Lectures de Ramon Llull

Per al llibre de les bèsties

http://www.mallorcaweb.net/haoran/text2.html


Per a Blanquerna
http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/fra/fragments/140/7/0/5/classiques-medievaux/ramon-llull.html

Narrativa didàctica. Ramon Llull

Què has de saber?
- En quin segle/segles va viure
- On va néixer. De quina família provenia.
- Què va fer per la llengua catalana
- Què li passa al voltant dels trenta anys que canvia per complet la seva vida.
- Què fa a partir d'aquí
- Les seves dues obres més importants: Llibre d'Evast, Aloma i Blanquerna,El llibre de les bèsties (dins Fèlix o llibre de meravelles). Sinopsi i característiques.

IMPORTANT
- Ramon Llull va viure entre els segles XIII i XIV.
- Va néixer a Mallorca en el si d'una família benestant d'origen català que es va establir a l'illa. Fins a complir els trenta anys va dur una vida desenfrenada. Es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Als 30 anys explica que se li va aparèixer Déu i li va demanar que dediqués la seva vida a predicar el cristianisme i a convertir el no creients (els infidels). Ramon Llull va abandonar la família i va viatjar pel món per complir la seva missió apostòlica, la qual cosa el va dur a ser agredit en moltes ocasions.
- Ramon Llull es considera el creador del català literari ja que no sols va emprar aquesta llengua en les seves obres sinó que va crear nous mots que la van enriquir a més de ser el primer escriptor en utilitzar una llengua romànica. A més de català va escriure també en llatí i en àrab.
- Va escriure moltes obres i va viure molts anys. Va viatjar arreu del món i va morir a Tunis (Tunísia)
- De les seves obres en treballarem dues:
El llibre d'Evast, Aloma e Blaquerna: explica la història de Blaquerna, un jove fill d'Evast i Aloma, propietaris d'un hostal i promès amb Natana que deixa la família per anar a predicar el cristinaisme. Passa per tots els graus eclesiàstics fins arribar a Papa i llavors renuncia al càrrec per fer-se ermità fins al final de la seva vida.

El llibre de les Bèsties: està inclòs dins d'un altre llibre, Fèlix o llibre de Meravelles. Explica com els animals es reuneixen per triar rei, dividits en dos bàndols, els carnívors i els herbívors. Enmig de tots ells el personatge de Na Renard representa la maldat i la corrupció.  Aquest llibre és una sàtira política que es podria seguir aplicant en l'actualitat.



http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull/detall
http://www.escriptors.cat/autors/llullr/pagina.php?id_sec=2850
http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/Llull/comentariEvast.htm
http://quisestlullus.narpan.net/711_best.html

La poesia trobadoresca

http://blocs.xtec.cat/catpoesia/files/2010/10/citoladescantigas.jpg

Què has de saber

- En quina llengua escrivien els trobadors.
- Teoria de l'amor cortès. Argot propi de la literatura trobadoresca (senyor, midons, lausangiers...)
- Subgèneres de la poesia dels trobadors: el sirventès, l'alba, la cançó, el plany, el tençó i la pastorel·la
- Els trobadors: Guillem de Berguedà i Guillem de Cabestany





IMPORTANT:
- Els trobadors escrivien en occità o provençal.

- La poesia trobadoresca es basa en la forma del tractament del poble amb el seu senyor feudal, el vassallatge. Així el trobador es considera vassall de la seva dama a la qual anomena el meu senyor.
Aquesta poesia utilitza senyals (mots en clau) com ara midons o senyor per referir-se a la dama, gilós o gelós per referir-se al senyor feudal o lausangiers per  als amics del senyor i vigilants de la dama en la seva absència.

- Els subgèneres de la poesia trobadoresca són:
Cancó: poema d'amor a la dama.
Sirventés: poema on el trobador humilia i insulta a un senyor feudal o a un altre trobador.
Alba: poema on el trobador expressa el seu disgust per l'arribada del dia que posa fi als seus amors adúlters.
Tençó: diàleg entre trobadors
Pastorel·la: poema que narra els amors entre una pastora i un trobador o senyor.
Plany: poema que expressa la pena per la mort d'un ésser estimat.

- Dos dels trobadors més importants són:
Guillem de Bergueda: és de qui es conserven més obres, sobretot sirventesos ja que fou un home molt conflictiu que es va barallar amb molta gent i fons i tot arribà a assassinar a Ramon Folc de Cardona, motiu pel qual va haver de fugir.  Quan va retornar a Catalunya, anys després fou assassinat a mans d'un soldat que complia ordres d'algun dels seus molts enemics.

Guillem de Cabestany: associat a la Llegenda del Cor Menjat que explica que fou assassinat per ordre del senyor feudal espòs de la seva dama, Saurimonda, que obligà a aquesta a menjar-se el seu cor.



Enllaços

http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Amor_cort%C3%A8s
http://ca.wikipedia.org/wiki/Poesia_trobadoresca
http://www.xtec.cat/~agimeno5/webquest/trobadors/MYFILES/generes_poesia_trobadoresca.htm


Textos

Llegeix els poemes i identifica a quin subgènere pertanyen

1.

Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense ufana faré jo d'un cert marquès, traïdor de Mataplana, que de mil fraus porta el pes.

Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes (...)
G. de Berguedà

2.

Faré cançoneta nova -pluja o vent l'anhel no em roba- Midons vol tenir una prova de la manera com jo l'estimo. Però si em posa a plet o a jova1

no em desfaré del seu lligam.
M'hi he donat i no en sóc lliure,
que en sa llista em pot escriure.
Com fadat2 , mon cor es lliura a la bona dama que am;
ja que sense ella no puc viure,
tant del seu amor tinc gran fam.
  G. d'Aquitània


3.

Canto molt trist, amb dol al cor, pel gran dolor que m'ha garfit3

per la mort de Mon Marquès.
Ha mort, ai las4, el més lluït cavaller, en Ponç de Mataplana,
que era cortès, lleial, ardit
5, ornat de bons capteniments
6, un dels millors, molt generós,
a Sant Martí de Tors que fos
fins a ... i la terra plana.
G. de Berguedà


4.

Fa poc, vora d'una pleta em vaig trobar una pastoreta molt vella, primmiradeta3,

que era filla de vilana
vestia pellissa
 neta, gran gonella,
 manteleta7, esclops i mitges de llana
Marcabrú

5.

Vigileu vós, vigia de la torre, al gelós, el vostre malvat senyor, més odiós que l'alba, ja que nosaltres aquí a baix parlem d'amor. Però ens fa por l'alba l'alba, ai l'alba! Raimbaut de Vaqueiras

Índex de la literatura medieval

La literatura medieval. Temes:

- La poesia trobadoresca

- La narrativa didàctica. Ramon Llull

- La narrativa històrica: Les quatre grans cròniques

- L'humanisme: Bernat Metge

- La poesia d'Ausiàs March

- La novel·la cavalleresca i Curial i Güelfa.
- La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanc. Joanot Martorell.

En aquest enllaç trobaràs un eix cronològic per poder situar cadascun dels temes

http://www.timetoast.com/timelines/6427 

BENVINGUDA

Benvinguts al vostre blog de literatura. Aquí trobareu tot allò que us cal per poder aprovar la matèria, sense oblidar, evidentment, l'estudi i l'actitud a classe.
Cada entrada la trobareu estructurada de la següent manera:

1. Què has de saber
Guió per als apunts que prendreu a classe. Així estareu segurs de no haver oblidat res.

2. Enllaços
Pàgines web per poder ampliar o consultar en cas que us manqui alguna cosa. No són substitutives dels apunts ja que en aquestes pàgines hi ha molt de material i els professors us destriem el més important.

3. Textos
Per llegir i practicar a classe.

Ànims!!!El vostre curs comença i estic segura que serà un apassionant camí que ens durà a bon port.