La literatura de preguerra i postguerra es caracteritza, òbviament, perquè els seus autors comencen a escriure abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) però les seves carreres literàries queden ressentides per la guerra i molts d'ells s'han d'exiliar. Alguns deixen d'escriure, altres tornen després a casa i d'altres no tornen mai més. Sigui quina sigui la seva circumstància, la guerra tindrà un protagonisme important en les seves obres.
Estudiarem dos autors: Mercè Rodoreda i Pere Calders
Mercè Rodoreda I Gurguí
Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. Va tenir una infantesa feliç. Tot i que no0més va anar dos anys a escola, a casa hi havia un bon ambient cultural. El seu avi fou el seu mestre, ell la va introduir al món dels llibres i de la música. Filla d'una família benestant vinguda a menys, Mercè Rodoreda es va casar molt jove amb el seu oncle matern Joan Gurguí, que havia vingut de fer les Amèriques amb una notable fortuna però 14 anys més gran que ella. Tingueren un fill. El matrimoni, però, no durà massa. De ben jove va començar a manifestar interès per la literatura. Guanyà el premi Creixells amb la novel·la Aloma, l'única obra de joventut que no va destruir (Rodoreda, ja madura va destruir totes les seves obres de joventut perquè se n'avergonyia d'elles i només salvà Aloma a la que li feu alguns retocs.)
Durant la guerra civil s'exilià a Royssi-en-Brie ,deixant el seu fill ben petit a càrrec de l'àvia. Allà conegué molts altres escriptors, entre ells el grup de Sabadell i establí una relació amorosa amb un dels membres del grup: Armand Obiols, tot i que a la mort d'aquest se n'adonà que havia viscut una doble vida i tenia una altra parella. Va viure també a Paris,,Burdeos, Limoges i Ginebra. Acabà la seva vida a la casa que posseïa a Romanyà de la Selva i sense tenir gaire relació amb el seu fill, que patia problemes psicològics i amb el qual no s'avingué mai massa.
Rodoreda és l'escriptora catalana més traduïda arreu del món. Les seves novel·les tenen, gairebé totes, protagonistes femenines i aquestes protagonistes són dones que pateixen i són infelices en l'amor igual que ho fou ella.
Aloma
La seva obra de joventut té molts trets de la seva pròpia vida. La seva protagonista, Aloma (el nom de la qual li posà el seu avi, amant de Ramon Llull) és la tercera filla d'un matrimoni ja gran amb dos fills, que no esperaven tenir ja cap altre. Morts els pares, pateix també la pèrdua del seu germà mitjà, en Daniel, que se suïcidarà, i ella viurà a la casa familiar amb el seu germà gran en Joan, la dona d'aquest, l'Anna i el fill de tot dos, en Dani, un nen malaltís que morirà també. L'arribada a la casa del germà de l'Anna, en Robert, un noi bastant més gran que ella, vingut de les Amèriques, la sacsejarà i acabarà tenint una relació amorosa secreta amb aquest.
La plaça del Diamant
La seva protagonista és la Natàlia, anomenada Colometa, que una nit d'estiu coneix un nou, en Quimet i per ell deixarà el seu promès i s'hi casarà amb ell. El seu matrimoni no serà feliç. Quimet no resultarà ser el noi afectuós que ella esperava i li omplirà la casa de coloms, la seva gran afició, tot i que a ella li fan més aviat fàstic. Tindran dos fills, en Toni i la Rita. Començada la guerra civil, en Quimet marxarà a la guerra i no tornarà mai més. Ella patirà pobresa i estarà a punt de matar els nens i suïcidar-se quan l'Antonio, l'adroguer (mutilat de guerra) li oferirà feina a casa i més tard li demanarà matrimoni.
Mirall trencat
És la novel·a que culmina les grans habilitats narradores de l'autora. Ens presenta la història de tres generacions de la burgesia catalana. La seva protagonista és la Teresa Goday, una noia que ven peix al mercat i que es casa amb en Nicolau Rovira, un home gran, acomodat. Per poder casar-se haurà de renunciar al seu fill que esdevindrà un secret a ulls de tothom.
Després d'enviudar es casarà amb el Salvador Valldaura i mort aquest mantindrà una relació amb el notari Riera, un home casat. La mala sort i la desgràcia pesen sobre la família. Hi haurà diverses morts, entre elles la d'un dels nens que mor ofegat per culpa dels seus germans.
El carrer de les Camèlies
Aquí la protagonista és la Cecília C, una nena que és abandonada, als tres mesos de néixer, davant el reixat de la casa d'un matrimoni gran que viu al carrer de les Camèlies, al barri de Gràcia. Aquest matrimoni l'adopta. Però la Cecília, que en realitat és la filla d'una prostituta, abandonarà la llar per acabar exercint la mateixa professió que la mare. En sentir-se vella i a punt de morir, tornarà a la casa del carrer de les Camèlies
El simbolisme en l'obra de Mercè Rodoreda
Les obres de Mercè Rodoreda estan farcides de símbols.
El jardí, per exemple, és símbol de la infantesa, les flors, la infantesa perduda
A La plaça del Diamant els coloms simbolitzen la dominació que en Quimet exerceix a la Natàlia. Quan ell mor, els coloms desapareixen com a símbol de llibertat. L'embut representa l'angoixa de la Natàlia. Les balances, la falta d'equilibri en la seva vida.
A Mirall trencat els objectes prenen molta importància. Començant pel mirall que ens mostra el pas del temps i que trenca una minyona com a símbol de la mala sort, la torre on viuen simbolitza l'estatus social, la tórtora, la mort,
L'aigua es relaciona amb la infantesa i la mort. La Constanza, dona del notari Riera se suïcida llaçant-se a l'aigua i un dels nens, en Jaume, morirà ofegat.
«Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares»
Resum de les obres
http://www.xtec.cat/~jducros/Merce%20Rodoreda.html
Textos:
La plaça del Diamant
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_text=2429
