Teatre modernista

Què has de saber?
La figura clau del teatre modernista és Santiago Rusiñol. La seva obra més important és L'auca del senyor Esteve, que abans l'escriví com a novel·la i després l'adaptà ell mateix a peça teatral. Però Rusiñol va escriure altres obres com ara L'hèroe, L'alegria que passa o Llibertat.

IMPORTANT!

Hi ha dues tendències teatrals:

EL TEATRE NATURALISTA-REGENERACIONISTA El teatre regeneracionista seguia el model del noruec Enrik Ibsen, que introdueixen una realitat problemàtica en les seves obres, i fan una crítica al poder i les injustícies basada en la filosofia vitalista. Defensen que l'únic recurs per a regenerar la societat és l'autonomia moral de l'individu.És un teatre d'idees que pretén crear en el públic un estat d'opinió sobre algun tema. Les seves característiques són: la versemblança dels fets, la lluita contra els convencionalismes de l'escena, el documentalisme i la passió. Ignasi iglesias,

EL TEATRE SIMBOLISTA  Seguint el model d'art total impulsat per Richard Wagner per a l'òpera, l'escena teatral s'omple de poesia, arts plàstiques, dansa, drama, inspirant-se en les llegendes i mites de la seva terra...per aconseguir una ambientació fascinant i un clímax emotiu. Tot això permet fer grans avenços tècnics en el món del teatre a nivell europeu, des de la interpretació, a l'escenografia, a la llum, etc. El teatre esteticista o simbolista partia de les obres del belga Maurice Maeterlinck i de l'italià Gabriele D'Annunzio.És un teatre poètic, que cerca provocar emocions i sensacions en el públic. Per tant, hi tenen molta importància l'escenografia, la música, els efectes... Aquest tipus d'obres presenten les següents característiques: absència de trama o caràcter secundari de la trama; llenguatge poètic, que pretén suggerir en comptes d'assenyalar; una escenografia freda, despullada de decoració, els personatges són vagues, tristos,les dones vaporoses, malaltisses, amb riquesa interior. Intenta ser gairebé una representació religiosa i el seu tema universal és la mort. Es va fer la representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra, a la Segona Festa modernista de Sitges (1893) i va causar un gran impacte entre els intel.lectuals. Parla de la mort, vista per un home cec i malalt, que veu allò que els altres no poden veure amb els seus ulls físics. noves tècniques teatrals, L'autor català més important del teatre simbolista és Santiago Rusiñol.

L'Auca del Sr Esteve,
L’obra que trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat és L’auca del senyor Esteve, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l’auca popular i reconvertida després en obra de teatre, estrenada l’any 1917. L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant, simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.
La diferència principal entre la novel·la i l'obra de teatre és que la primera comença quan neix l'Estevet i la segona quan és jove i ja treballa a la botiga
Enllaços
L'auca del senyor Esteve
http://www.tv3.cat/videos/2693550/Lauca-del-senyor-Esteve-del-segle-XXI-al-TNC