Biografia
Contes
Raspall
El problema de l'Índia
Contes breus
dimarts, 12 de maig del 2015
PERE CALDERS
Pere Calders és un altre dels escriptors a qui la guerra civil obligà a fugir del país. Podem considerar-lo el millor contista de la nostra literatura.
dimarts, 13 de maig del 2014
Literatura de preguerra i postguerra. Narrativa: Mercè Rodoreda
La literatura de preguerra i postguerra es caracteritza, òbviament, perquè els seus autors comencen a escriure abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) però les seves carreres literàries queden ressentides per la guerra i molts d'ells s'han d'exiliar. Alguns deixen d'escriure, altres tornen després a casa i d'altres no tornen mai més. Sigui quina sigui la seva circumstància, la guerra tindrà un protagonisme important en les seves obres.
Estudiarem dos autors: Mercè Rodoreda i Pere Calders
Mercè Rodoreda I Gurguí
Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. Va tenir una infantesa feliç. Tot i que no0més va anar dos anys a escola, a casa hi havia un bon ambient cultural. El seu avi fou el seu mestre, ell la va introduir al món dels llibres i de la música. Filla d'una família benestant vinguda a menys, Mercè Rodoreda es va casar molt jove amb el seu oncle matern Joan Gurguí, que havia vingut de fer les Amèriques amb una notable fortuna però 14 anys més gran que ella. Tingueren un fill. El matrimoni, però, no durà massa. De ben jove va començar a manifestar interès per la literatura. Guanyà el premi Creixells amb la novel·la Aloma, l'única obra de joventut que no va destruir (Rodoreda, ja madura va destruir totes les seves obres de joventut perquè se n'avergonyia d'elles i només salvà Aloma a la que li feu alguns retocs.)
Durant la guerra civil s'exilià a Royssi-en-Brie ,deixant el seu fill ben petit a càrrec de l'àvia. Allà conegué molts altres escriptors, entre ells el grup de Sabadell i establí una relació amorosa amb un dels membres del grup: Armand Obiols, tot i que a la mort d'aquest se n'adonà que havia viscut una doble vida i tenia una altra parella. Va viure també a Paris,,Burdeos, Limoges i Ginebra. Acabà la seva vida a la casa que posseïa a Romanyà de la Selva i sense tenir gaire relació amb el seu fill, que patia problemes psicològics i amb el qual no s'avingué mai massa.
Rodoreda és l'escriptora catalana més traduïda arreu del món. Les seves novel·les tenen, gairebé totes, protagonistes femenines i aquestes protagonistes són dones que pateixen i són infelices en l'amor igual que ho fou ella.
Aloma
La seva obra de joventut té molts trets de la seva pròpia vida. La seva protagonista, Aloma (el nom de la qual li posà el seu avi, amant de Ramon Llull) és la tercera filla d'un matrimoni ja gran amb dos fills, que no esperaven tenir ja cap altre. Morts els pares, pateix també la pèrdua del seu germà mitjà, en Daniel, que se suïcidarà, i ella viurà a la casa familiar amb el seu germà gran en Joan, la dona d'aquest, l'Anna i el fill de tot dos, en Dani, un nen malaltís que morirà també. L'arribada a la casa del germà de l'Anna, en Robert, un noi bastant més gran que ella, vingut de les Amèriques, la sacsejarà i acabarà tenint una relació amorosa secreta amb aquest.
La plaça del Diamant
La seva protagonista és la Natàlia, anomenada Colometa, que una nit d'estiu coneix un nou, en Quimet i per ell deixarà el seu promès i s'hi casarà amb ell. El seu matrimoni no serà feliç. Quimet no resultarà ser el noi afectuós que ella esperava i li omplirà la casa de coloms, la seva gran afició, tot i que a ella li fan més aviat fàstic. Tindran dos fills, en Toni i la Rita. Començada la guerra civil, en Quimet marxarà a la guerra i no tornarà mai més. Ella patirà pobresa i estarà a punt de matar els nens i suïcidar-se quan l'Antonio, l'adroguer (mutilat de guerra) li oferirà feina a casa i més tard li demanarà matrimoni.
Mirall trencat
És la novel·a que culmina les grans habilitats narradores de l'autora. Ens presenta la història de tres generacions de la burgesia catalana. La seva protagonista és la Teresa Goday, una noia que ven peix al mercat i que es casa amb en Nicolau Rovira, un home gran, acomodat. Per poder casar-se haurà de renunciar al seu fill que esdevindrà un secret a ulls de tothom.
Després d'enviudar es casarà amb el Salvador Valldaura i mort aquest mantindrà una relació amb el notari Riera, un home casat. La mala sort i la desgràcia pesen sobre la família. Hi haurà diverses morts, entre elles la d'un dels nens que mor ofegat per culpa dels seus germans.
El carrer de les Camèlies
Aquí la protagonista és la Cecília C, una nena que és abandonada, als tres mesos de néixer, davant el reixat de la casa d'un matrimoni gran que viu al carrer de les Camèlies, al barri de Gràcia. Aquest matrimoni l'adopta. Però la Cecília, que en realitat és la filla d'una prostituta, abandonarà la llar per acabar exercint la mateixa professió que la mare. En sentir-se vella i a punt de morir, tornarà a la casa del carrer de les Camèlies
El simbolisme en l'obra de Mercè Rodoreda
Les obres de Mercè Rodoreda estan farcides de símbols.
El jardí, per exemple, és símbol de la infantesa, les flors, la infantesa perduda
A La plaça del Diamant els coloms simbolitzen la dominació que en Quimet exerceix a la Natàlia. Quan ell mor, els coloms desapareixen com a símbol de llibertat. L'embut representa l'angoixa de la Natàlia. Les balances, la falta d'equilibri en la seva vida.
A Mirall trencat els objectes prenen molta importància. Començant pel mirall que ens mostra el pas del temps i que trenca una minyona com a símbol de la mala sort, la torre on viuen simbolitza l'estatus social, la tórtora, la mort,
L'aigua es relaciona amb la infantesa i la mort. La Constanza, dona del notari Riera se suïcida llaçant-se a l'aigua i un dels nens, en Jaume, morirà ofegat.
«Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares»
Resum de les obres
http://www.xtec.cat/~jducros/Merce%20Rodoreda.html
Textos:
La plaça del Diamant
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_text=2429
dimarts, 6 de maig del 2014
J.V.Foix
Què has de saber?
J. V Foix
L'altre gran poeta de les Avantguardes, J.V Foix comença la seva vida d'escriptor influenciat pel Noucentisme però aviat es decantarà cap a l'Avantguarda. Els seus poemes tenen més contingut avantguardista que no pas forma tot i que també li podem trobar algun que altre cal·ligrama.
Josep Vicenç Foix i Mas neix a Sarrià (població incorporada a Barcelona el 1922) . Fill del pastisser amb més renom del lloc, estudia a l'escola pública Inicia, després del batxillerat, la carrera de Dret amb certa desgana, però abandona els estudis al segon any.
En lloc d'assistir a les classes, va a la Biblioteca Universitària i llegeix els clàssics catalans, grecs, llatins i francesos: Ausiàs March, Petrarca, Dant, Llull, Lord Byron o Charles Baudelaire. La lectura i la literatura són a partir de cert moment la seva dedicació, a banda d'ajudar el seu pare a la confiteria de Sarrià.
A partir de 1916 s'integra a les penyes i als grups d'intel·lectuals i artistes barcelonins, especialment a la penya de l'Hotel Continental, on coneix –entre d'altres– els poetes López Picó, Salvat-Papasseit, Carles Riba i Joaquim Folguera, que l'incorpora a La Revista. En aquests anys inicia una intensa activitat literària, intel·lectual i periodística. S'interessa per les avantguardes, tant literàries com pictòriques. Presenta les primeres exposicions de Salvador Dalí i Joan Miró, i tradueix i difon la nova poètica d'avantguarda francesa.
A la postguerra, Foix –que es veu obligat a renunciar a tota la seva activitat de periodista i agitador cultural– reprèn, mort el seu pare, el negoci familiar de pastisser i, a la vegada, se centra en la reelaboració i publicació de la seva obra poètica. Paral·lelament, anirà ajudant i col·laborant amb els joves artistes catalans que rescaten l'art d'avantguarda català, estroncat i marginat pel franquisme. Així, Foix realitza obres conjuntes amb els joves del grup de Dau al Set, principalment amb Joan Ponç. Foix, que encara té semblances amb els noucentistes, vol instaurar la tradició i a la vegada tenir relació amb els corrents literaris més nous. Un vers seu ho resumeix: «M'exalta el nou i m'enamora el vell».
J. V. Foix mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l'endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari.
La seva obra més important és Sol i de dol
Sol i de Dol és el primer poemari de l'autor. És una síntesi de classicisme i avantguardisme. Reflexiona sobre diversos temes clau de la modernitat com ara la crisi d'indetitat personal en un món cada vegada més tecnificat. Explica els conflictes i dubtes del propi poeta. Presenta un protagonista - el seu jo- desorientat, perdut i sol, enmig d'un paisatge fosc i solitari.
Està format per setanta sonets.
Per a la biografia
http://www.escriptors.cat/autors/foixjv/pagina.php?id_sec=1757
La seva obra cabdal: Sol i de dol
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sol_i_de_dol
Antologia
dimarts, 29 d’abril del 2014
Joan Salvat-Papasseit
IMPORTANT
| Biografia
Joan Salvat i Papasseit neix a Barcelona. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos i altres proses de caire polític i social. La seva vida és intensa i marcada per una tuberculosi que l'acaba conduint precoçment a la mort.
Té una infància desafortunada. El seu pare, fogoner de vaixell, mor d'accident en alta mar. Amb set anys, Salvat-Papasseit passa a viure a l'Asilo Naval Español. No podrà estudiar i la seva formació serà autodidacta. Des dels 12 anys ha de treballar i exercirà tot tipus de tasques, fins i tot serà estibador al port. L'any 1918 edita l'únic número de la revista Arc-Voltaic. En aquesta publicació, d'influències futuristes, ja apareix el títol del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. L'estiu d'aquell any, arran d'una grip, comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi, que el durà sis anys després a la mort. Publica el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes (1919), on és ben clara la seva fascinació per autors com Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire. L'any 1920 fa una breu estada a París, fet que influeix en el llibre L'irradiador del port i les gavines. El desembre d'aquell mateix any és internat al sanatori de La Fuenfría, a Cercedilla, Madrid, des d'on escriu els poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya, de Les conspiracions (1922). Aquell mateix any neix Núria, la seva segona filla. Però la malaltia avança i Salvat-Papasseit comença un peregrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord. El febrer de 1924 mor la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase crítica i el visiten els amics escriptors i pintors, a alguns dels quals mostra poemes inèdits que guardava sota el coixí. Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona. Apareix Óssa menor (1925) en una edició pòstuma. La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. El seu llibre més conegut és El poema de la rosa als llavis un poemari de caire eròtic que ha esdevingut un dels millors llibres de poemes de la nostra literatura |
Per a l'obra
http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642
dimarts, 22 d’abril del 2014
Característiques de les avantguardes
Què has de saber?
Moviments que van donar lloc a les avantguardes
http://xapxarxadeplomes.blogspot.com.es/2011/03/els-moviments-davantguarda.html
Temes de les avantguardes:
- El món dels somnis. Sigmund Freud
- Els nous invents (ferrocarril, avió, bolígraf...)
Tècniques avantguardistes
- El cal·ligrama
- El salt de falla
- El collage
- El poema objecte
- Les paraules en llibertat
Important
El mot avantguardisme designa un conjunt de corrents estètics que palesen la crisi de les arts que va tenir lloc en el món occidental al començament del segle XX. L’avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi de la creació artística.
Moviments que van donar lloc a les Avantguardes
El Futurisme
L’any 1909 Marinetti va publicar el manifest fundacional del futurisme, en què proclamava l’èxit de l’atzar per damunt de l’intel·lecte, un atzar que s’havia de plasmar literàriament amb la destrucció de la sintaxi, amb la imaginació sense fils conductors racionals i amb les paraules en llibertat, sense signes de puntuació que les limitessin.
Propugnava com a font d’inspiració artística el perill, l’audàcia, l’esport, l’heroisme, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat, la màquina… i rebutjava el sentimentalisme, l’art tradicional, l’academicisme i els museus i les biblioteques, que considerava cementiris de l’art.
Per als futuristes, tot havia de reflectir el món modern i canviant: en definitiva, el futur.
En literatura: Absència de puntuació i majúscules, trencament dels versos, desordre sintàctic, defensa de les paraules en llibertat, cal·ligrames i collages lingüístics.
Entre els autors d’aquest corrent en destaquen: Joan Salvat-Papasseit
El Dadaisme
Més tard, el dadaisme (del francès dada, veu infantil que no significa rés) va anar més enllà que el futurisme. Caòtics i violents, els dadaistes varen sorgir en plena Primera Guerra Mundial, concretament l’any 1916, com a resposta contra la societat que l’havia provocada.
Els dadaistes exigien la destrucció absoluta dels mitjans d’expressió tradicionals que havien encaminat l’home cap a la mort d’ell mateix i defensaven una expressió totalment espontània. Tots els artistes que s’adherien a aquest moviment participaven d’un esperit rebel que propugnava l’autonomia del jo creador i un desig d’alliberament mental. El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l’art i la política tradicionals.
El dadaisme ha tingut una gran influència en la nostra societat fins i tot alguns nous corrents artístics com el Pop art o el Neodadaisme han estat molt influenciats pel Dadaisme.
En literatura: collage i cal·ligrama
El cubisme
El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l’aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia…
Les principals característiques del cubisme són: la introducció d’un punt d’inflexió en la pintura, el començament de l’art abstracte, la modificació de les formes (les formes estrenquen, s’nalitzen i es reconstrueixen amb una forma abstracta) això fa que l’obra es pugui representar desde diferents perspectives amb un context més ampli.
Apollinaire va ser un dels principals conreadors d’aquest moviment, amb invencions com la del cal·ligrama, que donaria pas a la poesia visual. A Catalunya, el màxim exponent n’és Joan Brossa.
El surrealisme
El surrealisme (del francès surréalisme, superrealisme) va ser un producte del dadaisme. André Breton, que va publicar el manifest fundacional del surrealisme el 1924, havia militat en el moviment dadà, però se’n va separar i va crear una nova teoria estètica: la literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del racionalisme, que només havia contribuït a l’empobriment de la civilització.
Segons André Breton, si l’ésser humà està atent al seu inconscient i als seus somnis, descobrirà en ell la dimensió de la realitat, de la qual la imaginació és part integrant i forma la superrealitat. Per arribar a la superrealitat són necessàries unes experiències privilegiades: l’amor, el somni i la descoberta de la vida urbana.
Els surrealistes defensaven la llibertat total, que en literatura comportava fer ús de l’escriptura automàtica i del collage.
Temes de les Avantguardes
La tecnologia i les innovacions: les primeres avantguardes es van
interessar per les noves màquines de la societat industrial (automòbils, trens,
avions, telègraf...) i per elements innovadors en l’època, com els esports.
-
El món del somni i de l’absurd: els somnis, el subconscient, especialment per als surrealistes.
Tècniques avantguardistes
Salt de falla: talls de versos que formen un esglaó en el poema.
EL COLLAGE à incorporar al text elements que semblen enganxats (icones, dibuixos…).
LES PARAULES EN LLIBERTAT à paraules col·locades al text de manera inusual sense formar part de cap oració.
Poema objecte: utilitza objectes de la vida quotidiana per formar un poema |
| Poema objecte |
 |
| Cal·ligrama |
 |
| Collage |
 |
| Poema amb salt de falla i paraules amb llibertat |
http://weib.caib.es/Recursos/rebelio_avantguardista_webquest/imatge1.jpg
Trobaràs una bona síntesi del tema aquí:
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/pantalla1.htm
dijous, 27 de març del 2014
Pompeu Fabra
Tot i que s'interessa per la llengua des de ben petit, estudiarà enginyeria industrial i serà autodidacta en matèria filològica. La revista l'Avenç li publicarà el Ensayo de Gramàtica del Catalàn moderno. Serà en aquesta revista on començarà, juntament amb Joaquim Casas, la normativització de la llengua.
Guanya la càtedra de Química de la Universitat de Bilbao i es traslladarà a viure allà. Tot i estar lluny (va estar-se dotze anys) continuarà la seva tasca lingüística.
Participa en el I Congrès Internacional de Llengua Catalana amb la seva ponència Qüestions d'Ortografia Catalana d'on surt reforçat. Torna a Catalunya i és nomenat director de la secció filòlogica de l'IEC i ocupa la catedra d'Estudis Universitaris Catalans. Edita la Gramática de la Lengua catalana encara en castellà i més tard i ja en català les Normes Ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic.
La seva gramàtica es considerada oficial. Contiua publicant en català. Destaquem les Converses filològiques. Accedeix a la càtedra de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. El seu diccionari serà l'esbós del diccionari oficial de l'IEC. Els criteris per a l'elaboració d'aquest diccionari van ser:
- Exclusió d'arcaismes i dialectismes difícils par als parlants.
-Previsió de deixar els mots que anessin perdent força en la llengua oral.
-No admissió de mots manllevats a altres llengües, priorització de la formació de mots nous.
- Incorporació de mots tècnics.
Després de la guerra civil, s'exilia a França on morirà a Prada de Conflent, el dia de Nadal de 1948.
diumenge, 23 de març del 2014
Josep Carner
Josep CarnerImportant
Josep Carner és el gran poeta del noucentisme. És anomenat el príncep dels poetes.
Va néixer a Barcelona. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres. Va ingressar al cos diplomàtic. Exerceix de cònsul a París, Brussel·les, Beirut, San Jose de Costa Rica, Gènova...
Durant la guerra civil espanyola es manté fidel a la República i per això no torna a residir mai més a Catalunya. Mor a l'exili , a Brussel·les.
Destaca també com a traductor d'autors com Shakespeare, Twain, Dickens o Carroll. És proclamat Mestre en Gai Saber.
Les seves obres més importants són Auques i ventalls, Nabí o El cor quiet però per sobre de totes destaca Els fruits saborosos, considerada l'obra clau del Noucentisme.
La seva poesia cerca la perfecció en la forma prenent com a model els clàssics. Els seus temes favorits són el pas del temps, la dona com a objecte d'adoració, la natura i l'amor
Els fruits saborosos
És un poemari format per divuit poemes breus. Cada poema té com a títol el nom d'una fruita. Els poemes es divideixen en tres grans blocs: els que parlen de la infantesa, de la maduresa i de la vellesa. L'obra és, doncs, una reflexió sobre les etapes de la vida i el pas del temps.
A la infantesa, Carner li fa correspondre la innocència i l'alegria
A la maduresa li correspon la serenitat l'acceptació de la realitat
A la vellesa, la resignació i el record del temps viscut.
Els pomes estan escrits en alexandrins amb cesura a la sisena síl·laba (6+6)
Són moltes les referències a la cultura clàssica. L'ambientació és clarament mediterrània.
Textos
Els fruits saborosos
http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fruits_saborosos
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/carner/fruits.html
Antologia de poemes
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=518
Subscriure's a:
Missatges (Atom)