresa es morí de tuberculosi, quatre anys després el fill Pere de tifus i uns anys més tard moriren Gaietà a Barcelona i Maria a Mallorca, ambdós de grip la mateixa nit. Aquest cúmul de tragèdies familiars incideix en el sentit cada vegada més personal i íntim que adopta la seva creació poètica. 
El seu poema més conegut és Desolació, on plasma tota la seva pena tot comparant-se ell mateix amb un arbre que ha perdut les seves branques i ja no li queda res.

Enllaços
Joan Maragall
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070. Biografia


Textos
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2073 Obres

Escola mallorquina:
- Miquel Costa i Llobera. Recordar el Pi de Formentor
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla8.htm
- Joan Alcover. Recordar Desolació i la Balanguera ( himne de Les Balears)
http://www.cancioneros.com/nc/3617/0/desolacio-joan-alcover-maria-del-mar-bonet