La narrativa modernista

Què has de  saber.

Hi ha tres tipus de narrativa modernista:

LA NARRATIVA RURAL
Té lloc als pobles o indrets petits. La seva màxima representant és Caterina Albert (Víctor Català) i l'obra que recordarem: Solitud.

Caterina Albert (L'Escala, 1869-1966) era la filla primogènita d'una família rica. Va assumir la funció de cap de família i va administrar ella els diners de la família. Sempre va donar una gran importància a les seves obligacions familiars i socials. El pseudònim Víctor Català l'utilitzava per amagar la seva condició de dona ja que es va formar un escàndol als Jocs Florals d'Olot amb La Infanticida. Va ser una escriptora de formació autodidàctica. La major part de la seva carrera és una bona mostra de les característiques essencials de la narrativa modernista.

https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1694


Solitud. El tema de Solitud és el característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu. La Mila acompanya el seu marit, en Matias, a fer d’ermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: l’Ànima. Paral·lelament, la Mila fa amistat amb un personatge contrapunt de l’Ànima: el Pastor. Però el medi hostil s’imposa: el Pastor mor i la Mila queda sola davant la natura. Finalment, l’Ànima entra a l’ermita i viola la Mila. Aquest fet comporta la decisió de la Mila de fugir d’aquell lloc, conseqüència de la presa de consciència personal, com veiem en aquest text.

https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1054


LA NARRATIVA COSTUMISTA
Té lloc a la ciutat i critica els costums refinats de la burgesia del moment. Destaquem Santiago Rusiñol i la seva obra L'Auca del ser Esteve

Santiago Rusiñol. (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). Va ser un artista polifacètic, veritable model de l’artista modernista pur, que destacà sobretot com a dramaturg i pintor. Fill d’una Família de fabricants tèxtils, aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Amic i col·laborador de Ramon Casas, va viure llargues temporades a París amb ell i amb altres artistes com Miquel Utrillo, Ramon Canudas i Enric Clarasó. Ell mateix es considerava un pintor que de tant en tant escrivia. Organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges i participant assidu de les tertúlies artístiques de la cerveseria Quatre Gats, va dedicar la seva vida a conrear la seva vocació artística.

L’auca del senyor Esteve. L’obra que trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat és L’auca del senyor Esteve, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l’auca popular i reconvertida després en obra de teatre.
L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant, simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.

LA NARRATIVA DECADENTISTA
Dona relleu als aspectes més lletjos i foscos de la vida. La representa Prudenci Bertrana i la seva obra Josafat.
Prudenci Bertrana. (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) Fill de propietaris rurals, va viure durant la seva joventut a Girona, on va formar part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor, la seva vocació inicial, i després com a escriptor. Ja en la maduresa, va establir-se a Barcelona, on va continuar la seva producció literària, que compaginava amb la pintura i el periodisme

Josafat. Josafat recrea el mite de la bella i la bèstia en la història de les relacions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, la Fineta, dins l’espai sagrat de l’església, relacions que acaben amb la mort de l’una i l’embogiment de l’altre. Encara que sigui indirectament, la novel·la té una clara reminiscència rural. El seu protagonista, Josafat, campaner de la catedral, és un individu que prové de la ruralia més sinistra i aquesta circumstància en condiciona decisivament el caràcter. El seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i, alhora, de la crueltat més extrema. Aquesta hibridesa fisiològica i la seva terrible indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant la Fineta. Consumat el drama, s’asseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol de pastor que el transporta mentalment als orígens de la seva infantesa i s’allibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixosa.

Enllaços
http://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_sec=631
http://ca.wikipedia.org/wiki/Solitud

http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/pagina.php?id_sec=1596 
http://ca.wikipedia.org/wiki/L'auca_del_senyor_Esteve#Exposici.C3.B3

http://lletra.uoc.edu/ca/obra/josafat-1906