dilluns, 2 de desembre del 2013

La Renaixença. Segle XIX

Què has de saber?
- Oda a la Pàtria de B C Aribau
- Característiques
- Els Jocs Florals
- Poesia: Jacint Verdaguer
- Teatre: Àngel Guimerà
- Narrativa: Narcís Oller




Enllaços



http://blocs.cpnl.cat/divendresalvespre/files/2012/01/la-renaixenca.pdf
http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/comentari%20P%E0tria.htm

Textos

 La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/renaixinici.htm

Què és la Renaixença?

És el moviment català de ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX, comprès entre la Decadència i el Modernisme, i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana.

La publicació (1833) de l'ocasional poema de Bonaventura Carles Aribau "La pàtria" es considera com l'origen de la Renaixença, però aquesta es defineix, més aviat, com un moviment que esclata com a fruit d'un llarg procés de recuperació de la decadència.

La pàtria és un poema de sis estrofes de vuit versos alexandrins (12 síl·labes) és un cant d’enyorança de Catalunya, cal tenir present que Aribau va escriure’l a Madrid, i d’exaltació de la llengua catalana. Ara bé, tot i el seu valor simbòlic com a punt de partida del romanticisme català i de la Renaixença com a moviment cultural ja des del mateix moment de la seva publicació, no hem d’oblidar que el poema és en realitat una peça de circumstàncies emprada per a felicitar el seu patró, el banquer català Gaspar de Remisa, en el dia del seu sant.

Característiques de la Renaixença

- Recuperar el passat esplendorós de Catalunya, bàsicament l’època de la consolidació nacional del S.XII al XIV; edat mitjana.

-  Descobrir i divulgar els clàssics medievals

-  Recollir la literatura de caràcter popular de tradició oral totes les llegendes i la poesia de tradició oral (el folklore) que s’havia mantingut fidel a uns temes genuïnament catalans i a la llengua pròpia, com per exemple, els cançoners, la rondallística, els costums...) 

-  Normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l’ortografia, a la gramàtica i depurar el lèxic ple de castellanismes. Crear un models de llengua depurats (ortografia, lèxic, lleis gramaticals) Però a l’hora de buscar un model de llengua sorgiren dues tendències lingüístiques irreconciliables: una que propugnava el català “acadèmic” i una altra que defensava el català “que ara es parla” 

-  Crear una nova literatura en tots els seus gèneres (líric, èpic i dramàtic) 

- Crear òrgans de difusió cultural en català (premsa i editorials). Potenciar les institucions que ja existien (Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (Jocs Florals)

La projecció popular de la Renaixença s'aconseguí, en part, amb la restauració (1859) dels Jocs Florals de Barcelona

 Jocs Florals

Durant la Renaixença es van instituir de nou Els Jocs Florals que havien començat a celebrar-se durant l'Edat Mitjana i havien estat interromputs a la Decadència.  
Els Jocs Florals són un certamen literari de poesia. Amb el lema Patria, Fides, Amor (pàtria, fe i amor) Els premis eren: Flor Natural, al millor poema d'amor (el guanyador triava la Reina de les festes),  Englantina d'Or, al millor poema de Pàtria i Viola d'Or i Argent, al millor poema de tema religiós (Fe). El guanyador dels tres peremis ( no necessàriament el mateix any) era nomenat Mestre en Gai Saber.
Els Jocs Florals de Barcelona es van celebrar cada any fins al 1936 i van ser un dels motors de la Renaixença i hi van participar grans figures de les lletres catalanes (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra
La celebració dels Jocs Florals de Barcelona va quedar interrompuda per la Guerra Civil i a partir de 1939 totalment prohibida per la Dictadura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada