Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors
Important

Eugeni d'Ors és l'Ideòleg del Noucentisme.
Neix a Barcelona de pare barceloní i mare cubana. De ben jove comença a col·laborar amb revistes com Pèl i Ploma i en diaris,
Escriu amb diversos pseudònims, el més conegut és el de  Xènius (d'Eugeni i de geni)
Escriu Gloses al diari La Veu de Catalunya on exposa les teories estètiques, polítiques i culturals que configuren el moviment.
Una glosa és una columna diària on tracta temes d'actualitat artística, política i cultural. L'estil modern, àgil i innovador, poc usual en el periodisme català de començaments de segle, va provocar impacte en la societat catalana, que va convertir el Glosari en el referent ineludible de tota una generació d'intel·lectuals. Des de la seva tribuna diària a La Veu de Catalunya, diari oficial la Lliga Regionalista, Xènius va exposar un ideari cívic i estètic: el Noucentisme, oposat al que fins aleshores era dominant: el Modernisme. 
Aplega les seves Gloses en volums. El més important és La ben plantada on parla d'una dona, la Teresa, símbol idealitzat de la dona noucentista.
Acaba a seva vida a Madrid ajudant al règim franquista del qual esdevé un dels més grans intel·lectuals.

Enllaços

http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/noucentisme/Eugeni.htm


Textos

http://parles.upf.edu/ca/content/del-simbol-de-la-ben-plantada

Característiques del Noucentisme

Què has de saber?
- Què és
- Quan s'inicia i per què
- D'on prové el nom
- Quines són les seves característiques
- Quins 4 personatges són importants en el moviment
- Quan acaba

Important

El Noucentisme és el moviment que succeeix al Modernisme i s'inicia durant la primera dècada del segle XX.  Neix, concretament,  el 1906 per la coincidència de tres fets importants:
La publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya
La publicació de l'obra Els Fruits Saborosos de Josep Carner
La publicació de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba

El nom ve del joc de paraules: anys nou-cents i nou (novetat) i el va idear Eugeni d'Ors.

El Noucentisme té 4 personatges destacats.
-L'ideòleg: Eugeni d'Ors
- El poeta: Josep Carner
- El polític Enric Prat de la Riba (Lliga regionalista)
- El lingüista. Pompeu Fabra

 Acaba l'any 1923 amb la proclamació de la dictadura de Primo de Ribera

Les seves característiques són:
Rebuig del romanticisme i per tant del modernisme i acostament al classicisme més normatiu.
Rebuig de la espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.
Predomini de la poesia sobre la narrativa.
Valoració de la llengua literària precisa i rica.
Voluntat de construir una Catalunya ideal on predomini la raó, el seny i l'equilibri.
Creació d'institucions com l'IEC, la Biblioteca de Catalunya o l'Escola Industrial.
Normativització de la llengua catalana gràcies a la Gramàtica Catalana i al Diccionari de Pompeu Fabra

Els Noucentistes volien fer de la literatura una professió. Es mostraven en contra de l'esperit bohemi dels modernistes i volien imposar el rigor i la professionalitat a l'hora d'escriure. 


Enllaços
https://www.slideshare.net/SlviaMontals/el-noucentisme1
http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm

El noucentisme i les avantguardes

- Característiques del Noucentisme
- L'ideòleg : Eugeni d'Ors
- El poeta: Josep Carner
- El lingüista: Pompeu Fabra

- Característiques de les Avantguardes
- Els poetes: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix

Teatre modernista

Què has de saber?
La figura clau del teatre modernista és Santiago Rusiñol. La seva obra més important és L'auca del senyor Esteve, que abans l'escriví com a novel·la i després l'adaptà ell mateix a peça teatral. Però Rusiñol va escriure altres obres com ara L'hèroe, L'alegria que passa o Llibertat.

IMPORTANT!

Hi ha dues tendències teatrals:

EL TEATRE NATURALISTA-REGENERACIONISTA El teatre regeneracionista seguia el model del noruec Enrik Ibsen, que introdueixen una realitat problemàtica en les seves obres, i fan una crítica al poder i les injustícies basada en la filosofia vitalista. Defensen que l'únic recurs per a regenerar la societat és l'autonomia moral de l'individu.És un teatre d'idees que pretén crear en el públic un estat d'opinió sobre algun tema. Les seves característiques són: la versemblança dels fets, la lluita contra els convencionalismes de l'escena, el documentalisme i la passió. Ignasi iglesias,

EL TEATRE SIMBOLISTA  Seguint el model d'art total impulsat per Richard Wagner per a l'òpera, l'escena teatral s'omple de poesia, arts plàstiques, dansa, drama, inspirant-se en les llegendes i mites de la seva terra...per aconseguir una ambientació fascinant i un clímax emotiu. Tot això permet fer grans avenços tècnics en el món del teatre a nivell europeu, des de la interpretació, a l'escenografia, a la llum, etc. El teatre esteticista o simbolista partia de les obres del belga Maurice Maeterlinck i de l'italià Gabriele D'Annunzio.És un teatre poètic, que cerca provocar emocions i sensacions en el públic. Per tant, hi tenen molta importància l'escenografia, la música, els efectes... Aquest tipus d'obres presenten les següents característiques: absència de trama o caràcter secundari de la trama; llenguatge poètic, que pretén suggerir en comptes d'assenyalar; una escenografia freda, despullada de decoració, els personatges són vagues, tristos,les dones vaporoses, malaltisses, amb riquesa interior. Intenta ser gairebé una representació religiosa i el seu tema universal és la mort. Es va fer la representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra, a la Segona Festa modernista de Sitges (1893) i va causar un gran impacte entre els intel.lectuals. Parla de la mort, vista per un home cec i malalt, que veu allò que els altres no poden veure amb els seus ulls físics. noves tècniques teatrals, L'autor català més important del teatre simbolista és Santiago Rusiñol.

L'Auca del Sr Esteve,
L’obra que trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat és L’auca del senyor Esteve, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l’auca popular i reconvertida després en obra de teatre, estrenada l’any 1917. L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant, simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.
La diferència principal entre la novel·la i l'obra de teatre és que la primera comença quan neix l'Estevet i la segona quan és jove i ja treballa a la botiga
Enllaços
L'auca del senyor Esteve
http://www.tv3.cat/videos/2693550/Lauca-del-senyor-Esteve-del-segle-XXI-al-TNC

La poesia modernista

Què has de saber

Dins de la poesia modernista podem destacar dos corrents diferenciats:
- Proposta espontaneista. Joan Maragall
- Proposta formalista: Escola mallorquina

IMPORTANT
La poesia modernista presenta dues tendències ben diferenciades

- La proposta espontaneista que defensa l’expressió lliure, oberta i espontània, sense sotmetre’s a regles. Els seus temes principals són: el vitalisme (exaltació del valor de la vida) i el regeneracionisme (insatisfacció per la situació social i desig per modernitzar la societat). Aquest tipus de poesia creu, doncs que és més important allò que es diu que la forma com es diu i està representada pel poeta Joan Maragall

Joan Maragall i Gorina neix a Barcelona el 1860. Tercer fill i únic baró d'una família d'empresaris del tèxtil, Maragall no vol continuar la tradició familiar i vol estudiar, això causa gran disgust en el seu pare que volia que comencés a regentar l'empresa després dels seus estudis bàsics. Aconsegueix estudiar batxillerat i entrar a la Universitat de Barcelona on cursarà la carrera de Dret, tot  que ell hauria preferit Filosofia i Lletres. En acabar la carrera pateix una greu crisi personal en no saber si incorporar-se a la vida burgesa o bé deixar-se dur pel seu esperit romàntic i bohemi. Comença a treballar al Diario de Barcelona i es casa amb Clara Noble amb la qual tindrà 13 fills. 
La feina de periodista i escriptor s'imposarà, doncs, a la d'advocat. Es dedicarà també a la traducció, sobretot dels alemanys Goethe i Nietzsche.
Esdevindrà Mestre en Gai Saber, membre cofundador de la secció filològica de l'IEC i  President de l'Ateneu Barcelonès.
Mor amb només 51 anys sense arribar a conèixer el seu darrer fill.

Els temes principals de la poesia de Maragall són:

- La natura: Membre del centre excursionista de Catalunya, Maragall s'inspirarà sovint en els paisatges per tel d'escriure els seus poemes. La fageda d'en Jordà, La ginesta, L'ametller o Vistes al mar són els més coneguts.

- La Pàtria: gran catalanista, Joan Maragall escriurà mols poemes patriòtics entre els que destaca la lletra del Cant de la Senyera, himne de l'Orfeó catala, La sardana, El Comte Arnau...

- El decadentisme: La actitud decadent es manifesta en l'ús de recursos poètics com la tristesa, els colors foscos, les boires, el silenci. Per exemple el poema La vaca cega

- El vitalisme: pretén que la poesia sigui una arma social de defensa la vida, no la mort. Aquí trobem poemes com Excelsior, Oda infinita o El cant espiritual.


La proposta formalista: insisteix en la forma dels poemes (llenguatge utilitzat, estrofes, rima...) i considera el sonet el tipus de poema més perfecte. Admira els clàssics grecs i llatins. Temes: el paisatge harmònic i equilibrat (especialment el de l’illa de Mallorca i els seus arbres), el dramatisme de la vida, i la història i l’art clàssics i bíblic. ·Els interessa més la forma del poema que el contingut.
Els seus representants són els poetes de l'Escola mallorquina entre els quals destacarem Joaquim Costa I Llobera i Joan Alcover
Joaquim Costa i Llobera va néixer a Pollença el 1854. Fill d’una família benestant de propietaris rurals, estudià el batxillerat a la ciutat de Palma i Dret a Barcelona. Més tard se li desperta la vocació religiosa i anà a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot. Fins ben entrat el segle XX, alternà l’escriptura de poesia en castellà i en català, i es decantà definitivament per aquesta última. Va obtenir el títol de “Mestre en Gai Saber” i el 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona. Va morir, mentre predicava en una església de Palma.
El seu poema més conegut és Lo pi de Formentor, on aquest arbre, que existí realment a l'illa, representa la lluita de l'ésser humà davant els problemes de la vida. 

Joan Alcover era fill de pare mallorquí i mare catalana. Va estudiar a l'Institut Balear i posteriorment se n'anà a Barcelona a estudiar Dret. Va exercir d'advocat a l'Audiència Provincial. Es casà amb la catalana Rosa Pujol, amb qui tingué tres fills (Pere, Teresa i Gaietà): la dona es morí de paràlisi cerebral  i es tornà casar amb Maria de Haro i tingué dos fills, Maria i Pau. La seva filla Teresa es morí de tuberculosi, quatre anys després el fill Pere de tifus i uns anys més tard moriren Gaietà a Barcelona i Maria a Mallorca, ambdós de grip la mateixa nit. Aquest cúmul de tragèdies familiars incideix en el sentit cada vegada més personal i íntim que adopta la seva creació poètica. 
El seu poema més conegut és Desolació, on plasma tota la seva pena tot comparant-se ell mateix amb un arbre que ha perdut les seves branques i ja no li queda res.

Enllaços
Joan Maragall
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070. Biografia


Textos
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2073 Obres

Escola mallorquina:
- Miquel Costa i Llobera. Recordar el Pi de Formentor
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla8.htm
- Joan Alcover. Recordar Desolació i la Balanguera ( himne de Les Balears)
http://www.cancioneros.com/nc/3617/0/desolacio-joan-alcover-maria-del-mar-bonet

La narrativa modernista

Què has de  saber.

Hi ha tres tipus de narrativa modernista:

LA NARRATIVA RURAL
Té lloc als pobles o indrets petits. La seva màxima representant és Caterina Albert (Víctor Català) i l'obra que recordarem: Solitud.

Caterina Albert (L'Escala, 1869-1966) era la filla primogènita d'una família rica. Va assumir la funció de cap de família i va administrar ella els diners de la família. Sempre va donar una gran importància a les seves obligacions familiars i socials. El pseudònim Víctor Català l'utilitzava per amagar la seva condició de dona ja que es va formar un escàndol als Jocs Florals d'Olot amb La Infanticida. Va ser una escriptora de formació autodidàctica. La major part de la seva carrera és una bona mostra de les característiques essencials de la narrativa modernista.

https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1694


Solitud. El tema de Solitud és el característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu. La Mila acompanya el seu marit, en Matias, a fer d’ermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: l’Ànima. Paral·lelament, la Mila fa amistat amb un personatge contrapunt de l’Ànima: el Pastor. Però el medi hostil s’imposa: el Pastor mor i la Mila queda sola davant la natura. Finalment, l’Ànima entra a l’ermita i viola la Mila. Aquest fet comporta la decisió de la Mila de fugir d’aquell lloc, conseqüència de la presa de consciència personal, com veiem en aquest text.

https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1054


LA NARRATIVA COSTUMISTA
Té lloc a la ciutat i critica els costums refinats de la burgesia del moment. Destaquem Santiago Rusiñol i la seva obra L'Auca del ser Esteve

Santiago Rusiñol. (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). Va ser un artista polifacètic, veritable model de l’artista modernista pur, que destacà sobretot com a dramaturg i pintor. Fill d’una Família de fabricants tèxtils, aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Amic i col·laborador de Ramon Casas, va viure llargues temporades a París amb ell i amb altres artistes com Miquel Utrillo, Ramon Canudas i Enric Clarasó. Ell mateix es considerava un pintor que de tant en tant escrivia. Organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges i participant assidu de les tertúlies artístiques de la cerveseria Quatre Gats, va dedicar la seva vida a conrear la seva vocació artística.

L’auca del senyor Esteve. L’obra que trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat és L’auca del senyor Esteve, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l’auca popular i reconvertida després en obra de teatre.
L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant, simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.

LA NARRATIVA DECADENTISTA
Dona relleu als aspectes més lletjos i foscos de la vida. La representa Prudenci Bertrana i la seva obra Josafat.
Prudenci Bertrana. (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) Fill de propietaris rurals, va viure durant la seva joventut a Girona, on va formar part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor, la seva vocació inicial, i després com a escriptor. Ja en la maduresa, va establir-se a Barcelona, on va continuar la seva producció literària, que compaginava amb la pintura i el periodisme

Josafat. Josafat recrea el mite de la bella i la bèstia en la història de les relacions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, la Fineta, dins l’espai sagrat de l’església, relacions que acaben amb la mort de l’una i l’embogiment de l’altre. Encara que sigui indirectament, la novel·la té una clara reminiscència rural. El seu protagonista, Josafat, campaner de la catedral, és un individu que prové de la ruralia més sinistra i aquesta circumstància en condiciona decisivament el caràcter. El seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i, alhora, de la crueltat més extrema. Aquesta hibridesa fisiològica i la seva terrible indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant la Fineta. Consumat el drama, s’asseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol de pastor que el transporta mentalment als orígens de la seva infantesa i s’allibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixosa.

Enllaços
http://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_sec=631
http://ca.wikipedia.org/wiki/Solitud

http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/pagina.php?id_sec=1596 
http://ca.wikipedia.org/wiki/L'auca_del_senyor_Esteve#Exposici.C3.B3

http://lletra.uoc.edu/ca/obra/josafat-1906

El modernisme

Què has de saber 
- Característiques generals
- Els quatre elements importants:

1. El bar dels Quatre Gats
2. Les festes modernistes de Sitges
3. La revista L'Avenç
4. La revista Pèl i Ploma

Coincidint amb la fi del segle XIX, es donen a tot Europa una sèrie de canvis socials i econòmics que, amb noms diferents segons els països –Art Nouveau, Moderns Style,
Style Liberty, Jugendstil- provoquen un auge inesperat de les arts i de les ciències.

El Modernisme és el moviment cultural que va sorgir a Catalunya, entre els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa i creien que calia deixar de banda els aspectes més tradicionals de la cultura i introduir-hi idees renovadores.

Les seves característiques principals són la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot en l'àmbit formal, per fugir d'una realitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.

En el Modernisme hi ha dos corrents:
Regeneracionisme. Hi ha un desig de transformació i canvi de la societat. Els intel·lectuals modernistes contribuïen amb les seves creacions literàries a la denúncia i crítica dels esdeveniments del moment. L’actitud crítica i el compromís polític envers les realitats socials de la seva època, caracteritzen la postura, entre d’altres de Joan Maragall.
Esteticisme. A diferència del regeneracionisme, propugnava el concepte de l’art per l’art, és a dir, que l’artista amb la seva activitat no tenia per què transformar la societat. El representant més destacat d’aquest corrent és Santiago Rusiñol, imatge d’artista bohemi i fundador de les anomenades Festes modernistes de Sitges.


1. El bar dels Quatre Gats
Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de juny de 1897. Està situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en què va romandre actiu, fins al 1903, va ser un dels nuclis principals del Modernisme. Va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits. Al local s'hi van realitzar vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, vetllades musicals, lectures poètiques, exposicions d'art...

https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/qui-eren-els-quatre-gats_17490_102.html

2. Les festes modernistes de Sitges

Van ser organitzades per Santiago Rusiñol i celebrades al Cau Ferrat, a Sitges. Aquestes festes van ser concebudes amb la finalitat de donar a conèixer totes les iniciatives que s'estaven produint per modernitzar la societat catalana i rebutjar l'art del passat. Eren festes restringidies als artistes.

https://parles.upf.edu/llocs/liteca/biblioteca-discurs-llegit-sitges-en-la-tercera-festa-modernista

3. La revista L'Avenç
Va ser una revista cultural fundada el 1881. Es va convertir en la plataforma dels joves intel·lectuals modernistes (Maragall, Fabra, Jaume Brossa, Alexandre Cortada...). L'objectiu principal de la revista i dels intel·lectuals que hi col·laboraven era recollir les novetats del moment, ser moderna i progressista. Per això serà la introductora de l'obra de Nietzsche i d'Ibsen, entre d'altres.

4. La revista Pèl i ploma
Va ser una revista artística i literària que es va fundar a Barcelona el 1899.



Quant a escriptors:
NARRATIVA
- Narrativa rural: Víctor Català
- Narrativa costumista: Santiago Rusiñol
- Narrativa decadentista: Prudenci Bertrana

POESIA
- Proposta espontaneista: Joan Maragall
- Proposta formalista. L'escola mallorquina: Miquel Costa i Llovera i Joan Alcover

TEATRE
-  Santiago Rusiñol


Enllaços

http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_modernista
http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-modernisme