dimarts, 11 de febrer del 2014

La narrativa modernista

Què has de  saber.
Hi ha tres tipus de narrativa modernista:

LA NARRATIVA RURAL
Té lloc als pobles o indrets petits. La seva màxima representant és Caterina Albert (Víctor Català) i l'obra que recordarem: Solitud.

Caterina Albert (L'Escala, 1869-1966) era la filla primogènita d'una família rica. Va assumir la funció de cap de família i va administrar ella els diners de la família. Sempre va donar una gran importància a les seves obligacions familiars i socials. El pseudònim Víctor Català l'utilitzava per amagar la seva condició de dona ja que es va formar un escàndol als Jocs Florals d'Olot amb La Infanticida. Va ser una escriptora de formació autodidàctica. La major part de la seva carrera és una bona mostra de les característiques essencials de la narrativa modernista.
https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1694


Solitud. El tema de Solitud és el característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu. La Mila acompanya el seu marit, en Matias, a fer d’ermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: l’Ànima. Paral·lelament, la Mila fa amistat amb un personatge contrapunt de l’Ànima: el Pastor. Però el medi hostil s’imposa: el Pastor mor i la Mila queda sola davant la natura. Finalment, l’Ànima entra a l’ermita i viola la Mila. Aquest fet comporta la decisió de la Mila de fugir d’aquell lloc, conseqüència de la presa de consciència personal, com veiem en aquest text.
https://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_text=1054


LA NARRATIVA COSTUMISTA
Té lloc a la ciutat i critica els costums refinats de la burgesia del moment. Destaquem Santiago Rusiñol i la seva obra L'Auca del ser Esteve

Santiago Rusiñol. (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). Va ser un artista polifacètic, veritable model de l’artista modernista pur, que destacà sobretot com a dramaturg i pintor. Fill d’una Família de fabricants tèxtils, aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Amic i col·laborador de Ramon Casas, va viure llargues temporades a París amb ell i amb altres artistes com Miquel Utrillo, Ramon Canudas i Enric Clarasó. Ell mateix es considerava un pintor que de tant en tant escrivia. Organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges i participant assidu de les tertúlies artístiques de la cerveseria Quatre Gats, va dedicar la seva vida a conrear la seva vocació artística.

L’auca del senyor EsteveL’obra que trenca definitivament la primera concepció de l’artista enfrontat a la societat és L’auca del senyor Esteve, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l’auca popular i reconvertida després en obra de teatre.
L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l’anterior, que aconsegueixen fer d’una botigueta de vetesifils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista. L’obra, per tant, simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d’aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l’esforç i de l’aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.

LA NARRATIVA DECADENTISTA
Dona relleu als aspectes més lletjos i foscos de la vida. La representa Prudenci Bertrana i la seva obra Josafat.
Prudenci Bertrana. (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941) Fill de propietaris rurals, va viure durant la seva joventut a Girona, on va formar part del nucli cultural de la ciutat, primer com a pintor, la seva vocació inicial, i després com a escriptor. Ja en la maduresa, va establir-se a Barcelona, on va continuar la seva producció literària, que compaginava amb la pintura i el periodisme


Josafat. Josafat recrea el mite de la bella i la bèstia en la història de les relacions eròtiques entre el campaner de la catedral de Girona, Josafat, i una prostituta, la Fineta, dins l’espai sagrat de l’església, relacions que acaben amb la mort de l’una i l’embogiment de l’altre. Encara que sigui indirectament, la novel·la té una clara reminiscència rural. El seu protagonista, Josafat, campaner de la catedral, és un individu que prové de la ruralia més sinistra i aquesta circumstància en condiciona decisivament el caràcter. El seu cos estrafet i la seva ment malaltissa el converteixen en un personatge indefinit antropològicament, mig home i mig bèstia, capaç de la més gran generositat i, alhora, de la crueltat més extrema. Aquesta hibridesa fisiològica i la seva terrible indefinició de caràcter fan que embogeixi i acabi matant la Fineta. Consumat el drama, s’asseu a la barana del campanar de la catedral, fa sonar el seu flabiol de pastor que el transporta mentalment als orígens de la seva infantesa i s’allibera amb aquest ritu estrany de la seva culpa angoixosa.

Enllaços
http://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_sec=631
http://ca.wikipedia.org/wiki/Solitud

http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/pagina.php?id_sec=1596 
http://ca.wikipedia.org/wiki/L'auca_del_senyor_Esteve#Exposici.C3.B3

http://lletra.uoc.edu/ca/obra/josafat-1906

dilluns, 27 de gener del 2014

El modernisme

Què has de saber 
- Característiques generals
- Els quatre elements importants:

  1. El bar dels Quatre Gats
  2. Les festes modernistes de Sitges
  3. La revista L'Avenç
  4. La revista Pèl i Ploma

Coincidint amb la fi del segle XIX, es donen a tot Europa una sèrie de canvis socials i econòmics que, amb noms diferents segons els països –Art Nouveau, Moderns Style,
Style Liberty, Jugendstil- provoquen un auge inesperat de les arts i de les ciències.

El Modernisme és el moviment cultural que va sorgir a Catalunya, entre els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa i creien que calia deixar de banda els aspectes més tradicionals de la cultura i introduir-hi idees renovadores.

Les seves característiques principals són la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot en l'àmbit formal, per fugir d'una realitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.

En el Modernisme hi ha dos corrents:
Regeneracionisme. Hi ha un desig de transformació i canvi de la societat. Els intel·lectuals modernistes contribuïen amb les seves creacions literàries a la denúncia i crítica dels esdeveniments del moment. L’actitud crítica i el compromís polític envers les realitats socials de la seva època, caracteritzen la postura, entre d’altres de Joan Maragall.
Esteticisme. A diferència del regeneracionisme, propugnava el concepte de l’art per l’art, és a dir, que l’artista amb la seva activitat no tenia per què transformar la societat. El representant més destacat d’aquest corrent és Santiago Rusiñol, imatge d’artista bohemi i fundador de les anomenades Festes modernistes de Sitges.


1. El bar dels Quatre Gats
Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de juny de 1897. Està situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en què va romandre actiu, fins al 1903, va ser un dels nuclis principals del Modernisme. Va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits. Al local s'hi van realitzar vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, vetllades musicals, lectures poètiques, exposicions d'art...

2. Les festes modernistes de Sitges
Van ser organitzades per Santiago Rusiñol i celebrades al Cau Ferrat, a Sitges. Aquestes festes van ser concebudes amb la finalitat de donar a conèixer totes les iniciatives que s'estaven produint per modernitzar la societat catalana i rebutjar l'art del passat. Eren festes restringidies als artistes.
https://parles.upf.edu/llocs/liteca/biblioteca-discurs-llegit-sitges-en-la-tercera-festa-modernista

3. La revista L'Avenç
Va ser una revista cultural fundada el 1881. Es va convertir en la plataforma dels joves intel·lectuals modernistes (Maragall, Fabra, Jaume Brossa, Alexandre Cortada...). L'objectiu principal de la revista i dels intel·lectuals que hi col·laboraven era recollir les novetats del moment, ser moderna i progressista. Per això serà la introductora de l'obra de Nietzsche i d'Ibsen, entre d'altres.

4. La revista Pèl i ploma
Va ser una revista artística i literària que es va fundar a Barcelona el 1899.



Quant a escriptors:
NARRATIVA
- Narrativa rural: Víctor Català
- Narrativa costumista: Santiago Rusiñol
- Narrativa decadentista: Prudenci Bertrana

POESIA
- Proposta espontaneista: Joan Maragall
- Proposta formalista. L'escola mallorquina: Miquel Costa i Llovera i Joan Alcover

TEATRE
-  Santiago Rusiñol


Enllaços

http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_modernista
http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-modernisme



El segle XX

Comencem el segle XX. Els moviments que estudiareu són els següents:

- Modernisme
- Noucentisme
- Avantguardes
- Literatura de preguerra
- Literatura de postguerra
- Literatura contemporània

dimarts, 14 de gener del 2014

Àngel Guimerà

Què has de saber
-Aspectes biogràfics de Guimerà que influeixen en la seva obra:
- Les seves grans obres: Terra baixa, Mar i Cel i Maria Rosa





Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924)  Fill d'una antiga família de comerciants del Vendrell (Baix Penedès), el seu pare havia anat a les Illes Canàries per ajudar un oncle seu que hi tenia establert un negoci de vins, i al cap d'uns anys d'estada a Santa Cruz, es va enamorar de Margarita Jorge, filla d'una família canària. Quan Guimerà encara no ha complert els set anys, el seu pare va decidir liquidar el negoci i traslladar-se amb la família a Catalunya. Serà llavors quan els seus pares contrauran matrimoni.
Guimerà va viure sempre traumatitzat pel fet que els seus pares no estaven casats quan ell va néixer i pel fet també de ser fill "mestís" d'un català i una canària. Això farà que ell no vulgui casar-se mai i ho reflectirà en les seves obres on trobarem personatges mestissos o provinents de cercles diferents.

És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea.  La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia, se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria RosaTerra baixa  i La filla del mar  repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. És elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria. Va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. 
Mor a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, on podem trobar una placa commemorativa a la façana de l'edifici on va viure els darrers anys de la seva vida.

Mar i cel
Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor. Està escrita en vers i és de tipus històrico-romàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.
L'acció passa el 1629. Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís. El seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la península ibèrica. Mataren son pare i sa mare amb l'expulsió dels moriscos; per això vol venjança com bé diu sa mare abans de morir Venja'ns!.
Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, l'única dona entre els presoners, una noia que des de petita ha estat reclosa en un convent i que s'adreçava, abans de l'abordatge, cap a Barcelona per professar l'hàbit de monja. Els altres personatges cristians que són presoners són: Carles, el pare de Blanca, que té un important càrrec militar; Ferran, el capità del vaixell cristià i cosí de Blanca, secretament enamorat d'ella des de la infantesa, i altres mariners. El seu destí serà vendre'ls com a esclaus, demanar un rescat en el cas de Carles, i l'harem del senyor d'Alger per a Blanca, la qual està disposada a morir abans de caure en aquest destí.
Agraït per la cura, Saïd li atorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. Quan Saïd explica, en un monòleg carregat de dramatisme, la història dels seus pares, Blanca s'emociona fins a plorar. Per purgar la culpa d'haver sentit compassió per un infidel planeja matar-lo amb un punyal quan dormi, però li falten les forces en l'intent, i Saïd, un cop despert, li ofereix el pit perquè li clavi i aleshores ella es desmaia.
Al segon acte, Blanca està confosa pels nous sentiments que descobreix envers Saïd, alhora que es va descobrint en Saïd, sense confessar-ho, l'interès i la passió que sent per aquesta dona, delatats per la gelosia que sent en creure que Ferran i Blanca estan junts. Un cop Saïd certifica que no hi ha res entre ells, es desferma un amor impossible entre Saïd i Blanca, ja que pertanyen a mons diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Joanot, un cristià renegat de la tripulació de Saïd, és el factor que capgira la situació. Fugitiu de la justícia i enrolat amb els musulmans, pateix unes grans contradiccions per haver abandonat la seva religió i desitja reconciliar-s'hi. Per guanyar-se el favor dels cristians decideix alliberar els presoners, que maten tots els pirates, excepte Saïd, i aconsegueixen el control del vaixell.
Al tercer acte, Blanca fa guàrdia davant la cabina on Saïd és tancat, per impedir que li facin mal, amb l'amenaça que, si el toquen, ella es clavarà el punyal. Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en veure que estima un musulmà. Hi ha dos intents de salvar Saïd: primer Joanot està disposat a sacrificar-se perquè donin per mort Saïd en el seu lloc i aquest pugui fugir, a canvi de reconciliar-se amb els seus i que preguin per la salvació de la seva ànima; més tard, Ferran, que en el fons admira el seu adversari i ha entès que la seva cosina no estava feta per ser monja, li fa preparar una barca de rems per fugir de nit. Quan estaven executant aquest pla, apareix Carles i a l'últim moment dispara a Saïd, però Blanca s'interposa per protegir-lo, i mor pel tret del seu pare. Aleshores, Saïd es tira al mar amb Blanca i moren tots dos junts. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.

Terra Baixa
Terra Baixa és una de les seves obres més conegudes i representades. Es pot considerar que pertany a la tradició literària del Realisme, perquè els seus personatges són de classe social pobra i no pas gent burgesa, ciutadana, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres dels seu amo, que és “amo de tot”.
Terra Baixa és un drama, que pertany a la segona etapa  de l’obra literària d’Àngel Guimerà, el seu veritable moment de plenitud. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes: La filla del mar, Terra Baixa Maria Rosa.
Resum de l’argumentEn el primer acte se'ns presenten els personatges (caràcters, importància dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.
En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer en Sebastià, a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastia s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa.
¡En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia estat tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta. La Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià (és en aquest moment quan Sebastià és comparat amb un llop), seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.
Trobem. doncs en l'obra aquest simbolisme de la Terra Alta com lloc pur, d'innocència,  puresa, llibertat, veritat, simplicitat i  vida digna i honrada.i la Terra Baixa com símbol de corrupció, el poder dels diners i falsedat.
La frase de Manelic: "He mort el llop" referint-se al Sebastià, ha esdevingut famosa.

L’estructura d’aquest drama realista és la pròpia: tres actes, que representen introducció o plantejament, nus i desenllaç. Cal dir que el desenllaç de l’obra ja s’observa al final del segon acte i que el tercer desenvolupa tota la lluita entre els dos personatges antagònics: Manelic, el protagonista, i Sebastià, l’antagonista. A més a més, en el tercer acte trobem el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d’una obra grega, configuren un cor.
Tota la trama ve marcada per una sèrie de fets premonitoris que ens avisen del que succeirà més endavant. Així, per exemple, el primer acte ens ofereix de cop tota la informació necessària per entendre la trama de l’obra i ens apunta ja un possible desenllaç.


Enllaços
http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/pagina.php?id_sec=2044


Terra baixa
http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_baixa
http://www.tv3.cat/videos/3678630/Terra-baixa

Mar i cel
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_i_cel
http://www.youtube.com/watch?v=kO4wBK1kh5I



                                      http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQGPRN-pZqLPcLLqNO_IWYJ2paHs0dr6HrO9FXxW53YfgsPnePf


Textos

http://f-eines.alaxarxa.cat/litecas/images/file/textos%20per%20mar%20i%20cel.pdf (mar i cel)

http://www.xtec.cat/crp-badalona/recursos/teatre/terrabaixa.pdfhttp://www.xtec.cat/crp-badalona/recursos/teatre/terrabaixa.pdf

divendres, 13 de desembre del 2013

Narcís Oller

Què has de saber
- Qui és Narcís Oller
-  Les seves obres més importants: La papallona, L'Escanyapobres, La bogeria,  La febre d'or, Vilaniu, Pilar Prim

- Diferències entre realisme i naturalisme.

Narcís Oller neix a Valls (Alt Camp)  i mor a Barcelona. Orfe de pare, l'educa el seu oncle. Estudia Dret a Barcelona, on s'estableix definitivament , exercint com a oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, és procurador dels tribunals. 

L'aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l'elaboració d'un llenguatge adaptat a la narració, la tradició del qual en català es remunta a Tirant lo Blanc. En aquest sentit es considera Narcís Oller el creador de l'actual novel·lística de la literatura catalana. 

Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Fa alguns intents amb la narrativa breu, gènere en el qual experimenta amb temes que posteriorment inclou en les novel·les. 


La papallona  li suposa un gran èxit. Significa l'entrada de Narcís Oller al naturalisme. L'argument, pròxim a la novel·la fulletonesca, planteja la història d'una noia òrfena, ingènua i malaltissa que és seduïda i abandonada per un xicot que actua com si fos una papallona. 

L'Escanyapobres és una novel.la que contraposa dues visions econòmiques davant de l'avarícia dels seus protagonistes. 

Vilaniu planteja l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove, cosa que desencadena tot un seguit de desgràcies. 

La febre d'or narra l'ascensió econòmica i social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa i que acabarà perdent la seva fortuna.

 La bogeria és una obra basada en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del protagonista. Segurament aquesta és la novel·la més naturalista d'Oller. 

Pilar Prim, la seva darrera novel·la, planteja el conflicte de la protagonista, víctima de la clausura testamentària del marit, que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-se. Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que evoluciona constantment. El tema que més atrau Narcís Oller és el del fenomen d'ascensió social de la burgesia del segle XIX, però al mateix temps ignora la situació d'injustícia social que vivien les capes populars. 


La novel·la realista
La literatura realista és un corrent literari propi de la segona meitat del segle XIX . El Realisme és una concepció que intenta plasmar en la literatura com és la vida, la realitat, i com reacciona l'individu davant les vicissituds de la vida.
El Realisme apareix com a reacció al Romanticisme: vol representar la realitat immediata, fent-ne una descripció objectiva, sense embellir-la ni idealitzar-la.
En el naixement del Realisme hi tingué molta influència la fe en el progrés social i econòmic sorgit arran de la Revolució Industrial, el positivisme i els descobriments de les ciències naturals, la fotografia i les noves ideologies socials que donen importància a les vides senzilles de la gent corrent, fins i tot dels marginats per damunt de la història dels grans esdeveniments.
Les característiques principals són el detallisme en les descripcions ( no només pel que fa a les persones i els espais sinó també dels objectes que envolten els personatges), l'ús de frases llargues i una adjectivació rica . Les novel·les realistes solen tenir un narrador omniscient.
Són realistes les novel·les de Narcís Oller: Vilaniu, L'escanyapobres, La febre d'or i Pilar Prim

La noveŀla naturalista

A l'últim terç de segle XIX el realisme es radicalitza i evoluciona cap al naturalisme en mans d'E. Zola que el defineix no només com un corrent literari, sinó com una concepció de l'home i com un mètode per estudiar i transcriure el seu comportament. El naturalisme, tendència literària clarament antiburgesa, sota la influència del materialisme, el determinisme i la ciència experimental, fa que el novel·lista experimenti amb uns personatges sotmesos a determinades situacions i comprovi com la seva actuació pot explicar-se per l'herència biològica i per les circumstàncies socials. Observació i documentació, doncs, constitueixen el mètode dels novel·listes naturalistes, que presenten una llarga llista de personatges alcohòlics, degenerats o psicòpates i uns ambients sòrdids, amb una tècnica que porta a l'extrem els postulats de la novel·la realista i que precisa molt més en l'estil la reproducció del llenguatge parlat.
La novel.la naturalista es basa en les premisses del determinisme i del positivisme, pretén demostrar que l’individu està condicionat per l’herència genètica i l’acció del medi ambient. La novel.la es converteix, així, en un producte de laboratori, perquè dissecciona els personatges i els ambients amb el màxim de fredor i de distanciament perfectament estructurat.
 S'atribueix a la novel.la una finalitat reformadora. Cal explicar els mals dels humans, individuals i col.lectius amb el propòsit de canviar les condicions que els fan possibles. Això es tradueix en un interès especial pels aspectes més desagradables de la realitat: personatges primaris, desarrelats, marginats i malaltissos.
Les novel.les típicament naturalistes solen tenir tres parts. En la primera es presenten ambients i el/s personatge/s  i es dóna, per tant, una informació precisa i distanciada. A la segona part de l’obra s’anuncia que l’actuació i la gènesi de l’individu és el fruit de l’herència biològica rebuda i del medi que l’envolta, i a la tercera part es fa la comprovació efectiva de la incidència d’aquests dos factors damunt del personatge.
Es consideren naturalistes les novel·les de Narcís Oller: La papallona i la bogeria.




Enllaços
http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416


Textos
http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2419




http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg/250px-A_Narc%C3%ADs_Oller_-_001.jpg

dimarts, 10 de desembre del 2013

JACINT VERDAGUER

QUÈ HAS DE SABER
- Biografia
- Les seves dues obres més importants: L'Atlàntida i Canigó.

Jacint Verdaguer i Santaló neix a Folgueroles (Osona)  en una humil família pagesa d'una certa cultura i ja de ben jove la seva mare l'instrueix en la lectura d'alguns llibres. 

Comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. Encara estudiant, e li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona

És ordenat sacerdot. En comptes de ser enviat a Barcelona a ampliar estudis —com la majoria dels seus companys de Vic— és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia (treballa sobretot en el poema èpic L'Atlàntida,.
Entra com a capellà de vapor de la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas. Són gairebé dos anys i nou vegades la travessia d'Amèrica (en la línia de Cuba) un període d'equilibri necessari per recuperar la salut i enllestir L'Atlàntida, que és premiada als Jocs Florals aconsegueix un èxit clamorós immediat. L'obra és entesa ja a l'època com la culminació de la Renaixença. 
Resideix al palau dels marquesos de Comillas contractat com a capellà de la família i té, per tant, ocasió de freqüentar els ambients socials més elevats i de crear amb el mecenatge dels marquesos alguns dels seus poemes més importants. El marquès li atorga el càrrec d'almoiner, pel qual ha d'administrar la beneficència del marquès a famílies necessitades, té més maldecaps però també una gran influència. És un període en què fa nombrosos viatges (Occitània, Castella, Tolosa de Llenguadoc, Roma, Comillas, Donostia...). 

El punt culminant de l'etapa de plenitud és Canigó. Aquest segon gran poema èpic serveix al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de L'Atlàntida

En plena etapa d'èxit comença a dedicar-se més a les tasques eclesiàstiques que no pas a les d'escriptor, cosa que inclou una pràctica desordenada de la caritat, que l'omple de deutes i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes. Comença a guanyar-se la desconfiança dels marquesos de Comillas i, finalment, la decisió de prescindir dels seus serveis com a capellà domèstic. Tampoc és entès per les autoritats eclesiàstiques, que, amb un diagnòstic de follia, l'allunyen de Barcelona.
Acaba la seva vida a Vil·la Joana, Vallvidrera (avui casa-museu), en aquesta vol·la que li cedeix una vídua amiga seva.



L'Atlàntida

L'Atlàntida  és un poema  format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques.  En la introducció narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida. Aquesta narració ocupa els deu cants. La conclusió del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d'Amèrica. Els cants centrals s'estructuren en quartets de versos alexandrins amb rima consonàntica alternant, mentre que la introducció i la conclusió es basen en estrofes de versos decasíl·labs.
Aquesta obra la va escriure durant la seva estada  al vaixell Guipúzcoa, de la Companyia Transatlàntica; anant d'Espanya a Cuba. Amb el poema l'Atlàntida el proclamaren guanyador dels Jocs Florals, de tots tres àmbits: fe, pàtria i amor; és a dir, que el nomenen Mestre en Gai Saber. Un any després li publiquen l'obra, que va esdevenir un dels clàssics de la literatura catalana.

El Canigó
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer. Constitueix un dels poemes clau de la Renaixençacatalana. És un poema llarg, atès que és tot un llibre; conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans, que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric de Bernat Tallaferro.
L'acció d'aquesta història passa en els Pirineus durant el segle XI. La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro,, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa guàrdia al castell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó, mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.
Allà és rebut per Flordeneu  la reina de les fades que el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.
Encisat per ella, el noi s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendesGuifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. L'oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot després d'estimbar-lo muntanya avall.El cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.



Enllaços
Biografia: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer
L'Atlàntida
http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Atl%C3%A0ntida_(poema)
http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_text=2829
Canigó
http://ca.wikipedia.org/wiki/Canig%C3%B3_(poema)

  http://www.elter.net/media/imatge/9900/imatge-del-poeta-jacint-verdaguer.jpg


Textos
http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_text=2829
http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_text=2851

Un dels poemaris de l'autor Roser de tot l'any, conté un poema per a cada dia de l'any. A imitació d'aquest poemari en el següent enllaç trobaràs un petit text de l'autor per a cada dia de l'any. Busca el que correspon al teu aniversari, llegeix-lo i mira d'entendre'l.

http://claca.bnc.cat/?q=node/255#06

dilluns, 2 de desembre del 2013

La Renaixença. Segle XIX

Què has de saber?
- Oda a la Pàtria de B C Aribau
- Característiques
- Els Jocs Florals
- Poesia: Jacint Verdaguer
- Teatre: Àngel Guimerà
- Narrativa: Narcís Oller




Enllaços



http://blocs.cpnl.cat/divendresalvespre/files/2012/01/la-renaixenca.pdf
http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/comentari%20P%E0tria.htm

Textos

 La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm

Què és la Renaixença?

És el moviment català de ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX, comprès entre la Decadència i el Modernisme, i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana.

La publicació (1833) de l'ocasional poema de Bonaventura Carles Aribau "La pàtria" es considera com l'origen de la Renaixença, però aquesta es defineix, més aviat, com un moviment que esclata com a fruit d'un llarg procés de recuperació de la decadència.

La pàtria és un poema de sis estrofes de vuit versos alexandrins (12 síl·labes) és un cant d’enyorança de Catalunya, cal tenir present que Aribau va escriure’l a Madrid, i d’exaltació de la llengua catalana. Ara bé, tot i el seu valor simbòlic com a punt de partida del romanticisme català i de la Renaixença com a moviment cultural ja des del mateix moment de la seva publicació, no hem d’oblidar que el poema és en realitat una peça de circumstàncies emprada per a felicitar el seu patró, el banquer català Gaspar de Remisa, en el dia del seu sant.

Característiques de la Renaixença

- Recuperar el passat esplendorós de Catalunya, bàsicament l’època de la consolidació nacional del S.XII al XIV; edat mitjana.

-  Descobrir i divulgar els clàssics medievals

-  Recollir la literatura de caràcter popular de tradició oral totes les llegendes i la poesia de tradició oral (el folklore) que s’havia mantingut fidel a uns temes genuïnament catalans i a la llengua pròpia, com per exemple, els cançoners, la rondallística, els costums...) 

-  Normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l’ortografia, a la gramàtica i depurar el lèxic ple de castellanismes. Crear un models de llengua depurats (ortografia, lèxic, lleis gramaticals) Però a l’hora de buscar un model de llengua sorgiren dues tendències lingüístiques irreconciliables: una que propugnava el català “acadèmic” i una altra que defensava el català “que ara es parla” 

-  Crear una nova literatura en tots els seus gèneres (líric, èpic i dramàtic) 

- Crear òrgans de difusió cultural en català (premsa i editorials). Potenciar les institucions que ja existien (Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (Jocs Florals)

La projecció popular de la Renaixença s'aconseguí, en part, amb la restauració (1859) dels Jocs Florals de Barcelona

 Jocs Florals

Durant la Renaixença es van instituir de nou Els Jocs Florals que havien començat a celebrar-se durant l'Edat Mitjana i havien estat interromputs a la Decadència.  
Els Jocs Florals són un certamen literari de poesia. Amb el lema Patria, Fides, Amor (pàtria, fe i amor) Els premis eren: Flor Natural, al millor poema d'amor (el guanyador triava la Reina de les festes),  Englantina d'Or, al millor poema de Pàtria i Viola d'Or i Argent, al millor poema de tema religiós (Fe). El guanyador dels tres peremis ( no necessàriament el mateix any) era nomenat Mestre en Gai Saber.
Els Jocs Florals de Barcelona es van celebrar cada any fins al 1936 i van ser un dels motors de la Renaixença i hi van participar grans figures de les lletres catalanes (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra
La celebració dels Jocs Florals de Barcelona va quedar interrompuda per la Guerra Civil i a partir de 1939 totalment prohibida per la Dictadura.